DIA MUNDIAL DE L'ALZHEIMER escrit per Ibán Tripiana, neuropsicòleg cl´ínic de Neurovila. Firma convidada.
La malaltia d'Alzheimer és la demència més comuna i prevalent, que explica entorn del 50-60% de les demències. La pateixen al voltant de 50 milions de persones en el món i cada any es registren prop de 10 milions de nous casos. Es calcula que entre un 5% i un 8% de la població general de 60 anys o més pateix demència en un determinat moment. Es preveu que el nombre total de persones amb demència aconseguisca els 82 milions en 2030 i 152 milions en 2050.
El perfil cognitiu de la malaltia d'Alzheimer es caracteritza per una alteració de la memòria (nous aprenentatges i memòria recent) i episodis d'afàsia, apràxia o agnòsia. Sol iniciar-se per una fase de deterioració cognitiva lleu. A nivell anatòmic hi ha afectació de l'hipocamp en els lòbuls temporals medials del cervell, així com també a nivell dels lòbuls frontals i parietals a nivell bilateral.
Respecte a la fisiopatologia de la malaltia, ens trobem amb l'aparició progressiva en el cervell de plaques senils en forma d'acumulació de proteïna beta amiloide i de cabdells neurofibrilars de protenína TAU hiperfosforilada en les neurones. L'origen pel qual s'origina aquesta anatomia patològica és desconegut en l'actualitat. Encara que hi ha investigacions que apunten a un probable origen infecciós. S'ha vinculat el virus herpes humà -6 a la malaltia d'Alzheimer. També s'ha associat a la malaltia el bacteri porphyromonagingivalis, responsable de la gingivitis o malaltia periodoncial crònica, així com també molt recentment un altre bacteri, la chlamydia pneumoniae, també s'ha vinculat amb aquesta malaltia neurodegenerativa.
El diagnòstic de la malaltia es realitza mitjançant proves neuropsicològiques (escales breus i bateries) i proves complementàries com poden ser analítiques convencionals (tiroides, vitamina b12, àcid fòlic), extracció de líquid cefalorraquidi mitjançant punció lumbar buscant biomarcadors de l'Alzheimer (amiloide B42, TAU total i TAU fosforilada), i proves de neuroimatge (estructural, funcional, PET amiloide). Comentar també la importància del diagnòstic precoç de la malaltia, per a posar en tractament als afectats com més prompte millor possible. En aquest sentit cal destacar els avanços en aquest camp on seria possible el diagnòstic a través d'una anàlisi de sang, mostres de saliva, metodologia genètica, intel·ligència artificial o recentment un sensor inmunoinfraroig que seria capaç de detectar signes de la malaltia en sang 17 anys abans.
A nivell de transmissió genètica, destacar els casos d'inici precoç i història familiar d'inici precoç (mutacions en els gens de la proteïna precursora d'amiloide: presenilina 1 i presenilina 2 i el gen de la apolipoproteina Ee4).
Respecte al tractament, tenim d'una banda el farmacològic, a través dels inhibidors de l'enzim acetilcolinesterasa com el Donezepilo o la Rivastigmina, o la pròpia Memantina per a fases més moderades i greus. També es prescriuen a vegades suplements nutricionals com el Acutil. L'entrenament cognitiu a través de sessions d'estimulació cognitiva també forma part dels abordatges terapèutics tradicionals. A nivell d'avantguarda, cal destacar les aportacions de l'estimulació cerebral no invasiva al tractament de les demències, l'esperançadora teràpia cel·lular a través de cèl·lules mare, el mindfulness o la realitat virtual.
Finalment, cal dir que, sent l'origen de la malaltia d'Alzheimer desconegut en l'actualitat i els tractaments essencialment simptomàtics, amb alguna eficàcia sobretot en fases inicials, la prevenció continua sent la nostra major arma per a previndre la malaltia. En aquest sentit és important controlar els factors de risc, com poden ser la hipertensió, l'obesitat, la dislipèmia, la diabetis, el tabaquisme o l'alcohol. I potenciar estils de vida saludables, apostant per un envelliment actiu on les recents investigacions en salut cerebral ens recomanen l'exercici físic, una adequada nutrició, tindre un pla vital i propòsits de vida, la cura integral de la salut, la socialització i un adequat descans.
Firma convidada: Ibán Tripiana Sánchez. Neuropsicòleg clínic en Neurovila, psicòleg general sanitari i investigador predoctoral en neurociència.
Llicenciat en psicologia, amb formació de post grau en Neuropsicologia, psicologia de la salut i psicopatologia, per la Universitat Jaume I de Castelló.
Trajectòria professional: neuropsicòleg clínic en els últims anys amb afectats de dany cerebral adquirit en fase crònica o de manteniment. Investigador extern en la càtedra d'investigació MUSIQUES PER A la VIDA, de l'UJI. Cursa el doctorat en neurociències en la Universitat de València.
Actualment és neuropsicòleg clínic en Neurovila, on s'encarrega de la parcel·la neuropsicològica en l'atenció a persones afectades de dany cerebral adquirit i altres afectacions neurològiques.