Disàrtria

DISÀRTRIA escrit per Claudia Sánchez Redondo, logopeda de XiCaEs

Què és la disàrtria?

La disàrtria es produeix quan els músculs necessaris per a la producció de la parla estan afeblits o resulta difícil controlar-los. Això produeix dificultat per a parlar o parlen amb un ritme lent que resulta difícil de comprendre.

Les causes més comuns són els trastorns del sistema nerviós i les afeccions que causen paràlisi facial o feblesa de la llengua i/o dels músculs de la gola. El control motor es veu afectat, donant lloc a alteracions en el to, la força, la mobilitat i la velocitat dels moviments. Tot això provocarà dificultats de respiració, articulació, entonació i fonació.

Per a poder aconseguir una millora en la parla de les persones que pateixen disàrtria és necessari que es treballe des de diferents perspectives: pacient, família i logopeda.

Quins són els símptomes d'alerta?

  • "Arrossegar" les paraules en parlar
  • Parlar molt baixet o ser apenes capaç de murmurar
  • Parlar amb lentitud
  • Parlar amb rapidesa i "entre dents"
  • Mobilitat limitada de la llengua, els llavis i la mandíbula
  • Entonació (ritme) anormal en parlar
  • Canvis en el timbre la veu (veu "nasal" o sonar "espés")
  • Ronquera
  • Veu entretallada
  • Baveig o escàs control de la saliva
  • Dificultat en mastegar i engolir

El tractament consisteix en:

- Treball orofacial: mitjançant aquesta mena d'exercicis es persegueix millorar el to muscular i un augment de la sensibilitat tant intra com extra-bucal. Aquests exercicis poden realitzar-se mitjançant utensilis específics per a millorar la musculatura com pot ser el z-vibe, contrast amb fred-calor, mossegadors…

- Treball en l'articulació: l'objectiu d'aquesta mena d'exercicis consisteix a millorar l'articulació de la parla mitjançant la repetició de fonemes, síl·labes i paraules. Es pot treballar amb lectura de paraules, frases, embarbussaments i refranys.

- Treball respiratori: és important posar l'accent en la coordinació fono-respiratòria, fomentant la respiració diafragmàtica, tant assegut com tombat com de peu. Es poden realitzar exercicis practicant la respiració a diferents ritmes.

- Treball d'entonació (prosòdia): es realitzaran amb l'objectiu d'aconseguir una millora en el ritme de la parla. Per això, poden realitzar-se exercicis com la lectura de frases en interrogativa, exclamativa, lectura de poemes, cançons…

És molt important la col·laboració i participació activa dels familiars de les persones amb disàrtria i per descomptat, la implicació del pacient a l'hora de realitzar els exercicis per a aconseguir una millora.

Claudia Sánchez Redondo- Logopeda

Grau en Logopèdia en la Universitat de València. Especialitzada en logopèdia clínica en mal neurològic i en teràpia miofuncional.

Trajectòria professional: logopeda en una clínica amb xiquets/es amb dificultats d'aprenentatge.

Actualment treballa en Xicaes, tractant amb els xiquets/es que tenen alterada la comprensió i/o producció del llenguatge, la parla, la veu, trastorns orofacials mitjançant teràpia miofuncional i alteracions en la deglució.