EL PAPER DE LA LOGOPEDIA EN LA PREMATURITAT escrit per Claudia Sánchez Redondo, logopeda de XiCaEs
La prematuritat és un indicador de risc d'afectació en l'àmbit motor, neurològic i cognitiu d'acord amb múltiples investigacions. Aquests problemes de neurodesenvolupament en bebès prematurs estan vinculats principalment a dos factors: el pes en el moment de nàixer i la setmana de gestació en la qual es va produir el part.
Però, a més, cal tindre en compte que el cervell de la xiqueta o xiquet prematur és més immadur que el d'un nascut a terme i que nàixer prematurament pot implicar llargs ingressos hospitalaris, a vegades amb intubació per a garantir la respiració del bebé. Com a resultat, diferents factors poden influir en el procés de desenvolupament de la xiqueta o el xiquet prematur. Entre les conseqüències es troben un possible impacte en el desenvolupament del llenguatge, la comunicació i les funcions orals no verbals com la deglució.
És ací on apareix el paper del logopeda, ja que és l'encarregat de la detecció precoç de les patologies de la comunicació i la deglució, planificant una intervenció per a la millora de la qualitat de vida d'aquesta població. És molt important assenyalar el paper de la família en aquests casos. És possible que existisquen dificultats en l'alimentació pel fet que el xiquet ha patit un dany cerebral després del naixement a conseqüència d'un traumatisme, anòxia, tumors o altres episodis.
És molt important la realització d'una bona valoració per a conèixer l'abast de la lesió i veure si els requisits necessaris per a desenvolupar una intervenció completa en unes certes habilitats es donen o no. En els primers anys de vida d'un xiquet és quan el seu sistema nerviós central té una gran plasticitat neuronal i aquesta capacitat fa que el cervell siga molt més capaç d'estimular-se.
El treball del logopeda amb els bebès prematurs comença per valorar la presència i eficàcia de reflexos orals, la força i el ritme de succió del bebè i la coordinació entre la succió-respiració-deglució, sent aquest últim el que determinarà el tipus de nutrició que rebrà el bebè i les condicions en les quals es durà a terme. Una vegada realitzada una primera avaluació, el treball del logopeda és començar a realitzar una estimulació orofacial a través d'exercicis de Teràpia Miofuncional, marcant com a objectiu aconseguir un equilibri harmònic entre la musculatura orofacial i les funcions implicades. També buscar els reflexos necessaris per a l'alimentació, en cas que aquests no es troben presents o no siguen eficaços.
La intervenció logopèdica es realitza mitjançant:
- Teràpia miofuncional: necessària per a aconseguir una harmonia entre la musculatura orofacial.
- Massatges per a regular la sensibilitat i la propiocepció tant intra com extrabucalment.
- Treball amb la família: per a una major comprensió de l'estat del bebè i per a poder fer un treball continu i conjunt.
Claudia Sánchez Redondo- Logopeda
Grau en Logopèdia en la Universitat de València. Especialitzada en logopèdia clínica en mal neurològic i en teràpia miofuncional.
Trajectòria professional: logopeda en una clínica amb xiquets/es amb dificultats d'aprenentatge.
Actualment treballa en Xicaes, tractant amb els xiquets/es que tenen alterada la comprensió i/o producció del llenguatge, la parla, la veu, trastorns orofacials mitjançant teràpia miofuncional i alteracions en la deglució.