TRASTORN ESPECÍFIC DEL LLENGUATGE (TEL) escrit per Claudia Sánchez Redondo, logopeda de XiCaEs
El TEL es caracteritza per presentar dificultats en l'adquisició i curs del desenvolupament del llenguatge que no són causades per cap patologia neurològica, sensorial, intel·lectual o emocional que puga estar interferint en l'aprenentatge de les dimensions del llenguatge. La prevalença del TEL s'ha estimat entorn del 6-7 per 100 entre els xiquets de 5 anys.
La definició més utilitzada és la de Leornard (1998): «Limitació significativa del llenguatge que no és deguda a pèrdua auditiva, dany cerebral, baixa intel·ligència, dèficits motors, factors soci-ambientals o alteracions del desenvolupament afectiu».
L'avaluació del llenguatge és un pas necessari per a poder realitzar un diagnòstic i per a, posteriorment, dur a terme un pla d'intervenció el més individualitzat possible i que s'ajuste a les necessitats del xiquet. Per a la detecció del TEL, el test estandarditzat sol ser l'opció més usada, ja que proporciona una sèrie de dades amb pràctica basada en l'evidència que justifiquen l'ús d'aquests instruments (fiabilitat i validesa).
Per a la intervenció de les persones amb TEL s'han d'establir una sèrie d'estratègies, regles i tècniques que tinguen com a finalitat millorar les habilitats comunicatives tant amb finalitats socials com acadèmiques. Estratègies que els ajuden a comunicar-se en diferents situacions, a adaptar-se a contextos, que els ensenyen com comportar-se en determinades circumstàncies. Amb xiquets amb TEL la intervenció és inconscient, ja que ells mateixos no són conscients dels objectius plantejats, però és diferent amb adolescents, ja que han de participar en la planificació de la seua pròpia intervenció.
Encara que els objectius de la intervenció amb adolescents amb trastorns de llenguatge puguen ser molt complexos, es poden utilitzar diferents tècniques per a intentar disminuir o eliminar els obstacles que interfereixen amb l'aprenentatge. Entre elles estan les següents:
- Ensenyar, esperar i recompensar l'autoactivació, reforçar l'aprenentatge independent i considerar l'autoiniciació com a objectius terapèutics en si mateixos. Aquest enfocament intenta reemplaçar les estratègies d'aprenentatge passiu.
- Assegurar el sobreaprenentatge i l'estabilització, planificar la redundància i incorporar la repetició en diferents situacions; tornar regularment als objectius ja apresos per a assegurar el seu manteniment. Tot això és molt important per la possible història d'intervencions prèvies inconsistents.
- Reemplaçar les habituals respostes impulsives i d'endevinació per unes altres que els permeten contestar, encara que amb un cert retard, per a donar-los un major temps de processament. S'ha demostrat que l'increment del temps previ a l'emissió d'una resposta millora la qualitat d'aquesta en els xiquets amb trastorns de llenguatge. Aquest temps pot millorar la síntesi de la informació i incrementar la fluïdesa verbal. Aquest aspecte l'han de conèixer els professors perquè eviten fer preguntes que requerisquen respostes immediates.
- Utilitzar activitats concretes i, fins i tot, manuals per a treballar les tasques abstractes. La idea és partir d'activitats consistents amb nivells cognitius concrets (per exemple, ordenar targetes o objectes, utilitzar paper i llapis o un ordinador per a representar conceptes) per a facilitar el desenvolupament, l'ús i l'aprenentatge de tasques de nivell superior (meta).
- Reduir les demandes de processament de la informació (la quantitat d'informació necessària que s'ha d'emmagatzemar en la memòria, així com la quantitat de manipulació mental). Això es pot aconseguir proporcionant estímuls estables (generalment visuals), com ara llestes, taules, esquemes, organitzadors...
Claudia Sánchez Redondo- Logopeda
Grau en Logopèdia en la Universitat de València. Especialitzada en logopèdia clínica en mal neurològic i en teràpia miofuncional.
Trajectòria professional: logopeda en una clínica amb xiquets/es amb dificultats d'aprenentatge.
Actualment treballa en Xicaes, tractant amb els xiquets/es que tenen alterada la comprensió i/o producció del llenguatge, la parla, la veu, trastorns orofacials mitjançant teràpia miofuncional i alteracions en la deglució.