El dol

EL DOL PER COVID-19 escrit per Alicia Fonfría Moreno, psicòloga de XiCaEs

La pèrdua d'un ser estimat pot ocasionar un dolor profund i, encara que sabem que és part de la vida, l’impacte i la confusió pot donar lloc a períodes de tristesa i, en alguns casos, de depressió. La reacció davant la mort d'un ser estimat pot ser molt diferent entre les persones, donant-nos suport en els nostres propis recursos per a fer front al dolor. El suport de l'entorn social i portar uns hàbits saludables són fonamentals per a recuperar-se de la pèrdua. No hi ha un temps determinat per a superar la mort de la persona, dependrà de cada persona com gestione la situació. En alguns casos, aquest dol s'allarga en el temps, interferint en el dia a dia de la persona que el pateix, és el que es coneix com a dol complicat. La naturalesa traumàtica de la mort i la falta o escassa xarxa de suport social són factors de risc que prediuen un dol complicat. Les característiques que causen un dol traumàtic són:

  • RAPIDESA: la persona no ha tingut temps per a assimilar la nova situació.
  • SORPRESA: no ha pogut preparar-se ni anticipar la situació.
  • INCERTESA: falta de predicció dels esdeveniments.
  • IMPOTÈNCIA: la persona sent que no ha pogut fer res per a canviar-ho.
  • INCOMPRENSIÓ: la persona no ha pogut entendre el per què, no ha tingut informació adequada.
  • SOLETAT EN EL MOMENT: no ha pogut secundar-se en els seus sers estimats en aqueix dur moment.
  • SOLETAT POSTERIOR: no té aqueix suport social per a poder parlar de la pèrdua.
  • DESBORDAMENT: la persona no té els suficients recuroso per a poder autoregular-se.

Com es pot observar, aquestes característiques estan presents en la situació actual generada per la pandèmia, la qual està provocant una situació de dolor immensa en els qui han perdut a un familiar pel coronavirus. Així, les persones que s'enfronten a aquest dur colp no poden realitzar rituals significatius de comiat, tenen un accés molt limitat a la seua xarxa de suport natural, incrementant la soledat que pateixen. Més encara, es dóna un doble dol, ja que la pròpia xarxa de suport està afectada per un trauma. Així mateix, la persona troba dificultats per a obtenir ajuda especialitzada.

Davant aquesta situació, hi ha diverses estratègies que es poden utilitzar per a afrontar la mort d'aqueixa persona:

En primer lloc, és fonamental acceptar les nostres emocions i sentiments. La pèrdua comporta sentir-nos tristes, ràbia, impotència, frustració. Tots aquests sentiments són completament normals, per la qual cosa és convenient deixar-los lloc i no lluitar contra ells. Acceptar i viure les emocions tal com són ens ajudarà a gestionar-les millor.

Com s'ha comentat anteriorment, el suport dels nostres de sers estimats és fonamental en el procés. Parlar amb els nostres familiars i amics sobre la mort del nostre ser estimat és essencial, per a fer-los conscients que la seua ajuda ens és necessària. Així mateix, si som aqueixa xarxa de suport, és necessari tindre en compte evitar frases d'ànim que no són útils per a la persona. La nostra ‘presència’, el ser ací i escoltar a la persona és més terapèutic que qualsevol paraula que puguem dir.

En tercer lloc, podem recordar la vida de la persona morta. Mentre dure la situació de confinament, podem realitzar activitats com recopilar fotos de la persona que hem perdut i elaborar un llibre on recollim com era la persona, quins atributs li definien, quines activitats li agradava fer, quins moments heu viscut junts (viatges, celebracions). Una altra activitat que podem fer, és un escrit recordant a la persona i publicar-lo en xarxes socials. No sols actua com a canalitzador d'emocions, sinó que, a més, permetem a la nostra xarxa social que ens mostre el seu suport i afecte, i els proporcionem un espai perquè ells també puguen recordar a la persona. Quan passe la situació de l'estat d'alarma, podem dur a terme el ritual que haguérem volgut. Independentment del lloc, reunir-nos amb la nostra familiar i amics i recordar a la persona pot resultar ser molt guaridor.

Mantenir uns hàbits saludables és essencial en tot el procés. Descurar-nos i oblidar-nos com a persones només reforçarà el dolor, fent més dura la situació. Mantenir una bona alimentació, un exercici continuat i descansar és fonamental per a sentir-se dia a dia millor.

El dol en aquesta situació es fa més complicat si cap. La pèrdua de la persona estimada junt amb la impossibilitat d'acomiadar-nos, de no haver pogut estar en els últims moments al costat d'ella, provoca una gran tristesa. Però aquesta tristesa està íntimament lligada a l'amor cap a eixa persona. I no podem entendre la una sense l'altre. La tristesa i el dolor de la pèrdua són conseqüència d'una relació profunda d'amor i afecte amb eixa persona. Recordar-la des de l'amor, les vivències al costat d'ella i tot el bo que ens va aportar és el millor regal que podem fer-li, estiga on estiga.

Alicia Fonfría Moreno- Psicòloga

Llicenciada en Psicologia en el 2008. Màster en Psicologia General Sanitària i Psicopatologia, Salut i Neuropsicologia.

Trajectòria professional: Investigadora de l'UJI durant quatre anys treballant amb pacients amb dany cerebral adquirit i malalties neurodegeneratives.

En l'actualitat treballa amb pacients amb esclerosi múltiple, persones amb discapacitat intel·lectual i xiquets amb trastorns del neurodesenvolupament en el projecte Xicaes.