DISCAPACITATS INVISIBLES escrit per Pilar Rubert Saura, coordinadora de XiCaEs
El terme discapacitat sol associar-se a persones amb malalties físiques o que podem identificar fàcilment. Per exemple, quan veiem a una persona en cadira de rodes o utilitzant una pròtesi, un bastó o qualsevol altre aparell funcional. Existeixen nombroses formes de discapacitat que no es poden reconèixer a simple vista, però que estan ací, ocultes, obstaculitzant els esforços de la persona que el pateix, que preocupen tant als qui les pateixen com als seus familiars.
Les persones amb discapacitats no visibles no sols han d'enfrontar-se a les dificultats pròpies de la seua condició, sinó que també han de lluitar contra la incomprensió, la discriminació i els prejudicis. Han de justificar-se contínuament en realitzar les accions del seu dia a dia. És com si hagueren de viure donant-li explicacions al món sencer sobre el seu diagnòstic mèdic, perquè així la societat les “avale” com a persones amb discapacitat i els brinde el respecte al qual tenen dret.
Exposaré alguns exemples de discapacitats no visibles (seria impossible detallar-les totes, ja que quasi el 80% de les discapacitats entrarien dins d'aquest grup)
La discapacitat auditiva és qualsevol tipus de condició que produïsca una disminució de la capacitat de percepció del so, alguna cosa que genera serioses dificultats per a la comunicació verbal, a conseqüència de diferents condicions que generen danys permanents o transitoris en les diferents estructures de l'oïda.
L'esclerosi múltiple (EM) és una malaltia del sistema nerviós que afecta el cervell i a la medul·la espinal. L’EM es produeix perquè el sistema immunitari ataca a la mielina de les cèl·lules nervioses (neurones) per error. L'esclerosi múltiple pot manifestar-se en moltes parts de l'organisme i fer-lo de moltes maneres i intensitats. De fet, aquesta malaltia també es coneix com "la malaltia de les mil cares", perquè els seus símptomes i gravetat poden variar molt d'uns pacients a uns altres.
Les persones que tenen hipertensió pulmonar o fibrosi quística pateixen símptomes de fatiga crònica, el cor se sobreesforça constantment i activitats com pujar escales o netejar la casa impliquen un sofriment constant.
“Com li expliques a la gent del teu voltant que t'està mirant mal que necessites asseure't en el metre o agafar un ascensor, encara que siga només una planta?”
Quan parlem dels Trastorns de l'Espectre Autista (TEA) incloem aquest trastorn dins de la “discapacitat invisible”, ja que en la majoria casos no es detecta a simple vista. El terme espectre es refereix a l'àmplia gamma d'habilitats, símptomes i graus de discapacitat funcional. Poden presentar alteracions en la integració sensorial, les quals es manifesten a través de respostes disfuncionals a aquests estímuls, falta d'habilitats socials, comunicació, etc. És habitual que aquestes respostes desadaptatives facen pensar que ens trobem davant d’un xiquet maleducat, dolent o que té moltes rabietes i per això, amb freqüència, són discriminats o apartats per ser considerats “conflictius”.
El TDAH és un trastorn que pot provocar que els intervals d'atenció siguen molt breus. Influeix també en la falta d'habilitats organitzatives. Els xiquets i adolescents amb TDAH tenen major risc de fracàs escolar, assetjament, problemes de comportament i dificultats en les relacions sociofamiliars a conseqüència dels símptomes propis del TDAH. El trastorn té tres símptomes principals: la falta d'atenció, la hiperactivitat i la impulsivitat.
La salut mental té moltes alteracions que es coneixen com a malalties o trastorns mentals. Aquests trastorns afecten els processos afectius i cognitius, a l'estat d'ànim, el pensament i el comportament, sent una de les discapacitats no visibles amb major prevalença en la societat.
Alguns exemples de trastorns mentals són:
Trastorns d'ansietat (atacs de pànic, fòbies, Trastorn per Estrès Posttraumàtic,
Trastorn Obsessiva compulsiu/TOC).
Trastorns de l'estat d'ànim (trastorn bipolar o trastorn depressiu).
Trastorns psicòtics (trastorns delirants o paranoies i esquizofrènia).
Finalment i a manera de reflexió:
Quantes vegades hem jutjat a algun xiquet o als seus pares per ser “malcriats”, sense abans considerar que tal vegada aqueix xicotet té alguna discapacitat? O quantes vegades hem criticat a persones amb placa de discapacitat, que van estacionar en aparcament blau i van baixar caminant del cotxe, sense primer considerar que tal vegada la seua discapacitat no és motriu?
Aquests són escenaris reals que tal vegada per als qui no tenen una discapacitat no siguen d'importància, però s'han tornat part del dia a dia de les persones que viuen amb discapacitats invisibles.
I em preguntareu: Com endevinarem si una persona té o no discapacitat?
No tractes d'endevinar i tracta amb respecte a tot aquell que estiga en el teu voltant.
Mai cal jutjar a un llibre per la seua portada
Pilar Rubert Saura- Coordinadora
Integradora Social
Dilatada experiència en projectes destinats a xiquets/es que presenten necessitats educatives especials.
Coordinadora de la major part dels Campus Natura que s'han realitzat fins a l'actualitat.