PAPER DE LA FISIOTERÀPIA EN XIQUETS PREMATURS escrit per Estela García Martín, Terapeuta Ocupacional i Fisioterapeuta de XiCaEs
La importància dels fisioterapeutes en la intervenció amb xiquets nascuts preterme (prematurs) es deu al fet que els sistemes no són del tot madurs i són més sensibles als canvis del mitjà exterior. S'entén com a prematur a aquells xiquets nascuts abans de la setmana 37 de gestació. Classifiquem als xiquets prematurs de la següent forma:
- Molt gran preterme a aquells xiquets nascuts amb menys de 28 setmanes de gestació o menor a 1 Kg de pes. Aquest grup és el que té major risc de mortalitat i major immaduresa.
- Gran preterme a aquells xiquets nascuts entre la setmana 28 i la 31 de gestació o entre l'1 Kg i 1,49 Kg de pes, denominats també xiquets de molt baix pes.
- Preterme lleu aquells xiquets nascuts entre la setmana 32 i 37 de gestació amb un pes comprés entre 1,5 Kg i 2,49 Kg. El 70% de xiquets prematurs pertany a aquest grup.
La necessitat de tractaments específics és degut a la ja esmentada immaduresa dels òrgans i sistemes vitals, la qual cosa dificulta l'adaptació al mitjà extrauterí. Si fem al·lusió al sistema respiratori, cal destacar patologies com l'apnea del prematur o la insuficiència respiratòria. Si parlem del sistema cardiovascular, la immaduresa pot causar ductus arteriosus (comunicació entre el sistema arterial pulmonar i l'aorta característic de la vida fetal) que pot produir hipòxia per tant és convenient que aqueixa comunicació es tanque el més prompte possible.
La falta de maduresa del sistema nerviós i vasos sanguinis pot provocar hemorràgies. Quant al sistema urinari són freqüents els edemes i alteracions hidroelectrolítiques. Finalment, quant a la immaduresa del tub digestiu, els xiquets prematurs no han desenvolupat encara els reflexos de succió i deglució a més de tindre dificultats en la digestió i absorció de substàncies.
Cal esmentar la importància de tractaments específics per a nounats des d'equips multidisciplinaris ja que aquests redueixen la taxa de mortalitat i discapacitat en els xiquets nascuts preterme. La fisioteràpia amb la seua intervenció pretén ajudar a la maduració dels sistemes, estimular sensorialment, realitzar tractaments respiratoris, drenatges, canvis posturals i massatges.
Els fisioterapeutes en unitats de neonatologia controlen que el xiquet estiga en postures adequades per a obrir les vies respiratòries i mantindre la posició fetal i sempre han d'estar atents a la coloració i saturació de l'oxigen.
Per a ajudar a la maduració dels sistemes, el fisioterapeuta realitza estimulació orofacial per a estimular el reflex de succió. Es realitzen també massatges suaus amb les gemmes dels dits per a estimular els reflexos que afavoreixen l'obertura de la boca.
En general els nounats presenten hipotonia en les extremitats les quals col·loquen com “en llibre obert”. Als més xicotets se'ls introdueix en un úter artificial, la resta és molt freqüent la utilització de tècniques Vojta per a l'activació de la primera fase del reflex de volteig, a més d'estimular al seu torn la reptació i millorar així el to de la musculatura en general.
Se'ls realitza estimulació sensorial amb carícies, objectes suaus com a pinzells a més d'ensenyar-li joguets que els resulten cridaners. S’ha de prestar especial atenció al crani perquè no es desenvolupen plagiocefàlies, hidrocefàlies o altres problemes derivats de les postures neonatals.
Estela García Martín- Terapeuta Ocupacional i Fisioterapeuta
Graduada en Teràpia Ocupacional i Fisioteràpia per la Universitat Catòlica Sant Vicent Màrtir de València.
Trajectòria professional: terapeuta ocupacional en centres per a persones amb malalties mentals i en una escola infantil inclusiva. Fisioterapeuta en una clínica privada.
Actualment treballa en Xicaes realitzant intervencions de Teràpia Ocupacional i Fisioteràpia amb els xiquets i les seues famílies.