Hiperlaxitud articular

HIPERLAXITUD ARTICULAR escrit per Estela García Martín, Terapeuta Ocupacional i Fisioterapeuta de XiCaEs

Quan parlem d’hiperlaxitud articular ens referim a una mobilitat exagerada en les articulacions. Sempre hi ha persones més elàstiques que unes altres, el cas més clar d’hiperlaxitud el trobem en els contorsionistes.

En els diferents estudis que s'han realitzat s'ha comprovat que la hiperlaxitud és més freqüent en dones que en homes oscil·lant entre el 5-15%. A més, se sap que la hiperlaxitud en la infància és major i disminueix conforme augmenta l'edat.

Quan la hiperlaxitud s'acompanya de dolor es defineix com: “síndrome d’hiperlaxitud articular”, també se'l coneix com a “síndrome d’hipermobilitat benigne”. De les persones amb hiperlaxitud, només entre un 5-10% pateixen algun problema derivat de l'excés de mobilitat. Aquest síndrome s'ha de diferenciar d'uns altres com el de Marfan, que també cursa amb hipermobilitat articular però que implica també trastorns vasculars com ara aneurismes o trencament de vasos sanguinis.

Les implicacions més directes de la hiperlaxitud són el dolor muscular i en les articulacions, les luxacions recurrents, deformacions de la columna vertebral (per exemple l'escoliosi), un menor to muscular (hipotonia) i vessaments del líquid articular que poden conduir amb el temps al desenvolupament d'artrosi. Els estudis també han demostrat major predisposició al dolor en les articulacions sobretot a les cames a causa de les sobrecàrregues. Així mateix, es pot presentar major elasticitat de la pell, major facilitat per a l'equimosi (formació de blaus) i fins i tot existeix relació amb els trastorns d'ansietat tenint major predisposició.

Actualment, el diagnòstic d’hiperlaxitud es realitza mitjançant una exploració de les articulacions i una escala denominada Beighton, la qual és un conjunt de maniobres que es puntuen i es considera que una persona hiperlaxa ha de puntuar més de 4 punts sobre una escala de 0 a 9.

ESCALA DE BEIGHTON
 ESQUERREDRET
1. Aposició del polze a l'avantbraç11
2. Hiperextensió de genoll maés de 10º

3. Dorsiflexió del 5é dit fins 90º

11
4. Hiperextensió del colze més de 10º11
5. Tocar amb les palmes de la mà el sòl11
TOTAL: 9 PUNTS

QUIN HA DE SER EL SEU TRACTAMENT?

S'ha d'establir un bon diagnòstic, ja que moltes vegades es diagnostica als pacients amb malalties reumàtiques i fins i tot que han estat en tractament amb antiinflamatoris. Se'ls ha d'explicar que tenen una síndrome benigne i el més habitual és que no siga invalidant.

Quant al tractament, podem tractar l’hiperlaxitud utilitzant teràpies locals com per exemple fèrules (canyelleres, colzeres, turmelleres, etc.), infiltracions que realitzen els traumatòlegs i fisioterapeutes utilitzant la electroteràpia i massatges descontracturants de la musculatura.

Es recomana que s'evite la sobrecàrrega habitual (obesitat, carregar pesos), realitzar exercicis d'enfortiment i estirament muscular. És cert que han de ser exercicis suaus sense forçar l'articulació. Esports com la natació o el ioga també són recomanables.

Finalment és molt important el tractament del component d'ansietat que pot acompanyar a la síndrome d’hipermobilitat benigne, mitjançant fàrmacs adequats en la menor dosi possible i sobretot un acompanyament psicològic adequat.

Estela García Martín- Terapeuta Ocupacional i Fisioterapeuta

Graduada en Teràpia Ocupacional i Fisioteràpia per la Universitat Catòlica Sant Vicent Màrtir de València.

Trajectòria professional: terapeuta ocupacional en centres per a persones amb malalties mentals i en una escola infantil inclusiva. Fisioterapeuta en una clínica privada.

Actualment treballa en Xicaes realitzant intervencions de Teràpia Ocupacional i Fisioteràpia amb els xiquets i les seues famílies.