APROPANT-NOS A LA DIVERSITAT FUNCIONAL escrit per Pilar Rubert Saura, coordinadora de XiCaEs
Les persones amb discapacitat són abans de res persones, per la qual cosa el correcte és tractar-los amb la major normalitat possible: "El normal és un tracte normal". Tindre clara la seua condició de PERSONA per damunt de la seua discapacitat, respectant en tot moment la seua dignitat.
La primera reacció en observar que una persona presenta una discapacitat, amb les limitacions que aquesta comporta, és prestar-li la nostra ajuda. La majoria de les persones amb discapacitat, assenyalen que unes certes actituds de la gent ja siguen per astorament o ignorància pot resultar un obstacle tan important com el seu propi impediment. És important conèixer a fi de donar l'ajuda respectiva a cada tipologia.
En trobar-se amb una persona sorda, aquesta pot tindre dificultats per a fer-se comprendre:
- Mirar de front per a facilitar la lectura labial.
- No donar-se la volta durant la conversa.
- Parlar en forma clara i natural, pronunciant bé, no lletrejant.
- No elevar el to de veu, ni cridar.
- Les expressions corporals i facials poden facilitar la comunicació.
- Per a cridar-ho tocar suaument el seu muscle, evitant que s'espante. Cal pensar que en cas d'acostar-nos per la seua esquena, no té possibilitat d'anticipar que ens estem acostant.
Una persona en cadira de rodes pot tindre una paràlisi o poca mobilitat a les cames. Recordar sempre que cal preguntar si la persona necessita ajuda abans de brindar-la:
- Dirigir-se a la persona en cadira de rodes i no al seu acompanyant.
- Que ella mateixa li explique què pot fer.
- Evite els moviments bruscos que poden fer-li caure de la seua cadira.
- Per a passar un obstacle, inclinar la cadira cap endarrere i baixar-la per les seues rodes posteriors.
- Anar amb compte en baixar les vores de voreres, i qualsevol classe d'obstacles que puguen ser percebuts com a colp sec.
- Mai s'ha d'agarrar la cadira pels posa braços.
- Si és possible parle-li assegut/a per a tindre un tracte igualitari.
- No penjar coses o secundar-se sobre una cadira de rodes ja que ella és part de l'espai corporal de la persona.
Comunment associem a les persones que usen bastó blanc amb una persona amb discapacitat visual, però també pot ser una persona amb manques visuals:
- Oferisca-li ajuda si ho sent vacil·lant, o si es dirigeix rumb a un obstacle.
- No es moleste si rebutja la seua ajuda.
- Evite tocar-lo/a abans si es fes present amb la veu, en cas contrari pot espantar-se.
- Per a guiar-ho/a, no el/a prenga del braç ni destorbe el moviment del bastó, simplement situant-se un pas avant, oferisca-li el seu muscle o el seu colze.
- Indique-li amb la veu si hi ha obstacles en el camí.
- Considere que existeixen determinades paraules que, per a ser significatives, requereixen de la informació visual. Per exemple, “ací”, “allà”, “ací”. En la mesura que siga possible, evite utilitzar-les. Utilitze en canvi expressions com “a la dreta”, “a l'esquerra”, “avance”, “arrere”.
- No se senta incòmode/a si ha d'utilitzar la paraula “veure” o “mirar”. És una paraula del llenguatge col·loquial que tots utilitzem.
- Si comparteix un espai físic amb una persona amb discapacitat visual, evite deixar obstacles com a calaixos oberts, cadires o qualsevol altre objecte que obstruïsca el camí.
- En comunicar-se a través de correu electrònic o missatge de text, evite utilitzar abreviacions que puguen resultar confuses (“x” en comptes de “per”). Tinga present que la persona accedirà a la informació a través del canal auditiu.
- Assegure's que la persona amb discapacitat visual sàpiga qui es dirigeix a ell/ella, ja siga nomenant-ho o tocant-li lleugerament el braç.
- Si vostè ha de donar-li un canvi o pagar-li, col·loque-li els bitllets a la mà en forma ordenada. En el cas de les monedes és diferent, ja que les reconeix amb facilitat mitjançant el tacte.
La discapacitat intel·lectual, pot ser que siga la menys visible pel que també resulta la menys compresa, la que genera més dubtes en el moment d'oferir la nostra col·laboració.
- Tractem a la persona d'acord amb la seua edat, però adaptant-nos a la seua capacitat.
- Ens expressarem usant un llenguatge senzill, concret i clar, assegurant-nos que ens ha comprés. Siguem naturals i plans en la nostra manera de parlar a una persona amb dificultats de comprensió.
- En una conversa poden respondre lentament, per la qual cosa cal donar-los temps per a fer-ho. Siga pacient, flexible i mostre sempre suport. Verificar que la persona haja comprés el que se li ha indicat.
- Procurar parar atenció a les seues respostes, perquè es puga adaptar la comunicació si fóra necessari.
- Ajudar-la només en el necessari, deixant que es desembolique sola en la resta de les activitats, no cal fer les tasques per ella, no sobreprotegisca a la persona. És positiu proporcionar retroalimentació perquè la persona tinga clar que està complint les tasques adequadament.
- Les persones amb discapacitat intel·lectual tenen dificultat per a adaptar-se als canvis, ja que aquests els provoquen inseguretat. És recomanable comentar-li els canvis abans que ocórreguen.
Parla amb naturalitat, les persones amb Autisme no són diferents a tu:
- Pregunta i/o informa't del que els agrada i/o disgusta: hi ha persones amb *TEA que els agrada saludar fent besos, abraçades o encaixada, unes altres prefereixen que no els toquen en excés.
- Intenta no utilitzar frases amb doble sentit, bromes, ironies o sarcasme
- Explica a la persona amb TEA qui eres i què és el que fareu, d'aquesta manera podrà entendre bé què és el que succeeix. L'anticipació és molt important.
- Utilitza frases breus i tracta de no fer massa preguntes seguides.
- Si no et mira quan li estàs parlant, no significa que no t'estiga escoltant, dóna-li temps i no li forces.
- En la comunicació és necessari utilitzar senyals clars, llenguatge concís i gestos evidents, fins i tot donar suport a la comunicació verbal amb claus visuals
- Si la persona utilitza un sistema alternatiu i/o augmentatiu de comunicació, familiaritza't amb el seu ús.
- Determinades actituds poden ser producte d'una situació que li pot estar causant malestar (un soroll, dolor…). Cal intentar identificar l'origen i posar-li solució.
Tot el que us hem comentat és molt generalitzat. Si teniu consells personals que hageu aplicat, podeu deixar els vostres comentaris. Entre tots podem fer-ho més fàcil.
Vos deixe un video amb el que podeu entendre millor el que vos he explicat: Punxa ací
Pilar Rubert Saura- Coordinadora
Integradora Social
Dilatada experiència en projectes destinats a xiquets/es que presenten necessitats educatives especials.
Coordinadora de la major part dels Campus Natura que s'han realitzat fins a l'actualitat.