FISIOTERÀPIA RESPIRATÒRIA escrit per Estela García Martín, Terapeuta Ocupacional i Fisioterapeuta de XiCaEs
La fisioteràpia respiratòria és una subespecialitat que s'enfoca en el tractament, estabilització i prevenció d'alteracions respiratòries com a Malalties Obstructives Cròniques (EPOC), asma, fibrosi quística o malalties neuromusculars. També pot ser molt útil en processos aguts com les pneumònies o després de processos quirúrgics complexos com són els trasplantaments pulmonars, cardíacs i hepàtics o intervencions quirúrgiques en l'àrea del tòrax (tronc).
S'ha de tindre en compte que el tractament fisioteràpic mai serà substitutiu del tractament mèdic, sinó que serà un tractament complementari aportant millores significatives quant a l'eficàcia i disminuint la quantitat necessària de medicació.
Per a comprendre millor la utilitat de la realització de la fisioteràpia respiratòria us mostre un esquema de la zona toràcica i els músculs respiratoris:
A continuació vos mostre de manera general algunes tècniques de fisioteràpia respiratòria que s'empren:
- Drenatge postural: és la tècnica que més s'utilitza i que millor es tolera, s'utilitza per a drenar les secrecions que es troben en els pulmons. L'objectiu és que, mitjançant l'acció de la gravetat i la posició del pacient, aquestes secrecions es dirigisquen al cap, als bronquis majors i a la tràquea. Després, aquestes secrecions, el pacient és capaç d'expulsar-les mitjançant la tos.
Cal tindre alguns aspectes en compte com que el pacient sàpiga tossir i respirar de manera profunda. A més, ha de realitzar-se quan el pacient no haja menjat recentment.
- Exercicis d'expansió toràcica: es realitza controlant la respiració. En el cas de xiquets, es realitza amb el riure o el plor.
- Respiració diafragmàtica: consisteix a realitzar respiracions lentes amb relaxació de músculs respiratoris que també es combinen amb altres tècniques.
- Percussió toràcica: són colps suaus i repetits en la zona pulmonar a l'esquena. En lactants es realitza amb els dits, en xiquets xicotets amb la mà buida i amb una màscara inflable.
- Vibració toràcica: Es col·loquen les mans o les puntes dels dits en la zona toràcica i es genera una vibració. Quan l'aire siga expulsat, es combina amb xicotetes compressions i amb drenatge postural.
Per a la realització d'aquestes tècniques esmentades i altres existents, la valoració del pacient ha de ser exhaustiva. Se li realitzen proves d'esforç, auscultació per a escoltar sorolls respiratoris, es realitza valoració muscular dels músculs respiratoris, valoració del grau d'oxigenació en sang amb pulsioxímetre o amb gasometria, radiografies i altres proves diagnòstiques.
S'ha de tindre en compte que a pesar que la fisioteràpia respiratòria utilitza tècniques innòcues, s'ha de vigilar al pacient per si hi haguera algun efecte advers com a reflux gastroesofàgic o vòmits.
