DIA INTERNACIONAL DE L'ATAXIA escrit per Claudia Sánchez i Estela García
L'atàxia és un trastorn caracteritzat per la disminució de la capacitat per a coordinar els moviments, que es manifesta amb tremolors en parts del cos quan es volen realitzar moviments voluntaris. L'atàxia persistent sol deure's a un mal en el cerebel, part del cervell que controla la coordinació.
Existeixen diferents afeccions que poden provocar atàxia com un accident cerebrovascular, tumors, medicaments, paràlisi cerebral, distonia muscular…
La majoria de les atàxies són progressives, poden començar amb un lleuger sentiment de falta d'equilibri en caminar i acabar sent altament discapacitants. No obstant això, el grau de progressió, a part de ser diferent per a cada tipus d'atàxia i per a cada persona, depèn de molts altres factors: genètics, ambientals i personals. Els primers símptomes poden aparèixer en qualsevol etapa de la vida.
Els símptomes més habituals són:
- Inestabilitat en caminar
- Incoordinació de moviments de braços i cames
- Alteracions de la parla i dificultat per a treballar
- Alteracions dels moviments dels ulls
El tractament de l'atàxia depèn de l'etiologia, per exemple, si l'atàxia l'estiguera provocant un medicament, caldria suprimir aqueix medicament. Si la causa és un tumor, un factor autoimmune o una malaltia metabòlica hauran de tractar-se aquestes. A més, existeixen fàrmacs o vitamines específiques per a algunes atàxies hereditàries.
En el cas que no hi haja un tractament, s'ha de recórrer a professionals especialitzats encarregats de millorar la funcionalitat i la qualitat de vida del pacient (logopedes, fisioterapeutes, terapeutes ocupacionals i psicòlegs).
Quin paper té el logopeda en la recuperació de la funcionalitat en aquests pacients?
Atés que en les persones que pateixen aquesta patologia es veuen afectades les competències lingüístiques, és necessari avaluar els processos motors de la parla que es troben alterats, així com la respiració i la deglució per feblesa de la musculatura orofacial. Els aspectes que el professional haurà d'avaluar són els següents:
- Postura, to i força muscular: resposta muscular voluntària des de la situació de repòs, correcció postural, relaxació global i segmentària, enfortiment muscular i coordinació dinàmica.
- Respiració : capacitat respiratòria, dinàmica i coordinació respiratòria, tipus respiratori, ritme respiratori, coordinació neumo-fonatoria, regulació i control de la pressió expiratòria.
-Audició: percepció, atenció, discriminació i memòria seqüencial auditives i consciència fonològica.
-Fonació: mecanismes per a afermar la intensitat, el to, el timbre i la duració de les emissions sonores, regulació i control de l'atac glòtic, modulació i inici i final fonatori.
- Articulació: entrenar les diferents estructures sil·làbiques, els fonemes en les seues diferents posicions, millorar la manera i punt d'articulació, corregir defectes per omissió, substitució o distorsió de fonemes, precisió en la dicció induïda i expressió verbal espontània.
-Components lingüístics: camps semàntics i fluïdesa lèxica, construcció morfosintàctica, capacitat narrativa i expressió verbal i domini pragmàtic del llenguatge.
-Prosòdia: control de la velocitat, ritme, pauses, accentuació i inflexions tonals.
-Ajudes tècniques: pot ser molt beneficiós l'ús d'ordinadors, comunicadors, tauletes, joguets adaptats, sistemes de comunicació i plataformes web de rehabilitació i estimulació neurocognitiva.
-Metodologies específiques: si fóra necessari, s'incorporaran al programa modalitats terapèutiques com Bobath, Tardieu, etc.
El tractament logopèdic ha d'iniciar-se de manera gradual, augmentant la duració i intensitat de les sessions però sempre adequant-se a les capacitats cognitives, conductuals i físiques del pacient. El tractament ha de centrar-se en conservar la funcionalitat motora de la musculatura encarregada en la producció verbal i de la deglució i tot el que això implica.
Quin paper té el Terapeuta Ocupacional en la recuperació de la funcionalitat en aquests pacients?
Perquè una persona puga aprofitar al màxim el servei de Teràpia Ocupacional s'ha de realitzar una bona valoració en la qual s'identifiquen els problemes i les preocupacions de la persona amb Atàxia i/o el seu entorn més pròxim. També s'identifiquen aquelles característiques positives i potencials de la persona que s'utilitzaran durant tot el procés d'intervenció.
Algunes de les estratègies que podem utilitzar són:
- Modificacions del context o entorn físic: productes de suport com per exemple giradors de claus, matalassos antiescares, grues de trasllat.
- Modificacions en les demandes d'activitat: s'assessoren sobre les adaptacions per a la realització d'activitats, per exemple: cadires de rodes de propulsió elèctrica, adaptadors per a l'alimentació, neteja personal, vestit i bany.
- Prevenció en les característiques del pacient: s'assessora el pacient sobre els avantatges de l'ús de fèrules, exercicis d'higiene postural i així previndre problemes com deformitats i úlceres.
- Recomanar sempre la realització d’activitats per a fomentar les relacions interpersonals i socials.
Quin paper té el Fisioterapeuta en la recuperació de la funcionalitat en aquests pacients?
Gràcies a la fisioteràpia, els pacients amb atàxia poden millorar els símptomes motors associats a la pròpia malaltia, oferint-los així la possibilitat d'aconseguir un major nivell de funcionalitat a la persona.
Els tractaments es basen en estiraments de la musculatura més rígida i espàstica del tronc i dels membres tant superiors com inferiors (braços i cames), a més d'entrenament per a la correcció postural, l'equilibri i la coordinació.
Un altre dels aspectes més importants en el tractament és la reeducació de la marxa i el treball de les transferències (com moure's del llit a la cadira, de la cadira al bany, de la cadira al sofà i viceversa).
