DIA MUNDIAL DE LA SALUT MENTAL escrit per Maria José Jorge de XiCaEs
Amb el lema del Dia Mundial de la Salut Mental 2021 “La salut mental, un dret necessari. Demà pots ser tu”, la Federació Mundial per a la Salut Mental denúncia les desigualtats que existeixen entorn a la Salut Mental i reivindica la defensa d'una salut mental en un món desigual, ressaltant la importància que l'atenció a la salut mental siga igual per a totes les persones.
Segons l'OMS, 1 de cada 4 persones té, ha tingut o tindrà un problema de salut mental al llarg de la seua vida i els trastorns mentals seran la primera causa de discapacitat a nivell mundial l'any 2030, raons per les quals es fa necessari treballar en la prevenció de la salut mental, invertint en els àmbits sociosanitari, social, educatiu i laboral.
El concepte de Salut Mental està relacionat amb la promoció del benestar físic i psíquic, la prevenció de trastorns mentals i el tractament i recuperació de les persones amb problemes de salut mental. Per aquesta raó la salut mental és una cosa que hem de cuidar. Parar-li atenció serà el primer pas per a detectar si hi ha o no un problema i poder afrontar-lo. Tindre problemes de salut mental no té res a veure amb feblesa del caràcter, ni és culpa de la persona, no impedeix tindre una vida plena, aconseguir un treball, formar una família o gaudir de qualsevol aspecte de la vida.
Un problema de salut mental és una alteració de tipus emocional, cognitiu i/o del comportament en què queden afectats processos psicològics bàsics com l'emoció, la motivació, la cognició, la consciència, la conducta, la percepció, l'aprenentatge o el llenguatge. Això dificulta a la persona amb problemes de salut mental, la seua adaptació a l'entorn cultural i social en el qual viu, i crea alguna forma de malestar subjectiu. En alguns casos aquests problemes poden arribar a causar discapacitat. No obstant això, amb atenció adequada moltes persones amb trastorn mental poden mantindre la seua autonomia i les seues capacitats personals, sense presentar situació de cap dependència.
No sol haver-hi una sola causa, ha de donar-se una combinació de factors genètics, de l'entorn social i d'experiències viscudes. Encara que pot haver-hi persones amb més predisposició genètica que unes altres, tots aquests factors seran desencadenants:
-L'abús de substàncies farmacològiques
-L'alcohol i les drogues
-L'estrés
-Les situacions sobrevingudes
-Dolents hàbits nutricionals
-Les expectatives culturals i/o socials
-Una vida familiar disfuncional
-Situacions d'exclusió social
-Situacions d'abús
Per aquestes raons, tots podem patir al llarg de la nostra vida algun tipus de trastorn mental i cal tindre clar que es pot recuperar o millorar, que les persones amb trastorn mental estudien, treballen, tenen família i exerceixen els seus drets i obligacions com qualsevol altra persona, sense suposar cap impediment per a portar una vida normalitzada i plenament integrada en la societat, sempre que compten amb els suports necessaris.
Una atenció individualitzada i contínua, així com l'eliminació de barreres socials invisibles com els estigmes i prejudicis, seran elements fonamentals per a garantir la igualtat d'oportunitats.
Maria José Jorge Esteve- Psicòloga
Llicenciada en Psicologia a la Universitat Jaume I. Especialista en Desenvolupament Infantil i Atenció precoç.
Trajectòria professional: Àmplia experiència en suport a persones afectades de paràlisi cerebral i patologies afins.
Actualment treballa com a psicòloga en XiCaEs realitzant intervencions amb xiquets amb capacitats especials i les seues famílies.