INTEGRACIÓ SENSORIAL escrit per Estela García Martín, Terapeuta Ocupacional i Fisioterapeuta de XiCaEs
Últimament sentim el terme integració sensorial però...
Realment sabem el que és?
En quines circumstàncies s'ha d'emprar la integració sensorial?
Quins beneficis aporta?
A totes aquestes preguntes intentarem contestar-vos al llarg d'aquest post.
Què és la integració sensorial?
És un procés a nivell neurològic que incorpora i organitza les sensacions que el nostre cos experimenta de l'exterior i ens permet donar una resposta adaptada al nostre entorn.
Quan aquest procés es veu alterat, a vegades no és tan evident com una lesió com per exemple una fractura. No obstant això, és igual d'incapacitant. És molt comú que els pares de xiquets amb una disfunció en la integració sensorial sàpiguen relatar correctament els problemes sensitius dels seus fills. És freqüent també trobar xiquets amb problemes importants en el comportament degut a això.
La Teoria de la Integració Sensorial es va desenvolupar a partir dels anys 60 gràcies a la Terapeuta Ocupacional Jean Ayres. La teoria descriu la integració sensorial com: “un procés neurològic que integra i organitza totes les sensacions que experimentem del nostre propi cos així com de l'exterior (gust, vista, oïda, tacte, olfacte, moviment, gravetat i posició en l'espai) i que rebem de forma continuada”. A més relaciona aquest procés amb la capacitat de realitzar accions motores en diversos espais.
Quan aquest procés es realitza correctament, el nostre cos és capaç de generar nous aprenentatges com poden ser a nivell acadèmic i el comportament social.
A qui s'han de dirigir les intervencions d'integració sensorial?
Cal esmentar que no tots els xiquets amb dificultats en l'aprenentatge, en el desenvolupament o en el comportament es deuen a disfuncions en la integració sensorial.
Alguns senyals o signes per a poder identificar alguna disfunció, i per tant susceptibles d'utilitzar les sessions d'intervenció en integració sensorial, són les següents:
- La hipersensibilitat al tacte, al moviment a llums o sons. Això vol dir que ens trobem amb xiquets que manifesten comportaments com “rabietes”, a vegades es retiren quan se'ls toca, intenten llevar-se algunes peces de roba, xiquets molt restrictius amb el menjar i fins i tot evitació o mostra de por a activitats típiques en el joc.
- En el costat oposat ens trobem amb xiquets amb hiporeactivitat a l'estimulació sensorial. Aquest grup de xiquets són els que s'observa com busquen sensacions en el seu cos com donar voltes sobre si mateixos o xocar-se amb objectes i/o parets. Poden trobar-se xiquets que varien d'un extrem a l'altre.
- Nivells d'activitat inusualment alts o baixos, és a dir hi ha xiquets que romanen en moviment per llargs períodes i altres als quals activar-se els costa més i es fatiguen ràpidament.
- Problemes de coordinació poden donar-se tant en activitats motores grosses com en les fines. Trobem xiquets amb un equilibri pobre o xiquets als quals els costa fer noves tasques amb major requeriment de coordinació motora de totes dues mans.
- Retard en el llenguatge i/o la parla en les que malgrat tindre una intel·ligència considerada normal el rendiment en l'àrea escolar és menor de l'esperada.
- Desorganització en el comportament. Trobem xiquets que poden ser impulsius o que es distrauen fàcilment, uns altres en canvi tenen dificultats per a ajustar-se a noves situacions, alguns mostren frustració, agressivitat o rebuig quan prenen consciència del “fracàs”.
En què consisteix la teràpia d'integració sensorial i quina resultats s'esperen d'ella?
Els xiquets seran guiats per un/a terapeuta que li proposarà activitats en les quals el experimentarà amb jocs diferents estímuls als que el xiquet haurà de generar una resposta adaptada. Aquests estímuls inclouran activitats vestibulars (equilibri i mov. Corporals), propioceptives (posició del cos, temperatura o pressió) i tàctils (diferents textures).
Les activitats que se li van proposant augmenten de dificultat conforme el xiquet és capaç de generar respostes adequades als estímuls.
Quan la teràpia es considera reeixida és quan els xiquets són capaços de processar la informació que prové del seu entorn i aquest siga capaç de reaccionar adequadament, això genera molts beneficis com per exemple la millora de la motricitat tant gruixuda com fina, augmenta per tant també la coordinació de moviments a més s'observen que disminueixen les “rabietes” o l'agressivitat que presentaven prèviament a la teràpia d'integració sensorial, és a dir millor ajust emocional a més milloren les seues destreses socials i tenen una major autoestima.
Estela García Martín- Terapeuta Ocupacional i Fisioterapeuta
Graduada en Teràpia Ocupacional i Fisioteràpia per la Universitat Catòlica Sant Vicent Màrtir de València.
Trajectòria professional: terapeuta ocupacional en centres per a persones amb malalties mentals i en una escola infantil inclusiva. Fisioterapeuta en una clínica privada.
Actualment treballa en Xicaes realitzant intervencions de Teràpia Ocupacional i Fisioteràpia amb els xiquets i les seues famílies.