INCLUSIÓ I INTEGRACIÓ escrit per Pilar Rubert Saura, coordinadora de XiCaEs
Inclusió i integració són termes que en moltes ocasions s'utilitzen com a conceptes iguals que comparteixen un mateix significat.
Inclusió i integració no són paraules sinònimes. Representen filosofies totalment diferents, encara que tenen objectius aparentment iguals o significats semblants. No han de confondre's, perquè conceptuen perspectives diferents d'anàlisis de la realitat i, en conseqüència, plantegen diferents models d'intervenció.
La integració social suposa que persones que es troben en diferents grups socials es reunisquen sota un mateix objectiu. Relacionada amb la defensa dels drets humans, implica el reconeixement social polític i jurídic de la diversitat, la igualtat social de totes les persones sense excepció. És l'instrument que garanteix l'accés a serveis públics i a la igualtat d'oportunitats.
Perquè existisca una integració vertadera, els individus han de deixar a un costat tots els prejudicis sobre l'altra persona. Cada persona parteix amb més o menys habilitats, amb unes manques i necessitats concretes que fa que els ritmes siguen diferents, les metes variades i variables.
Integrar suposa exigir que totes les persones, amb o sense discapacitat, participen plenament en la societat perquè aquesta arribe a estar completa.
La inclusió representa la meta final, l'objectiu al qual han de dirigir-se els sistemes que entenen que hi ha una única institució en la qual tothom té el mateix dret a participar. L'èmfasi es desplaça de l'individu, al qual fins llavors es considerava que calia integrar específicament, a les modificacions que s'han de realitzar per a acceptar com un igual a qualsevol persona.
La inclusió porta implícita la participació, comportant la necessitat d'identificar i eliminar les barreres que dificulten la incorporació de tots. La participació només pot donar-se a través d'una acceptació de les persones per ser les qui són. Per tant, la inclusió dirigirà la seua intervenció de manera especial cap als grups en risc d'exclusió, no sols de persones amb necessitats educatives especials o amb discapacitats més o menys greus, sinó que ampliarà les seues perspectives entenent que totes les persones són en algun moment candidats a ser exclosos. El seu objecte fonamental d'atenció han de ser les persones que es troben exposades, en l'un o l'altre moment, a alguna mena d'exclusió social. Requereix que s'instauren noves maneres de pensar i gestionar la diversitat. No és possible aconseguir canvis sense el suport de la societat. Tots tenim alguna cosa a aportar i amb el que contribuir.
Segons la RAE, integrar (del llatí integrara) és completar un tot amb les parts que falten.
Incloure (del llatí includere) és posar a algú dins d'un conjunt, o dins dels seus límits.
Passar de l'exclusió a la Inclusió suposa un procés llarg de canvi i evolució. Enmig d'aquesta transició podem situar la integració. La inclusió, per tant, representa l'última fase en aqueix procés lògic i ètic d'incorporació de les persones a la societat.
Els termes integració i inclusió s'alternaran i en molts casos es continuaran emprant com a sinònims, fins i tot sabent que s'ha de tendir cap a la inclusió. I la raó és que, en la pràctica, les mesures integradores i les inclusives s'entremesclen i enllacen de tal manera que acaben per confondre's. Per la qual cosa, tota intervenció que recolze la normalització de les persones amb diversitat funcional, no pot més que ser rebuda amb satisfacció.
Com se sol dir, una imatge val més que mil paraules
