Depressió infantil

DIA EUROPEU DE LA DEPRESSIÓ escrit per Estela Ferrero Marco, Psicóloga de XiCaEs

La depressió és, possiblement, la malaltia mental que més afecta a la població adulta, però, no per això significa que no ho faça a la població infantil. Aquesta pot descriure's com el fet de sentir-se trist, melancòlic, infeliç, abatut o esfondrat.

Encara que la majoria de nosaltres tenim aquests sentiments de tant en tant, els tenim durant períodes curts de temps. En canvi, en la depressió clínica com a tal, aquests sentiments interfereixen en la nostra vida diària durant, almenys, dues setmanes o més.

Símptomes:

  • Estat d'ànim irritable o baix la majoria de les vegades.
  • Dificultat per a agafar el son o, per contra, excés de somni.
  • Canvi gran en l'apetit, sovint amb augment o pèrdua de pes.
  • Cansament i falta d'energia.
  • Sentiments d'inutilitat, odi a si mateix o culpa.
  • Dificultat per a concentrar-se.
  • Moviments lents o ràpids
  • Inactivitat i retraïment de les activitats habituals.
  • Sentiments de desesperança o abandó.
  • Pensaments repetitius de mort o suïcidi.
  • Pèrdua de plaer en activitats que solen fer-lo feliç.

En el cas dels xiquets, cal tindre en compte que alguns dels símptomes que es nomenen són diferents als dels adults. En aquest cas, cal posar especial atenció en els canvis en el rendiment escolar del xiquet o adolescent, els canvis en el somni o en el comportament.

La depressió, tant en els xiquets com en els adults, es pot tractar amb psicoteràpia, antidepressius (sempre recomanats per un metge o psiquiatre) o una combinació d'ambdues.

Els xiquets que viuen amb molta tensió, que han experimentat una pèrdua o que tenen desordres de l'atenció, de l'aprenentatge, de la conducta o de desordres d'ansietat corren major risc de patir depressió.

El diagnòstic i tractament primerenc de la depressió és essencial per als xiquets deprimits ja que, la depressió és una malaltia que requereix d'ajuda professional.

Consells per a afrontar la depressió:

  • Trobar un bon terapeuta.
  • Aprendre sobre la medicació que s'està prenent el xiquet (cal tindre en compte que sobrepassar la dosi recomanada és perillós)
  • Els pares poden ser de molta ajuda per als xiquets, per això, és important mantenir una bona relació amb el fill, parlar amb ell sovint, secundar-lo, etc.

Estela Ferrero Marco- Psicòloga i Pedagoga

Graduada en Psicologia i Pedagogia.

Trajectòria professional: des de fa 8 anys fa classes particulars a alumnes amb TDA-H, ajudant-los i proporcionant-los tècniques d'estudi.

Actualment treballa en XiCaEs realitzant intervencions de Psicologia amb els xiquets i les seues famílies.