JUGAR ÉS UNA NECESSITAT I UN DRET DE LA INFÀNCIA escrit per Pilar Rubert Saura, coordinadora de XiCaEs
Beneficis dels jocs en els xiquets/es:
– Fomenten l'aprenentatge. És ben sabut que tots aprenen a través del joc
– Permeten una socialització en compartir interessos i una activitat comuna
– Afavoreixen la integració social en aprendre el funcionament de les regles
– Desenvolupen conductes positives juntament amb la resolució de conflictes
– Ajuden a comprendre les emocions i a expressar-les de manera adequada
– Desenvolupen la psicomotricitat
– Faciliten i fomenten el desenvolupament del llenguatge
– Motiven i fomenten la curiositat, factor necessari per a l'aprenentatge
– Desenvolupen la imaginació i la creativitat
Tots els xiquets van passant per les diferents etapes del joc, segons el moment evolutiu en el qual es troben. És per això, que no es pot pretendre que els xiquets desenvolupen un tipus determinat de joc si encara no estan preparats per a això.
Primer cal explorar i percebre els estímuls de l'entorn, rebre les respostes sensorials i afectives. Seguidament caldrà investigar, posar a prova l'objecte i les interaccions. Buscar nous estímuls o situacions com agafar, estrènyer, tirar objectes al sòl, portar-li'ls a la boca…
L'adaptació i creació de jocs per a xiquets amb discapacitat és bàsica per al desenvolupament i estimulació, per això és molt important tindre unes consideracions prèvies en jocs per a xiquets que presenten una discapacitat. En la majoria d'ocasions, només és necessari variar les formes, la complexitat del joc, els objectius o les regles perquè puguen participar en l'activitat.
No és convenient abusar de les adaptacions. Només cal brindar-li els mitjans i suports quan siga imprescindible i els que siguen necessaris. Si el xiquet realitzarà una activitat, la qual se sap que controla, no és necessari que se li oferisca cap ajuda. Si no és possible adaptar el joc en un equip, l'adult responsable haurà d'assignar un rol al xiquet que siga compatible amb les seues capacitats.
Pel que fa als joguets recomanem:
Discapacitat motora
Els polsadors o botons siguen accessibles, de grandària gran i que no requerisquen gran força per a accionar-los.
Les peces dels joguets hauran de ser fàcils d'encaixar.
En joguets de sobretaula aquests hauran de disposar de material antilliscant en la seua part inferior.
No han d'obligar a efectuar moviments simultanis.
Si és necessari engrossir peces, mànecs o agafadors per a facilitar el seu agarre i maneig.
Afegir cordes o varetes per a facilitar l'arrossegament d'alguns joguets.
Discapacitat auditiva
Els joguets amb so han de tindre control de volum i eixida opcional d'auriculars per a poder adaptar-ho a la resta auditiva del xiquet.
Si té efectes sonors, aquests hauran d'acompanyar-se d'altres efectes perceptibles per als xiquets (llums, imatges, vibracions…).
Traduir els missatges orals a missatges escrits.
Discapacitat visual
Per a estimular el joc dels xiquets/as, els pares i persones del seu entorn han de motivar-los i convidar-los a explorar els joguets, explicar-los on estan, com són, com utilitzar-los. Estimular la resta dels sentits, que li donaran informació i orientació sobre textures, formes, grandàries; i comprendran com són les coses, els elements i joguets que li envolten.
Es procurarà que tinguen un disseny senzill, realista i fàcil d'identificar al tacte.
Es potenciarà la incorporació d'elements sonors i diferents textures.
No hauran d'incloure moltes peces de xicoteta grandària. Si s'inclouen hauran de permetre una còmoda i ràpida classificació de les mateixes al tacte.
Hauran de presentar colors molt vius i contrastats perquè puguen ser percebuts per xiquets amb resta visual.
Discapacitat intel·lectual
Tot allò que possibilite l'arribada d'informació exterior i la percepció dels estímuls sensorials afavoreix el seu desenvolupament cerebral. Per tant, l'ús de suports apropiats pot millorar les seues capacitats funcionals.
El joc, a més de servir com a eina d'estimulació, també els ajuda a relacionar-se amb els altres. No obstant això, en relació amb l'edat, és important insistir que les indicacions que proporcionen les empreses han de ser sempre orientatives, tenint en compte més els gustos i possibilitats personals que l'edat cronològica.
Que tinguen fàcil maneig per a permetre el joc amb autonomia.
Que resulten atractius, per a mantindre la seua atenció i interès durant tot el joc.
Mai podem partir de la discapacitat del xiquet/a sinó de la seua capacitat, és a dir del que pot fer.
Pilar Rubert Saura- Coordinadora
Integradora Social
Dilatada experiència en projectes destinats a xiquets/es que presenten necessitats educatives especials.
Coordinadora de la major part dels Campus Natura que s'han realitzat fins a l'actualitat.