DEGLUCIÓ ATÍPICA escrit per Claudia Sánchez Redondo, logopeda de XiCaEs
La deglució atípica consisteix en la col·locació inadequada de la llengua en el moment d'engolir l'aliment. La llengua pressiona contra els incisius superiors o inferiors durant la deglució.
La causa de la deglució atípica pot deure's a diferents factors, entre els quals trobem:
- Hipotonia en l'àrea orofacial, és a dir, poca força en llavis, galta i llengua.
- Respirador oral pel fet que la llengua està en posició baixa constantment i acaba espentant les dents.
- Mals hàbits orals (succió digital, mossegada d'objectes, succió labial, de galtes i llengua).
- Ús del biberó més enllà de l'edat recomanada
- Abús d'aliments triturats més enllà de l'edat recomanada
- Els moviments de la llengua són a vegades inadequats durant la masticació, la qual cosa implica dificultats per a menjar determinats aliments, sobretot menjar sòlid. Moltes vegades la causa de que els xiquets siguen “mals menjadors” es deu a un problema de deglució atípica
Com detectem la deglució atípica?
Observació de la deglució en beure
- Els deglutors atípics solen allargar la llengua per a contactar amb el got. En contraposició no veurem mai l'àpex lingual en un deglutor normal.
- Observar si el cap s'inclina cap avant quan comença a beure i si s'inclina arrere després de completar la deglució.
- S'observa activitat en els llavis a l'hora de beure.
Observació durant la ingesta d'aliments
Per a fer aquesta observació es pot usar qualsevol aliment sòlid. El que podem veure és el següent:
- Trauen la llengua per a aconseguir els aliments
- No hi ha bon segellament dels llavis durant la masticació
- Espenten els incisius superiors amb l'àpex lingual
- Deglució fraccionada
- Pot haver-hi excessiva força en els llavis en el moment de deglutir
- No contrauen els masseters
- Residus en llengua i cavitat oral després d'engolir
Tractament de la deglució atípica
S'ha d'iniciar una col·laboració entre l’ortodontista i el logopeda. Si existeix una deglució atípica sol ser l’ortodontista durant la visita qui identifica el problema i recomana un tractament miofuncional per a corregir aquest patró inadequat de deglució. Aquest tractament, dut a terme pel logopeda, es pot realitzar abans, durant o després de col·locar un aparell per a corregir la posició de les dents, encara que l'ideal és realitzar el tractament miofuncional abans de posar l'aparell per a corregir el mal hàbit oral.
El tractament logopèdic consistirà a aplicar teràpia miofuncional que té com a objectiu dur a terme una sèrie de procediments i tècniques destinades a la correcció del desequilibri muscular, així com a la reeducació d'hàbits nocius per a instaurar nous hàbits orals.
Claudia Sánchez Redondo- Logopeda
Grau en Logopèdia en la Universitat de València. Especialitzada en logopèdia clínica en mal neurològic i en teràpia miofuncional.
Trajectòria professional: logopeda en una clínica amb xiquets/es amb dificultats d'aprenentatge.
Actualment treballa en Xicaes, tractant amb els xiquets/es que tenen alterada la comprensió i/o producció del llenguatge, la parla, la veu, trastorns orofacials mitjançant teràpia miofuncional i alteracions en la deglució.