TERÀPIA DE MOVIMENT INDUÏT PER RESTRICCIÓ escrit per Estela García Martín, Terapeuta Ocupacional i Fisioterapeuta de XiCaEs
La Teràpia de moviment induït per restricció, d'ara en avant TMIR, és una tècnica utilitzada per a afavorir la recuperació sensitiva motora del membre superior (braç). És un tipus de rehabilitació que s'utilitza en pacients que han patit un Dany Cerebral adquirit i és cada vegada més freqüent utilitzar-la amb xiquets que tenen la dificultat per a moure un dels seus membres superiors causat per algun mal neurològic o hemiparèsia. Això suposa que un braç té major mobilitat que l'altre i provoca que el xiquet utilitze el braç hemiparèsic molt menys que el costat sa i fins i tot arribe a deixar d'utilitzar-lo per complet i aconseguisca realitzar totes les tasques amb un sol membre.
La TMIR es basa en dos aspectes: la restricció del moviment del costat sa mitjançant l'ús de manyoples, cabestrells o fèrules i l'ús del membre afectat de forma forçada en el moment de la restricció del membre sa. Quan es restringeix el costat sa es produeixen nous aprenentatges del membre afecte. El protocol habitual a seguir amb xiquets quan s'implementa la TMIR és un entrenament de 2 hores diàries durant 8 setmanes (depèn de l'edat del xiquet). El temps de l'entrenament s'ha de dividir entre la clínica i casa. En el cas de l'entrenament a casa se'ls donen als pares les pautes de les activitats perquè les puguen realitzar. En adults, el temps que s'ha d'invertir és major, en general 5 hores diàries durant 10 setmanes.
Com que es tracta d'una teràpia costosa, quant a temps i esforç, se li ha d'explicar a la família els detalls i accions que es realitzaran. Si accepten totes les condicions es comencen a realitzar activitats diferents, sempre pautades pels professionals, de manera individualitzada. Es tracta de realitzar activitats repetitives en les quals es practiquen tasques en les que es mostra interès per part del xiquet i la família, a més es practiquen aquells moviments en els quals presenta més dificultat.
S'ha demostrat que després de l'aplicació de la teràpia hi ha canvis significatius en l'acompliment de les activitats practicades i fins i tot millora la qualitat del moviment i la quantitat d'ús del braç de manera espontània. S'observen també millores en les destreses manipulatives, la velocitat i la coordinació en els moviments.
Estela García Martín- Terapeuta Ocupacional i Fisioterapeuta
Graduada en Teràpia Ocupacional i Fisioteràpia per la Universitat Catòlica Sant Vicent Màrtir de València.
Trajectòria professional: terapeuta ocupacional en centres per a persones amb malalties mentals i en una escola infantil inclusiva. Fisioterapeuta en una clínica privada.
Actualment treballa en Xicaes realitzant intervencions de Teràpia Ocupacional i Fisioteràpia amb els xiquets i les seues famílies.