PARES EXIGENTS, FILLS PERFECTES? escrit per Pilar Rubert Saura, coordinadora de XiCaEs
Sovint es critica la relaxació dels pares, però educar no és tasca fàcil, i si uns pequen per defecte, uns altres ho fan per excés i demanen als seus fills que siguen perfectes. Convé exigir tant?
Els pares desitgen grans coses per als seus fills, però entre desitjar-les i fixar-les com a objectiu hi ha un tros. Ens trobem amb pares convençuts que els seus fills rendiran més si ells són molt exigents. En lloc de felicitar-los pel que han aconseguit remarquen el que encara tenen pendent, especialment en l'àmbit acadèmic.
Aqueixa exigència en la infància deixa la seua petjada irreversible en el cervell adult: mai ens veiem prou competents, ni som prou perfectes sobre la base d'aqueixos ideals que ens van inculcar. La pressió de l'exigència els acompanyarà sempre i encara més si basem la seua educació en l'absència de reforços positius i d'afecte.
Podem educar als nostres fills en la cultura de l'esforç, podem i els hem d'exigir, no hi ha dubte, però tot té un límit. Com a pares, desitgem que els nostres fills tinguen èxit, però per damunt de tot està la seua felicitat. Portar-los a ser tan “autoexigents” pot desencadenar en què no sàpiguen què és deixar-se portar, somriure o permetre's cometre errors.
“Els fills perfectes” tenen por de cometre errors i mai aconsegueixen les elevades expectatives que tenen els seus pares. Una exigència desmesurada per part dels pares deriva fàcilment en falta d'autoestima, ansietat i un elevat malestar emocional.
Sobreexigir no augmenta el rendiment
Fomentar l'esforç i la millora dels resultats pot donar els seus fruits per a augmentar el rendiment de manera puntual, però mantindre un elevat nivell d'exigència pot causar l'efecte contrari: el rendiment pot disminuir en pensar que no s'és prou bo.
Es crea una autopercepció distorsionada
Unes expectatives massa elevades i irrealitzables causen frustració davant la incapacitat de complir amb elles, causant una autopercepció negativa de les pròpies habilitats.
Pot provocar problemes en les relacions personals
Els fills de pares molt exigents tendeixen a tindre dificultats per a socialitzar a causa de l'elevat nivell d'exigència que poden presentar, tant de cara a si mateixos com respecte a altres persones en les seues relacions.
Expectatives realistes
La pressió que senten aquests xiquets és molt elevada, per això les expectatives que es transmeten als fills han de ser el més realistes possible evitant extremismes. Transmet que equivocar-se no és dolent ni significa fracassar, sinó que és una oportunitat de millorar i aprendre.
Valorar el seu esforç i no els seus assoliments
Quan l'esforç es valora, independentment dels resultats, contribueix al fet que aquest esforç es convertisca en un hàbit i arribe a bon terme. És molt important que el felicites quan realitza alguna activitat correctament. Tendim a no felicitar les coses que considerem normals i esperables. La no valoració els pot portar fins i tot a no sentir-se estimats pel seu pares. La confiança en les habilitats dels xiquets és fonamental de cara a motivar-los i augmentar la seua autoestima. Si hi ha alguna cosa que es vullga corregir, intenta indicar-ho centrant-ho en l'activitat o l'objectiu a aconseguir i no en el xiquet i la seua capacitat.
“El treball dels pares no és criar a fills perfectes, sinó éssers humans independents, conscients, respectuosos, que sàpiguen lluitar pels seus somnis…”
-Anònim-
Pilar Rubert Saura- Coordinadora
Integradora Social
Dilatada experiència en projectes destinats a xiquets/es que presenten necessitats educatives especials.
Coordinadora de la major part dels Campus Natura que s'han realitzat fins a l'actualitat.