FRE LINGUAL escrit per Claudia Sánchez Redondo, logopeda de XiCaEs
El fre lingual curt és una alteració congènita que es caracteritza perquè el plec que existeix longitudinalment en la zona inferior de la llengua i que uneix la base de la llengua és anormalment curt, donant lloc a diferents graus de dificultat en els moviments de la llengua. Aquesta dificultat podrà ocasionar alteracions en la lactància, en la deglució, en la parla i en la dentició.
Signes d'alarma:
- Als 2 anys. El xiquet no és capaç de realitzar una projecció retrusió de la llengua.
- Als 3 anys. El xiquet no pot elevar la llengua ni portar-la cap a les comissures labials.
- Als 4 anys. El xiquet no pot col·locar la llengua sobre les dents. O portar l'àpex de la llengua darrere dels incisius superiors i realitzar una vibració.
Lactància
La lactància materna està relacionada de manera inequívoca amb les funcions de succió i deglució, coordinades amb la respiració. Qualsevol restricció en la mobilitat lingual podrà comprometre la lactància materna. Les conseqüències poden ser diverses: deslletament precoç, baix guany ponderal, duració de preses més llarga, agarre en el pit inadequat, dolor, ferides en el mugró, irritabilitat en el bebè en el moment de la lactància. I durant la succió poden observar-se compensacions com a espetecs, acció excessiva dels *buccinadors i tremolors de la mandíbula, entre altres.
Deglució
La deglució requereix d'elevació i pressió de la llengua contra el paladar dur. No obstant això, quan el fre lingual està alterat aquest funcionament fisiològic es veu condicionat i la llengua ha d'adaptar-se a les seues possibilitats. Apareix una deglució disfuncional (conegut amb el terme deglució atípica). La deglució atípica consisteix en un posicionament incorrecte de la llengua durant la deglució, la persona en comptes de realitzar la pressió contra el paladar dur, la realitza contra les dents, ocasionant maloclusions.
Dentició
Un fre lingual alterat produeix no sols canvis funcionals, sinó també estructurals. S'observa una prevalença més alta de maloclusió dental. Atès que la llengua tendeix a col·locar-se baixa i/o avançada en posició de repòs, i en lloc de donar forma a l'arcada superior, pressiona contra l'arc inferior, la qual cosa produeix un sobredesenvolupament mandibular i un subdesenvolupament maxil·lar. Pot derivar en maloclusions Classe III.
Parla
Les alteracions de la parla que cursen amb un fre lingual alterat (Marchesan, 2004), el 50% dels pacients van presentar errors d'omissió i substitució de /r/, i grups consonàntics de /r/, a més d'alteracions de fonemes /s/ i /z/. En 2012, un altre estudi del departament de Logopèdia d'Universitat Federal de Santa María (el Brasil, 2012), va trobar dificultats en la pronunciació de fonemes /t/, /d/, /n/, /l/ a més de la /r/, /s/ i /z/.
Tractament
En el moment que observem que el nostre fill té fre lingual curt, és molt important que es realitze una correcta valoració i com afecta al xiquet tant en l'àrea de la deglució, de la respiració o de la parla.
Si l'afectació és important s'ha de realitzar un tractament quirúrgic i si no és el cas el tractament a seguir és un tractament Logopèdic. En el cas que es decidisca per la intervenció quirúrgica, el paper que juga el Logopeda també és molt important, ja que seria necessari que es treballara les diferents estructures tant abans com després de la intervenció. D'aquesta manera s'aconseguiria una ràpida recuperació del xiquet.
D'altra banda, quan es diagnostica a un xiquet fre lingual curt o anquiloglòssia, els pares solen alarmar-se i preocupar-se i són moltes els dubtes i preguntes que els sorgeixen. Però cal dir que el 80% dels casos se solucionen o es tracten amb un tractament conservador, és a dir amb Logopèdia, tenint grans i importants resultats.
La rehabilitació que es realitzarà serà mitjançant teràpia miofuncional, tractant els diferents desequilibris que presenta el xiquet en el seu sistema orofacial. Aquest tipus de teràpia pot realitzar-se en qualsevol etapa o edat que tinga el xiquet.
Claudia Sánchez Redondo- Logopeda
Grau en Logopèdia en la Universitat de València. Especialitzada en logopèdia clínica en mal neurològic i en teràpia miofuncional.
Trajectòria professional: logopeda en una clínica amb xiquets/es amb dificultats d'aprenentatge.
Actualment treballa en Xicaes, tractant amb els xiquets/es que tenen alterada la comprensió i/o producció del llenguatge, la parla, la veu, trastorns orofacials mitjançant teràpia miofuncional i alteracions en la deglució.