Importància de la intervenció i beneficis de la Fisioteràpia en Paràlisi Cerebral Infantil escrit per Estela García Martín, Terapeuta Ocupacional i Fisioterapeuta de XiCaEs
Hui parlarem de la utilitat de la intervenció des de la fisioteràpia en xiquets amb Paràlisi Cerebral Infantil (PCI). Una síndrome que s'origina en el Sistema Nerviós Central i produeix alteracions que afecten el sistema neuromuscular, múscul-esquelètic i sensorial.
Cal dir que el desenvolupament de les diverses habilitats cognitives, comunicatives, motores, sensitives i socials dependran de cada cas i la seua afectació neurològica, per tant, malgrat un mateix diagnòstic podem trobar-nos nivells d'afectació més o menys greus. Es tracta d'una síndrome crònica, però no progressa a més gravetat.
Les PCI poden ser congènites o adquirides, segons el moment en el qual es produeix el dany cerebral. Congènita si es produeix abans del primer mes de vida i adquirida si es produeix en els primers anys de vida.
Les PCI es poden classificar de moltes formes:
La classificació clínica basant-se en el trastorn motor predominant les divideix en:
- Espàstica o piramidal: Es produeix més rigidesa en els músculs i els reflexos es mostren alterats realitzant respostes més exagerades
- Discinètica o extrapiramidal: Produeix moviments lents i involuntaris i descoordinats que desapareixen en el somni i dificulten els moviments voluntaris
- Atàxica i hipotònica: L'afectació recau sobre l'equilibri de la persona, poden arribar a caminar però de manera inestable
- Mixta: Es produeixen afectacions combinades de les anteriors
Entre elles, la més comuna és la PCI Espàstica, que arriba a tindre un 70% d'incidència dins dels casos amb PCI. S'ha de conèixer el predomini motor per a realitzar la intervenció adequada a cada cas.
Segons la gravetat de l'afectació:
- Lleu: No afecta la realització de les activitats de la vida diària però presenta alguna alteració física
- Moderada: Existeixen dificultats per a realitzar les activitats de la vida diària i necessita suports o assistència
- Severa: Es requereixen suports per a totes les activitats
S'ha de tindre en compte l'extensió d'aquesta:
- Quadriplegia: Afectació de tot el cos
- Hemiplegia: Afectació d'un costat, tant braç com cama del mateix hemicuerpo, generalment més afectació en membre superior
- Diplegia: Afectació dels quatre membres però amb predomini en extremitats inferiors
Les més comunes són la hemiplegia i la diplegia espàstiques.
A causa del predomini més alt ens centrarem en les PCI espàstiques.
La importància a nivell motor de la intervenció en fisioteràpia és deguda al fet que, si bé no és una afectació que evolucione a més gravetat, si que evoluciona a mesura que la persona creix. És a dir el control motor millorarà conforme el xiquet es desenvolupa, però pel creixement afectarà l'espasticitat i provocarà escurçaments en els tendons i els músculs en els quals es produiran contractures que no es podran reduir i en els ossos crear deformacions.
El fisioterapeuta també ha de tindre en compte el tipus de marxa i les compensacions que usarà cada xiquet degut a l'anteriorment esmentat. S'han d'anar fent valoracions periòdiques.
Des de la fisioteràpia es poden realitzar diverses tècniques:
• Tècniques de relaxació i normalització del to muscular
• Exercicis de mobilitzacions passives relaxades i forçades mantingudes (les fa el professional) realitzant tot el recorregut articular
• Facilitació dels patrons normals del moviment
• Postures d'inhibició de reflexos per a evitar els patrons anormals
• Activitats d'estimulació tàctil
• Pilotes per a afavorir postures adequades a més d'afavorir el redreçament del tronc i el cap
• Treballar tant la sedestació (posició asseguda) i bipedestació (caminar o estar dempeus) per a aconseguir major equilibri
• Valorar la utilització d'ajudes tècniques com el bipedestador, carros adaptats, fèrules DAFO per a la correcta posició dels peus, o fèrules de posicionament
Totes les tècniques han de ser valorades per un professional en funció de les necessitats de cadascun. Existeixen tècniques més invasives com injectar toxina botulínica per a millorar l'espasticitat, ja que afavoreix la disminució del to muscular la qual cosa permet major rang de mobilitat, l'enfortiment i creixement dels músculs, amb la possibilitat de millorar el control motor i l'equilibri. Cal dir que aquesta última teràpia esmentada ha de ser realitzada per metges especialistes i hauran de ser ells al costat dels pares els que decidisquen si utilitzar-la o no.
Desitjant que us haja interessat i us servisca com una xicoteta informació sobre la PCI i possibilitat de tractament quant a nivell motor es refereix.

Estela García Martín- Terapeuta Ocupacional i Fisioterapeuta
Graduada en Teràpia Ocupacional i Fisioteràpia per la Universitat Catòlica Sant Vicent Màrtir de València.
Trajectòria professional: terapeuta ocupacional en centres per a persones amb malalties mentals i en una escola infantil inclusiva. Fisioterapeuta en una clínica privada.
Actualment treballa en Xicaes realitzant intervencions de Teràpia Ocupacional i Fisioteràpia amb els xiquets i les seues famílies.