DISFÀGIA OROFARÍNGIA: ÚS DE L'ESPESSIDOR escrit per Maria Goterris Cerisuelo, logopeda de XiCaEs
En passar per un procés neurodegeneratiu, després de sofrir un accident cerebrovascular o simplement en el procés d'envelliment, les persones podem desenvolupar una sèrie de complicacions que interfereixen directament en el nostre dia a dia fent que augmente la dificultat en tasques que fins llavors dúiem a terme amb normalitat.
Una d'aquestes complicacions és la disfàgia orofaríngia, que podem definir com la dificultat de transportar la bitlla alimentària des de la boca fins a l'esòfag, és a dir, la impossibilitat d'empassar ja siga aliments sòlids, líquids o tots dos, inclosa la pròpia saliva.
Ingerir líquids és una funció bàsica i necessària que quan es troba alterada pot comportar greus problemes en diferents àmbits de la vida:
- La salut pot veure's alterada pel risc d'aspiració (en empassar el líquid passa a vies respiratòries i pulmons).
- Les relacions interpersonals poden deteriorar-se per la dificultat d'accés a plans socials (menjars o sopars amb amics).
- Existeix un risc més elevat de deshidratació, ja que en tenir dificultats per a beure i per la por d'ennuegar-se, les persones amb disfàgia eviten beure aigua.
Des de l'àrea de logopèdia, a més d'oferir teràpies d'enfortiment muscular i entrenament en deglució, també busquem alternatives que ens ajuden a pal·liar les dificultats d'ingerir líquids en el dia a dia, per la qual cosa pot plantejar-se l'ús de suports com ara l'espessidor. Podem definir l'espessidor com un “ingredient” que afegim als líquids per a augmentar la seva viscositat i així aconseguir un major control de la beguda en la boca, a més d'augmentar el període de temps de preparació per a la deglució.
Després d'una avaluació miofuncional i de la deglució completa, el logopeda és l'encarregat de pautar les mesures de seguretat necessàries perquè la persona afectada puga tornar a ingerir líquids i, entre altres, pautarà la quantitat d'espessidor que necessita agregar cada persona a la beguda per a aconseguir així la textura més adequada. Podem dividir les textures en:
- Nèctar: És la textura amb menor quantitat d'espessidor, la seva viscositat pot recordar al suc de préssec.
- Mel: Una mica més espès que l'anterior, la seva viscositat és similar a la de la mel.
- Púding: El seu gruix recorda al puré, es necessita una cullera per a ingerir-lo.
Una vegada establerta la quantitat d'espessidor que necessita la persona afectada, és moment de preparar la beguda:
