Teories Neurocognitives del trastorn de l’espectre autista

TEORIES NEUROCOGNITIVAS DEL TRASTORN DE L'ESPECTRE AUTISTA escrit per Alicia Fonfría Moreno, psicòloga de XiCaEs

Existeixen diverses teories que intenten donar una explicació de manera global del Trastorn de l'Espectre Autista (TEA). A partir d'estudis neurològics i genètics s'ha observat que l'autisme podria ser causat per alteracions genètiques que s'expressen en anomalies cerebrals. Des del punt de vista cognitiu, existeixen diverses teories explicatives:

Model del dèficit en la Teoria de la Ment
Segons aquesta teoria les persones amb TEA presenten dificultats per a atribuir estats mentals (el que la gent pensa, sap, sent, etc.) per a si mateixos i per als altres. Així, les persones amb TEA tindrien preservada la seua capacitat de comprensió sobre fets del món físic i organitzats per regles, però mostrarien dificultats per a comprendre fets realitzats per persones, per exemple, empatitzar. Aquesta ‘ceguesa emocional’ podria explicar les dificultats que presenta a nivell social i comunicatiu.

Teoria de la coherència central feble
D'acord amb aquesta teoria, les persones amb TEA processen millor els detalls, però tenen dificultats per a percebre la globalitat de la informació. A més, aquesta teoria explicaria perquè les persones amb TEA mostren dificultats per a reconéixer emocions. Per a reconéixer cares es requereix processar els trets,d'una banda, i el conjunt per un altre. Així, per a interpretar l'expressió emocional es necessita processar la cara en el seu conjunt, sorgint d'ací les seues dificultats en el reconeixement facial.

Teoria de la disfunció executiva
Aquesta teoria planteja que el dèficit principal es troba en les funcions executives, mostrant dificultats en flexibilitat cognitiva, planificació, organització i regulació conductual.

Teoria de la fallada de la intersubjectivitat
El terme intersubjectivitat fa referència a un procés en el qual s'entrellacen la consciència, la motivació, la cognició i les emocions i permet comprendre les intencions de les persones de manera intuïtiva. Segons aquesta teoria, les persones amb TEA mostrarien dificultats per a comprendre les intencions dels altres, que són la base del desenvolupament social complex posterior.

Diversos estudis han posat de manifest la relació entre tasques de coherència central, funcions executives i la teoria de la ment en persones amb TEA. Així, s'observa que les funcions executives i la coherència central exerceixen un paper fonamental en el desenvolupament posterior de la teoria de la ment. La capacitat de mentalització en les persones amb TEA depèn del desenvolupament del funcionament executiu i de la coherència central, sent factors de risc amb valor predictiu del desenvolupament mentalista posterior.

En conclusió, aquest conjunt de teories intenten explicar com pensen i processen la informació les persones amb TEA. L'autisme no sols implica afectació de processos cognitius complexos i d'alt nivell, sinó que també s'observen dèficits a nivell de processos primaris.