TÈCNIQUES I MÈTODES DE LA FISIOTERÀPIA EN L'ESPASTICITAT escrit per Estela García Martín, Terapeuta Ocupacional i Fisioterapeuta de XiCaEs
Dins del treball de la Fisioteràpia un dels símptomes més comuns que trobem és l'espasticitat. L'espasticitat és el símptoma característic d'algunes patologies com la paràlisi cerebral, el dany cerebral adquirit o malalties metabòliques com la fenilcetonúria, entre altres patologies. Per al tractament de l'espasticitat el fisioterapeuta compta amb diverses tècniques i mètodes que ara donarem a conèixer una mica més.
L'espasticitat es caracteritza per la hipertonía muscular, hiperreflexia i hiperactivitat cinètica voluntària. El més significatiu és la resistència del múscul a ser estirat passivament.
És important una bona valoració del grau d'espasticitat inicial, ja que així es podran comparar més endavant els resultats i tindre dades objectives de la seua evolució.
Algunes de les formes més utilitzades per a valorar l'espasticitat són:
-Mobilitzar passivament els diferents segments/parteixes de les extremitats i comprovar la resistència del múscul al seu estirament.
-Realitzar percussió en el tendó, la resposta anormal és quan es produeixen unes vibracions del múscul les quals es diuen clonus.
-La goniometría: aquesta és la forma més objectiva de mesurar l'espasticitat, ja que amb ella mesurem els angles en el rang de moviment de les articulacions. Com més gran és l'espasticitat menor és l'angle que es forma en les articulacions.
-Es poden fer vídeos realitzant els estiraments passius per a observar els rangs que s'aconsegueixen.
Quant a les escales de valoració, la Ashworth és de les més conegudes. La resposta del múscul es valora entre 0 i 4, sent 0 una resposta normal a l'estirament i 4 la contracció permanent del múscul, per tant l'articulació pràcticament és fixa.
Podem classificar en 5 tipus la intervenció:
1.- Tècniques Base: posicionament, mobilització, postural i estiraments.
2.- Mètodes neuromotores com Bobath, Kabat o Brunnstom.
3.- Mètodes sensitiu-motors com Perffeti o Rood.
4.- Electroterapia com l'estimulació elèctrica funcional, T.E.N. S.
5.- Mètodes amb agents físics: vibracions tendinoses, crioterapia o termoterapia.
Es poden introduir, i en la majoria de casos s'aconsella, fèrules o órtesis de posicionament les quals ajuden a mantindre el màxim estirament de la musculatura. Cal esmentar que existeixen tractaments mèdics i farmacològics que aborden l'espasticitat.
Aquesta entrada de blog pretén ser una informació bàsica de l'espasticitat i en tot cas qualsevol patologia ha de ser tractat per un professional.
Estela García Martín- Terapeuta Ocupacional i Fisioterapeuta
Graduada en Teràpia Ocupacional i Fisioteràpia per la Universitat Catòlica Sant Vicent Màrtir de València.
Trajectòria professional: terapeuta ocupacional en centres per a persones amb malalties mentals i en una escola infantil inclusiva. Fisioterapeuta en una clínica privada.
Actualment treballa en Xicaes realitzant intervencions de Teràpia Ocupacional i Fisioteràpia amb els xiquets i les seues famílies.