VERTADER O FALS? escrit per Claudia Sánchez Redondo, logopeda de XiCaEs
Hola a tots!
Us faig arribar aquest exercici senzill en el qual us expose una sèrie d'afirmacions sobre uns temes, en aquest cas parlarem sobre la dislèxia, l'autisme, la tartamudesa, els hàbits orals i la Síndrome de Down. L'activitat consisteix en el fet que aneu pensant si les afirmacions són vertaderes o falses i al final del document estarà justificada la resposta correcta. Amb això pretenc conscienciar sobre determinades patologies perquè puguem aprendre tots junts.
1. Els xiquets amb dislèxia són més vagues
2. Existeix una alteració sensorial que causa la dislèxia (Visual o auditiva)
3. Els xiquets amb dislèxia no poden llegir
4. Tots els xiquets que lligen malament són dislèxics
5. No estrictament genètiques les causes de l'autisme
6. Les persones amb TEA porten associades una discapacitat intel·lectual
7. Les persones amb TEA prefereixen romandre aïllades i evitar el contacte amb els altres
8. L'autisme és curable
9. Quequeig perquè sóc una persona nerviosa
10. Superaré la meua tartamudesa
11. La lactància materna fomenta una millor formació de la cavitat bucal
12. Els mals hàbits orals interfereixen en el desenvolupament muscul-esquelètic-facial
13. Emportar-se el dit a la boca pot ocasionar alteracions en el desenvolupament dels maxil·lars
14. La higiene en les fosses nasals és tan important com la higiene oral
15. L'edat en la qual s'introdueixen aliments sòlids és important per a afavorir els músculs masticatoris
16. L'aspirador nasal és aconsellable per a utilitzar amb bebès i xiquets
17. La introducció tardana d'aliments sòlids en els xiquets pot comportar problemes en la parla
18. La Síndrome de Down és una malaltia
19. Les persones amb Síndrome de Down són incapaces de portar una vida independent i necessiten cures per a tota la vida
20. Les persones amb Síndrome de Down posseeixen uns trets físics característics des del naixement
Els xiquets amb dislèxia són mes vagues
FALS: És comú que aquests xiquets presenten dificultats en el col·legi, o poc interès per algunes tasques, però això no es deu al fet que siguen vagues; per contra, són xiquets curiosos i amb ganes d'aprendre, però que presenten dificultats afegides, per la qual cosa la seua motivació pot veure's afectada.
Existeix una alteració sensorial que causa la dislèxia (Visual o auditiva)
FALS: No és certa ja que una capacitat sensorial normal és necessària per a poder dur a terme un diagnòstic de dislèxia.
Els xiquets amb dislèxia no poden llegir
FALS: Un xiquet amb dislèxia pot aprendre a llegir, encara que és possible que li porte més temps i esforç.
Tots els xiquets que lligen malament són dislèxics
FALS: A pesar que la dislèxia siga una alteració amb alta prevalença, no hem de generalitzar. Per a determinar si un xiquet té o no dislèxia serà necessari una avaluació detallada realitzada per un professional.
No estrictament genètiques les causes de l'autisme
VERTADER: Hui dia és difícil afirmar de manera rotunda que només les causes de tipus genètic podrien estar relacionades amb l'aparició de l'autisme. És veritat que existeixen moltes investigacions que estableixen que alguns gens podrien participar en l'aparició de la simptomatologia, si bé, actualment se sosté que l'aparició del Trastorn de l'Espectre Autista és multicausal, és a dir, que són algunes les variables i factors relacionades amb l'aparició d'aquest.
Les persones amb TEA porten associades una discapacitat intel·lectual
FALS: Com en altres trastorns del neurodesenvolupament, el Trastorn de l'Espectre Autista pot veure's associat o presentar comorbilitats com és el cas de la discapacitat intel·lectual. No obstant això, no totes les persones amb TEA presenten discapacitat intel·lectual associada, ja que actualment només el 30% dels xiquets i xiquetes diagnosticats de TEA presenten comorbidament aquesta discapacitat i per consegüent no es pot assegurar rotundament aquesta afirmació.
Les persones amb TEA prefereixen romandre aïllades i evitar el contacte amb els altres
FALS: Existeix una tendència a pensar que les persones amb Trastorn de l'Espectre Autista prefereixen mantenir-se aïllades. No obstant això, la conceptualització actual que es recull en la DSM-V estableix que en referir-se a un espectre la simptomatologia pot variar segons cada xiquet, manifestant-se des del més lleu pel cap alt greu. Per tant, afirmar de manera rotunda que totes les persones amb TEA presenten aquesta tendència no és completament vertader, tot variarà segons cada persona i el grau que presente.
L'autisme és curable
FALS: Actualment i desafortunadament tant per a les famílies com per als pacients no existeix tal cura. És veritat que hi ha diferents tipus d'intervencions des de la Psicologia, Logopèdia, Teràpia Ocupacional i altres disciplines que tenen com a objectiu minimitzar o apallissar la simptomatologia relacionada amb aquest quadre clínic. No obstant això, les investigacions que actualment estableixen aquesta afirmació són falses.
‘Tartamudege perquè sóc una persona nerviosa’
FALS: L'ansietat no causa la tartamudesa, però pot provocar que la tartamudesa siga més severa en alguns moments. El més frustrant de la tartamudesa és que quan volem quequejar menys és el moment en què quequegem més.
Superaré la meua tartamudesa
FALS: Per desgràcia, les persones que es recuperen de la tartamudesa ho fan en edats primerenques. Moltes persones comencen a quequejar entre les edats de dos i quatre anys. Aquestes persones, si es recuperen, ho faran als set o huit anys. És per això que si una persona arriba a la joventut amb tartamudesa és probable que continue així fins a l'adultesa. Tanmateix, això no significa que no puga seguir un tractament per a millorar.
La lactància materna fomenta una millor formació de la cavitat bucal
VERTADER: Els xiquets que van rebre lactància materna durant un període de temps més llarg, tenien beneficis en el desenvolupament del seu aparell estomatognàtic eren majors; beneficis que es traduïen en paràmetres oclusals, tant a nivell d'un correcte posicionament de les arcades i les dents, com a nivell de la presència de diastemes o els regruixos adequats. Mentre que, per contra, el major nombre d'alteracions oclusals va estar present en aquells preescolars que van usar per a la seua alimentació el biberó durant llargs períodes de temps.
Els mals hàbits orals interfereixen en el desenvolupament muscul-esquelètic-facial
VERTADER: Els mals hàbits orals generen alteracions a diferents nivells:
• Estructura: maloclusió dental, apinyament de peces dentals, paladar ogival, etc.
• Funció: respiració oral, alteracions de la masticació i deglució, dificultats en l'articulació dels fonemes de la parla…
• Uns altres: repercussió negativa en l'aprenentatge, alteracions emocionals o socials, etc.
Emportar-se el dit a la boca pot ocasionar alteracions en el desenvolupament dels maxil·lars
VERTADER: Aquest hàbit ha d'eliminar-se als 2-3 anys aproximadament, pel fet que, a aqueixa edat, als xiquets i xiquetes ja li han emergit totes les dents de llet. Si continuen introduint el dit o xuclant en la boca, pot produir alteracions en el desenvolupament dels maxil·lars i del posicionament dental.
La higiene en les fosses nasals és tan important com la higiene oral
VERTADER: Moltes vegades deixem de costat la neteja nasal sense adonar-nos l'important que és que els nostres fills/as tinguen higiene en aquest sentit. Que el nas estiga sempre neta facilitarà la respiració nasal dels més xicotets, si per contra hi ha mocs que impedeixen una correcta respiració pel nas estarem fomentant la respiració bucal amb tots els problemes que això comporta.
L'edat en la qual s'introdueixen aliments sòlids és important per a afavorir els músculs masticatoris
VERTADER: És molt important tindre en compte els temps i saber que no s'ha d'allargar el biberó o la cullera. Cal introduir aliments sòlids quan correspon ja que la masticació d'aquests aliments afavorirà que els músculs encarregats de la masticació i del llenguatge s'enfortisquen. Si tardem a introduir aliments sòlids probablement veurem com el llenguatge del nostre xicotet és més inintel·ligible del que hauria de ser, sempre que no hi haja cap dificultat o problema associat.
L'aspirador nasal és aconsellable per a utilitzar amb bebès i xiquets
FALS: L'aspirador nasal no és aconsellable per a utilitzar amb xiquets o bebès. En usar-ho es produeix un canvi de pressions arriscant al fet que el moc entre en la Trompa de Eustaquio i l'obstruïsca, causant inflamació en l'oïda (otitis). Què podem fer? Hem d'acostumar-nos a realitzar rentades nasals amb sèrum fisiològic aplicant-ho a cada orifici nasal, això ajudarà al fet que el moc buide les fosses nasals aconseguint una millor respiració.
La introducció tardana d'aliments sòlids en els xiquets pot comportar problemes en la parla
VERTADER: Com hem explicat abans, la introducció tardana d'aliments pot comportar a problemes en el llenguatge per falta d'enfortiment muscular en l'esfera orfacial.
La Síndrome de Down és una malaltia
FALS: Ni ells es consideren malalts, ni el seu entorn tampoc. Sí que existeix una discapacitat intel·lectual associada, però la síndrome de Down és una condició genètica. En tot cas, les malalties serien les que van sovint associades a les persones amb síndrome de Down, com les cardiopaties, la celiaquia, el dèficit visual o auditiu, l'hipotiroïdisme o l'obesitat.
Les persones amb Síndrome de Down són incapaces de portar una vida independent i necessiten cures per a tota la vida
FALS: A mesura que han millorat les seues condicions de vida, s'ha descobert que cada cas és diferent i que cada vegada més persones gestionen els seus projectes vitals, encara que precisen d'alguns suports. Hui dia són moltes les persones amb síndrome de Down que s'han emancipat de les seues famílies i que viuen sols, en parella o amb amics.
Les persones amb Síndrome de Down posseeixen uns trets físics característics des del naixement
VERTADER: És cert que existeix un fenotip síndrome de Down que fa que els que manifesten aquesta síndrome posseïsquen una sèrie de trets característics. No obstant això, cap d'ells els posseeix tots. De fet, existeixen casos en els quals es dóna la síndrome de Down en absència dels trets més habituals.
Claudia Sánchez Redondo- Logopeda
Grau en Logopèdia en la Universitat de València. Especialitzada en logopèdia clínica en mal neurològic i en teràpia miofuncional.
Trajectòria professional: logopeda en una clínica amb xiquets/es amb dificultats d'aprenentatge.
Actualment treballa en Xicaes, tractant amb els xiquets/es que tenen alterada la comprensió i/o producció del llenguatge, la parla, la veu, trastorns orofacials mitjançant teràpia miofuncional i alteracions en la deglució.