Trastorns Generalitzats del Desenvolupament

TRASTORNS GENERALITZATS DEL DESENVOLUPAMENT escrit per Claudia Sánchez Redondo, logopeda de XiCaEs

El Trastorn Generalitzat del Desenvolupament (TDG) es tracta, en concret, d'un ampli ventall de síndromes i trastorns que es caracteritzen per deficiències greus i alteracions en diverses àrees del desenvolupament com la comunicació, la interacció social o l'existència de comportaments, aptituds o interessos estereotipats.

Encara que aquests trastorns solen aparèixer durant la infància, abans dels tres anys d'edat els seus símptomes poden perdurar fins a la vida adulta.

El “Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals”, editat per l'Associació de Psiquiatria Americana i publicat en espanyol en 2002 (DSM-IV-TR), defineix els trastorns generalitzats del desenvolupament com “una pertorbació greu i generalitzada de diverses àrees del desenvolupament: habilitats per a la interacció social, habilitats per a la comunicació o la presència de comportaments, interessos i activitats estereotipades”. Les alteracions qualitatives que defineixen aquests trastorns no són coherents ni estan en proporció amb el nivell de desenvolupament o l'edat mental de la persona.

Les característiques, a trets generals i sempre tenint en compte que cada persona és diferent, són les següents:

- Dèficits en el reconeixement social:

  1. Aïllament i indiferència cap a altres persones.
  2. Falta d’interès per aspectes socials de la interacció.
  3. Zero contactes socials espontanis, però acceptació passiva dels intents d'aproximació d'altres persones.
  4. Establiment de contactes socials espontanis, però de manera “estranya” i molt vinculada als seus rituals i preocupacions obsessives. Falta d’interès per les idees i sentiments d'uns altres.
  5. La forma més lleu sol trobar-se en adults amb deficiències socials severes en la infància, però que han progressat molt. Posseeixen una pobra comprensió de regles per a la interacció social i escassa sensibilitat en relació amb els altres.

- Dèficits en la comunicació social:

  1. Absència d'intencionalitat comunicativa.
  2. Expressió només de desitjos, sense altres formes comunicatives.
  3. Expressió de comentaris sobre fets, però que no formen part d'un intercanvi social o són irrellevants al context.
  4. Ús d'un llenguatge elaborat, però sense implicació en una autèntica pauta de conversa recíproca. Presència de temes repetitius i llargs monòlegs, sense tindre en compte a l'interlocutor.

- Dèficits en imaginació i comprensió social:

  1. Absència completa d'imitació significativa i joc de ficció.
  2. Presència d'imitació, però sense comprensió real del significat de l'acció realitzada.
  3. Representació estereotipada i repetitiva d'un cert rol sense variació ni empatia.
  4. En persones majors i més capaces hi ha una certa apreciació de què “alguna cosa succeeix” en la ment d'uns altres, però sense comprendre què és. Una certa habilitat per a reconèixer sentiments d'uns altres, però més a un nivell intel·lectual que empàtic i emocional.

- Dèficits en habilitats conductuals

  1. Predomini de conductes motores estereotipades.
  2. Moviments repetitius més complexos, de caràcter ritual. Vinculació intensa i inexplicable a uns certs objectes.
  3. Insistència a realitzar unes certes seqüències d'accions o en la representació o construcció d'uns certs continguts i objectes.
  4. Preocupació obsessiva per alguns continguts intel·lectuals.

Per a realitzar un pla d'intervenció en persones amb TDG és necessari prestar especial atenció a les habilitats i punts forts d'aquestes persones. Realitzar una avaluació que implique tots els aspectes comentats és fonamental perquè la intervenció siga el més estructurada i individualitzada possible.

Claudia Sánchez Redondo- Logopeda

Grau en Logopèdia en la Universitat de València. Especialitzada en logopèdia clínica en mal neurològic i en teràpia miofuncional.

Trajectòria professional: logopeda en una clínica amb xiquets/es amb dificultats d'aprenentatge.

Actualment treballa en Xicaes, tractant amb els xiquets/es que tenen alterada la comprensió i/o producció del llenguatge, la parla, la veu, trastorns orofacials mitjançant teràpia miofuncional i alteracions en la deglució.