Històries socials

Històries Socials escrit per Maria José Jorge, psicòloga de XiCaEs

Les històries socials són una eina d'aprenentatge social que dona suport a l'intercanvi segur i significatiu d'informació entre pares, professionals i persones amb autisme de totes les edats. (Carol Gray).

Les històries socials van ser creades originalment per Carol Gray en els anys 90, basant el seu treball en la «Teoria de la Ment», segons la qual les persones amb alguna alteració en el desenvolupament de la seua teoria de la ment tenen un dèficit en la capacitat d'entendre les intencions alienes, la qual cosa els crea bastants dificultats per a desenvolupar una conducta social adequada.

La teoria de la ment, concepte encunyat per Premack i Woodruff (1978), és la capacitat per a comprendre l'existència d'estats mentals (desitjos, creences, pensaments, idees, sentiments, etc.), la capacitat d'atribuir eixos estats mentals a un mateix i als altres, d'entendre que poden ser vertaders o falsos i de ser capaç d'emprar aquesta competència en la predicció de situacions derivades del comportament dels altres. Tot això fa que la teoria de la ment siga crucial en el desenvolupament adequat de la cognició soci-emocional i el desenvolupament d'una conducta social competent.

Moltes persones amb TEA no mostren aquesta capacitat de mentalització o teoria de la ment, pateixen una espècie de “ceguesa” davant les ments dels altres i fins i tot davant la pròpia. Aquesta ceguesa podria explicar moltes dificultats que presenten aquestes persones a nivell social i comunicatiu. Són nombroses les investigacions han demostrat les dificultats de les persones amb TEA en els processos mentals propis i aliens: reconèixer intencions dels altres, joc simbòlic, falta d'imaginació, inferències d'estats emocionals i direccions de la mirada, enganys i mentides, nul·la comprensió del sarcasme, metàfores, bromes i ironies.

Segons la teoria de la ment la comprensió que les persones no comparteixen els mateixos pensaments i sentiments que un mateix, es desenvolupa durant la infància, és a dir, és en aquesta època, al voltant dels 4 i 5 anys, quan s'adquireix la capacitat per a adoptar la perspectiva dels altres. Els xiquets continuaran desenvolupant la seua teoria de la ment després dels 5 anys, aprenent a predir els pensaments i sentiments dels altres. També comencen a comprendre el llenguatge complex de la teoria de la ment com són les mentides, el sarcasme i el llenguatge figurat. Alguns experts consideren que la teoria de la ment es continua desenvolupant durant tota la vida a mesura que anem acumulant més experiències amb les persones i els seus comportaments.

Segons el model del dèficit en la Teoria de la Ment, les persones amb autisme tenen dificultats en l'atribució d'estats mentals (el que la gent pensa, sent, desitja, sap, etc.) per a si mateixos i per als altres. Això s'ha desenvolupat recentment en una teoria que afirma que les persones amb autisme són bones en la comprensió dels esdeveniments del món físic o organitzat i causat per regles i sistemes (sistematitzar), però són menys eficaços en la comprensió dels esdeveniments causats pels agents humans (empatitzar). Mostren dificultat per a comprendre per què les persones fan i diuen determinades coses, dificultats per a mantindre una conversa i contar una història, comprendre la perspectiva dels personatges que apareixen en contes, dificultats per a fer amics i per a participar en jocs de caràcter simbòlic.

Les Històries Socials de Carol Gray es van recomanar inicialment per a xiquets amb TEA d'alt funcionament que posseïen habilitats bàsiques de llenguatge. No obstant això, les investigacions desenvolupades a partir de 1995 suggereixen que es poden emprar en menors amb dificultats d'aprenentatge més severes.

La finalitat de les Històries socials és millorar la comprensió de les habilitats socials. Són històries curtes, escrites en primera persona per a xiquets amb TEA, per a facilitar la seua comprensió de les situacions socials.

Mentre que els xiquets amb un desenvolupament típic poden deduir el que és apropiat en diferents situacions socials, els xiquets amb autisme troben aquestes situacions socials confuses. Les històries socials tracten d'ajudar al xiquet amb TEA a manejar la seua pròpia conducta descrivint de manera explícita el que ha de succeir en una situació, quan, com i per què ha de succeir.

Les històries socials són una espècie de guions o manuals d'instruccions desenvolupats de manera visual, i generalment amb imatges, que facilitaran i donar suport visual als xiquets i xiquetes amb TEA i altres trastorns del desenvolupament. Els ajudaran a comprendre millor socialment, no sols les situacions que són problemàtiques, sinó també per a conversar amb ells sobre el que ha resultat una experiència satisfactòria.

            Per a elaborar una bona història social haurem de tindre en compte:

  • Identificar una habilitat relacionada amb la competència social que vulguem destacar.
  • Pensar en un títol que responga a una qüestió que la història explicarà o descriurà.
  • Escriure des del punt de vista de la persona, és a dir en primera persona.
  • Les històries socials s'escriuen de manera individualitzada d'acord amb el nivell de comprensió del xiquet i d'acord amb les seues dificultats conductuals o falta de comprensió social, especifiques.
  • Redactar la història amb frases curtes, en positiu (no incloure imatges de prohibit o de comportaments no desitjats), i que descriguen la situació o com se sentiria una persona en una situació semblant.
  • Quant a la composició de les històries socials, aquestes han de contindre quatre tipus de frases: descriptives/ de perspectiva/ directives/ afirmatives /de control i cooperatives. La ràtio recomanada és de 5 frases afirmatives, descriptives i/o amb perspectiva enfront de cada frase directiva.
  • Al final d'algunes històries és molt útil suggerir una nova estratègia i també explicar com se sentirien altres persones.
  • Les imatges no són imprescindibles, però sí recomanables.

Cal no oblidar que quan elaborem una història social no estem elaborant un manual d'instruccions ni un cartell senyalitzador, perquè l'essència de la història social és l'experiència interactiva.

“Connectant amb els altres”: com els xiquets xicotets desenvolupen la Teoria de la Ment.

 The Hanen Centre

https://autismpdc.fpg.unc.edu/evidence-based-practices

Maria José Jorge Esteve- Psicòloga

Llicenciada en Psicologia a la Universitat Jaume I. Especialista en Desenvolupament Infantil i Atenció precoç.

Trajectòria professional: Àmplia experiència en suport a persones afectades de paràlisi cerebral i patologies afins. 

Actualment treballa com a psicòloga en XiCaEs realitzant intervencions amb xiquets amb capacitats especials i les seues famílies.