SÍNDROME DEL RESPIRADOR ORAL escrit per Claudia Sánchez Redondo, logopeda de XiCaEs
Síndrome del respirador oral i les seues conseqüències
La funció de respiració és una funció vital per a l'ésser humà, que es realitza des que naix fins que es mor i consisteix en un intercanvi d'oxigen que s'inspira i diòxid de carboni que s'espira. La musculatura implicada se centra en l'activitat dels músculs inspiratoris i els músculs expiratoris.
La capacitat pulmonar és de vital importància, ja que, a major capacitat, millor serà la funció respiratòria, juntament amb la postura, tipus, manera i ritme respiratoris correctes. La manera respiratòria pot ser superior o clavicular, mig toràcic i inferior o costodiafragmátic. El ritme respiratori no serà ni excessivament ràpid ni lent. Cal tindre en compte que el ritme normal en xiquets xicotets té una freqüència mitjana de 40 respiracions per minut, en xiquets de 3 a 12 anys és de 30 respiracions per minut i en les persones majors de 12 anys és de 16 respiracions per minut.
Respiració nasal
Perquè la respiració es realitze de manera correcta el tipus respiratori ha de ser nasal. En aquesta mena de respiració, l'aire s'introdueix pel nas on es filtra, es calfa i humiteja en els cornetes inferiors. Els narius realitzen un moviment de dilatació i contracció a causa del pas de l'aire per elles i a l'acció dels músculs del nas.
D'altra banda, és important que hi haja un correcte segellament labial, és a dir, els llavis han d'estar tancats en posició de repòs i relaxació. L'àpex lingual es col·locarà sobre els plecs palatins i el dors de la llengua sobre el paladar dur. El paladar bla ha de trobar-se avançat i cap avall perquè el corrent d'aire que ha passat pel nas puga passar cap a la laringe i d'ací a les vies respiratòries.
Respiració oral
La respiració oral és aquella que realitzen certs xiquets respirant per la boca, per tant, ni es calfa ni es neteja l'aire com hem comentat prèviament. La respiració bucal sol produir-se per una obstrucció en les vies aèries altes, que poden ser causades per diferents factors; inflamació de la mucosa nasal per alegria, desviació del septe nasal, malformacions, pòlips o un engrandiment de les angines i/o les vegetacions. El tractament de la respiració oral es basa en la correcció d'hàbits i en la correcció d'alteracions otorrinolaringòlogues.
Conseqüències de la respiració bucal
Existeixen múltiples alteracions que es produeixen com a causa d'una respiració bucal. Si aquesta respiració persisteix, s'observarà un creixement i desenvolupament anormal dels ossos de la cara.
Llengua baixa: El nas no s'utilitza adequadament i no hi ha un creixement horitzontal del paladar, per això queda estret i les dents tendeixen a apinyar-se. Aquest tipus de paladar estret i alt, es produeix per una falta de pressió lingual contra el paladar ja que la llengua queda en posició baixa i avançada per a l'entrada de l'aire. El paladar creix verticalment i les vies aèries superiors queden més xicotetes.
Aquest creixement suposa un canvi morfològic en el biotip facial, presentant les següents característiques:
- Augment del terç facial inferior
- Cara allargada
- Galtes flàccides
- Ulleres
- Llavi superior curt i incompetent
- Llavis clivellats, ressecs, amb presència de fissures en les comissures i mirada trista
- Maloclusió tipus II
- Paladar ogival
- Protusió d'incisius superiors
- Genives hipertròfiques i irritades
- Estrenyiment de l'arcada dentària superior, del paladar i dels narius per falta de desús
- Biotip facial dolicocefàl·lic
Segellament labial: Absència de segellament labial per a poder permetre el pas de l'aire. Això provoca que els llavis i els músculs facials, entre ells el buccinador, queden hipotònics pel que no contindrà ni modelar el creixement de les arcades dentàries. L'aire que entra per la boca espenta cap amunt les làmines palatines, però no troba la força contrària de la columna d'aire nasal pel que, com hem comentat prèviament, el paladar queda alt i les fosses nasals escurçades.
Postura incorrecta: Per a augmentar l'espai de pas de l'aire el pacient avança el crani, la qual cosa afavoreix un canvi en la relació entre aquest i la columna cervical alterant així la posició del hioide. Donada la gran quantitat de músculs linguals inserits en ell, el mal posicionament hioidal incidirà negativament en la col·locació de la llengua.
Són individus que acabaran presentant problemes d'atenció a causa de la mala oxigenació cerebral, que pot produir dificultats d'aprenentatge i que farà que es fatiguen fàcilment. Poden aparèixer problemes de deglució i dicció, ja que mentre parlen, han de mantenir la llengua baixa per al mateix temps, poder respirar. Aquestes són algunes de les dificultats i/o problemes que poden aparèixer en els respiradors orals. Per a prevenir aquests símptomes i evitar en un futur la necessitat de tractaments complexos com pot ser l'ortodòncia o la cirurgia, és molt important detectar-ho de manera primerenca i poder modificar el tipus respiratori mitjançant exercicis específics que eliminen aquest mal hàbit.
