SER MARE I ESTAR DISPOSADA A TOT escrit per Pilar Rubert Saura, coordinadora de XiCaEs
Ser mare d'un xiquet/a amb discapacitat és viure el “Carpe Diem”. Viure el moment, aprofitar les oportunitats dels dies i moments bons, però sempre reservant un espai per a pensar i preparar el futur. És deixar a un costat les expectatives que havies previst durant l'embaràs per a construir unes noves. Estar disposada a tot sense renunciar a res. És haver de “menjar-te” el teu dolor i activar tots els teus sentits, ja que el teu fill/a et necessita.
Una vegada assimilat que tens un fill amb discapacitat (procés ple d'incerteses, pors i preguntes), has de pensar que el destí reparteix les cartes, però eres tu qui decideix com jugar-les… Pots acomodar-te en el teu dolor (justificat per descomptat), o bé buscar alternatives que milloren la qualitat de vida del teu fill i que li permeten avançar (cadascun al seu ritme i amb les seues metes).
Com ja hem comentat, el teu fill et necessita, però també necessita suports i serveis professionals que sabran com enfocar la problemàtica que presenta, que podran establir uns objectius i actuacions adequades per a la seua estimulació.
I tu? Què passa amb tu?
El primer pas a donar és afrontar la realitat. Això significa adaptació, eixir del propi dolor, reunir forces i seguir avant. Recorda que si el teu fill necessita professionals per a avançar pot ser que tu també els necessites, ells/es t'ajudaran a veure al teu fill per damunt de la seua discapacitat.
Practicar el “Carpe Diem”, viure el dia a dia sense fer plans molt més enllà. Evitar l'angoixa que genera preguntar-se: què ocorrerà?, fins a on arribarà?... Es tracta de reconèixer que el hui és la base per a construir el futur.
Celebra cada xicotet pas avançat, planteja objectius a curt termini, intenta no voler controlar-lo tot o et perdràs en el camí arrossegant també al teu fill. Si tu no estàs bé, el teu fill no estarà bé... és un cercle que només tu pots tancar.
Pensa en positiu, el teu fill té limitacions però també té capacitats. És molt important reconèixer-les. Si eres positiva tindràs més confiança per aconseguir objectius i això et donarà major sensació de pau.
No oblides la importància de recuperar activitats familiars. Menjars en família, caps de setmana, vacances, els teus moments d'oci, esport…
Cuida les teues relacions importants, la teua parella, els teus amics. No estàs sola, ells/es estan amb tu, encara que no ho veges, pot ser que sense adonar-te els hages allunyat al centrar el teu món en el teu fill/a. Els teus amics de debò comprendran la teua situació, t'escoltaran quan ho necessites. Pensa també que alguns d'ells no saben com actuar davant la situació. Guia'ls i segur que et respondran.
Creus que eres imprescindible per al teu fill i així és, però de vegades has de parar i reservar un espai per a tu. Deixa al teu fill un cap de setmana amb algú de completa confiança, deixant-li instruccions clares i tot ben organitzat, vés-te amb la teua parella un parell de dies. Ho necessites, tu i també la teua parella. Si no tens parella, amb un amic o amiga amb el qual et sentes bé, és necessari i imprescindible que de tant en tant desconnectes de la teua realitat.
Estima al teu fill amb les seues fortaleses i febleses, però sobre totes les coses estima't a tu mateixa.
Pilar Rubert Saura- Coordinadora
Integradora Social
Dilatada experiència en projectes destinats a xiquets/es que presenten necessitats educatives especials.
Coordinadora de la major part dels Campus Natura que s'han realitzat fins a l'actualitat.