FUNCIÓ DEL LOGOPEDA EN EL TRACTAMENT DE LA DISFÀGIA escrit per Claudia Sánchez Redondo, logopeda de XiCaEs
Una de les àrees d'especialitat de la disciplina de la logopèdia és l'avaluació i tractament de la disfàgia. La deglució és un procés que dura uns segons i consta de tres fases: fase oral, faríngia i esofàgica. Es pot trobar dificultats per a deglutir en qualsevol de les tres fases.
Quan apareixen dificultats en la deglució parlem de disfàgia. D'una banda està la disfàgia orofaríngea, quan el pacient té una dificultat per a transferir aliments i líquids de la boca cap a i per la faringe, i d'altra banda tenim la disfàgia esofàgica, quan l'aliment o líquid no passa normalment per l'esòfag.
Existeixen diferents malalties i trastorns que poden provocar disfàgia, entre ells trobem:
- Càncer de cap i coll
- Trastorns pulmonars
- Trastorns neurodegeneratius com Alzheimer, ELA o Parkinson
- Accidents cerebrovasculars
Cal tindre en compte que no totes les dificultats per a deglutir indiquen disfàgia. Per exemple, un nivell de consciència alterat pot provocar una menor ingesta oral, però la falta d'activació no indica disfàgia.
Com s'avalua la disfàgia?
El logopeda duu a terme una revisió de l'anamnesi, que consisteix en una recollida d'informació mèdica del pacient. Cal tindre en compte el nivell del funcionament basal i el nivell d'independència que presenta el pacient. Un examen del mecanisme oral analitza l'estructura i el funcionament dels components físics utilitzats en la masticació i la deglució.
Generalment, els pacients reben aliments de diferents textures i líquids de diferents viscositats i després, el logopeda avalua els signes i símptomes d'eficàcia reduïda de masticació o deglució, entre els quals s'inclouen una mala masticació, acumulació de líquid/aliment en boca, menor elevació laríngia durant la deglució, diverses deglucions amb una mateixa bitlla alimentosa, queixes per part del pacient per ennuegada o regurgitació de la bitlla alimentosa. A més existeixen diferents test i aparatologia per a avaluar les diferents etapes de la deglució.
Quin és el paper del logopeda en el tractament de la disfàgia?
L'objectiu principal de la logopèdia especialitzada en Teràpia miofuncional és reeducar les funcions estomatognàtiques dependents de la musculatura orfacial. Per tant, l'objectiu del tractament és que el pacient, tant en edats primerenques com adults o la tercera edat, tinga una alimentació oral segura i eficaç, mantenint el nivell òptim d'hidratació i nutrició. Per a això, la rehabilitació logopèdica es basa a realitzar teràpies deglutòries que comprenen:
- Modificacions dietètiques: s'adapta la textura dels aliments sòlids i líquids per a mantenir una alimentació el més completa possible.
- Maniobres deglutòries
- Maniobres posturals del coll: com girar el cap cap a la part feble mantenint la barbeta ficada
- Tècniques facilitadores
Tot això és important dur-ho a terme tenint en compte les particularitats de cada cas i si la disfàgia no impedeix l'alimentació oral i no existeix risc d'aspiració. És necessària una relació amb altres professions per a tractar la disfàgia.
Claudia Sánchez Redondo- Logopeda
Grau en Logopèdia en la Universitat de València. Especialitzada en logopèdia clínica en mal neurològic i en teràpia miofuncional.
Trajectòria professional: logopeda en una clínica amb xiquets/es amb dificultats d'aprenentatge.
Actualment treballa en Xicaes, tractant amb els xiquets/es que tenen alterada la comprensió i/o producció del llenguatge, la parla, la veu, trastorns orofacials mitjançant teràpia miofuncional i alteracions en la deglució.