PATOLOGIA DE LA VEU EN ELS XIQUETS escrit per Claudia Sánchez Redondo, logopeda de XiCaEs
La veu és el mitjà principal per a l'expressió i la comunicació.
La veu pot definir-se, en un ampli sentit de la paraula, com a sinònim de parla o d'una manera més específica com el mecanisme de producció de vibracions sonores. El terme vocalització fa referència al so que percebem produït per la vibració de les cordes vocals i fonació, al mecanisme físic i fisiològic de la vibració de les cordes. La fonació és un component clau en la producció de la parla, combinat amb la funció respiratòria, l'articulació de la boca i faringe i la ressonància de les cavitats de la via aerodigestiva superior.
És molt difícil definir la veu normal, ja que no hi ha un concepte absolut de veu normal. Es considera normal quan la veu és ‘corrent i poc cridanera’, amb un timbre agradable, un volum adequat amb l’adequat equilibri entre les ressonàncies bucals i nasals; amb una freqüència fonamental per a la veu parlada d'acord amb l'edat, el sexe i la complexió i amb inflexions en volum i to i amb una extensió vocal adequada.
De vegades, els xiquets poden presentar problemes de veu, ja siga degut a mals hàbits o bé a conseqüència d'algun procés catarral o alguna altra malaltia.
En el cas dels xiquets, una veu amb disfonia implica una veu ronca, aspra, més greu del normal, bufada i fins i tot amb galls, a més de que físicament apreciarem que el xiquet està tens.
Les patologies de veu més comuns en xiquets són les disfonies funcionals i orgàniques, la diferència de les quals és que, en el primer cas, es deuen a un mal funcionament dels aparells fonadors, mentre que el segon tipus de disfonies es donen quan es produeixen per una causa orgànica, com un nòdul, un pòlip o un quist.
Els símptomes més habituals són:
- Ronquera.
- Variacions en la intensitat de la veu.
- Episodis d'afonia o absència de veu.
- Tos.
- Mal de gola en parlar.
La majoria de les disfonies poden ser tractades amb repòs de la veu i la modificació de mals hàbits en l'ús vocal. El tractament de la disfonia originada per processos infecciosos únicament requereix repòs de veu i, de vegades, antiinflamatoris. El tractament dels nòduls i l'edema de cordes vocals consisteix a dur a terme rehabilitació logopèdica i, en cas de persistir, completar aquesta amb l'extirpació microquirúrgica.
Claudia Sánchez Redondo- Logopeda
Grau en Logopèdia en la Universitat de València. Especialitzada en logopèdia clínica en mal neurològic i en teràpia miofuncional.
Trajectòria professional: logopeda en una clínica amb xiquets/es amb dificultats d'aprenentatge.
Actualment treballa en Xicaes, tractant amb els xiquets/es que tenen alterada la comprensió i/o producció del llenguatge, la parla, la veu, trastorns orofacials mitjançant teràpia miofuncional i alteracions en la deglució.