CONÉIXER-NOS MILLOR escrit per Maria José Jorge, psicòloga de XiCaEs
“De tots els coneixements possibles, el més savi i útil és conèixer-se a si mateix”. William Shakespeare
“Conèixer bé als altres és intel·ligent, conèixer-se bé a si mateix és saviesa”. Albert Einstein
“La clau per a gestionar a uns altres de manera efectiva és manejar-se un mateix primer. Com més coneixes de tu mateix, més pots relacionar-te amb els altres des d'una posició de confiança, seguretat en un mateix i fortalesa”. Weisinger
Segons Daniel Goleman tres dels principals components de la intel·ligència emocional són:
- Autoconeixement emocional (o consciència d'un mateix):
Es refereix al coneixement de les nostres pròpies emocions i com ens afecten. És molt important conèixer la manera en què el nostre estat d'ànim influeix en el nostre comportament, quines són les nostres qualitats i els nostres punts febles. Així, tindre consciència de les pròpies emocions és la competència emocional principal sobre la qual es construeixen les altres.
Si no aconseguim conèixer-nos bé a nosaltres mateixos, ser conscients de quins són les nostres fortaleses i febleses, aprenem a identificar els nostres estats d'ànim i les conseqüències que aquests poden tindre en el nostre comportament, difícilment podrem controlar les nostres reaccions i utilitzar-les productivament. Tampoc podrem comprendre bé el comportament dels qui ens envolten, identificar els seus sentiments i emocions, ni podrem actuar amb efectivitat en les nostres relacions si no ens coneixem millor a nosaltres mateixos.
Una bona sintonia amb els nostres fills serà fonamental, creant un clima distés i amb bona comunicació per a crear moments d'intimitat en els quals puguen aflorar amb confiança els sentiments de cadascun i poder compartir-los. Per més que semble senzill, serà molt important posar nom a les nostres emocions, de no ser així, ens serà difícil tindre consciència d'elles i, per consegüent, serà impossible controlar-les. Així és bàsic potenciar el desenvolupament del vocabulari emocional i això s'aconsegueix, a casa, simplement quan tots els membres de la família parlen de com se senten “hui estic cansat”, “em sent una mica trista”, “estic contenta”… I molt important que s'expressen els propis sentiments sense un excessiu pudor.
- Autocontrol emocional (o autoregulació) :
L'autocontrol ens permet no deixar-nos portar pels sentiments del moment. És necessari distingir entre conèixer les pròpies emocions i controlar-les. Quan percebem que tenim emocions negatives, tendim a actuar per a canviar-les. És a dir, la presa de consciència i el maneig de les emocions són dues cares de la mateixa moneda. Reconèixer que un està de mal humor és el primer pas per a intentar canviar-ho. No obstant això, cal fer el pas següent per a canviar-ho realment.
Existeixen diferents tècniques per a manejar les emocions negatives: relaxació, exercici físic, suport conductual positiu, reestructuració cognitiva, diversió, plaers sensuals com un bon bany o un bon sopar en bona companyia, ajudar als altres o activitats més transcendentals com resar o la meditació. Cadascuna d'elles pot ser apropiada per a manejar segons quina emoció.
- Reconeixement d'emocions alienes (o empatia):
Les relacions socials es basen moltes vegades en saber interpretar els senyals que els altres emeten de manera inconscient i que sovint són no-verbals. Reconèixer les emocions alienes, allò que els altres senten i que es pot manifestar per l'expressió de la cara, per un gest, per una mala contestació, ens pot ajudar a establir llaços més reals i duradors amb les persones del nostre entorn. Reconèixer les emocions alienes és el primer pas per a entendre-les i identificar-nos amb elles. L'empatia és el tret característic de les relacions interpersonals amb èxit, de manera que la falta de capacitat per a reconèixer els sentiments dels altres condueix a la malaptesa en les relacions humanes.
Una persona empàtica és aquella que té l'habilitat de llegir les situacions ajustant-se a elles conforme ho requereixen, té bona capacitat d'escolta, sap llegir els senyals no verbals i sap quan parlar i quan no. Per contra, la persona que pateix una especial falta d'intuïció davant els sentiments dels altres és capaç de parlar animadament durant temps i temps sense adonar-se que pot resultar pesada, irromp en les converses dels altres, canvia de tema sense pensar en els interessos de l'altre i és capaç de fer bromes inoportunes.
Per a ensenyar empatia als nostres fills, en l'aprenentatge emocional tenen un gran protagonisme els processos d'imitació. Tots estem molt influïts per hàbits emocionals que hem anat aprenent sense adonar-nos, observant als qui ens envolten. Però a més de la importància del model, cal sensibilitzar als fills enfront del valor de la generositat cap a l'altre i per a això seran molt importants, com anteriorment hem comentat, la potenciació de climes de bona comunicació on l'adult i el xiquet, en bona sintonia, compartisquen les seues emocions i siguen capaços de dir-se de manera lleial i amb afecte aquelles coses que no els agraden l’un de l'altre.
L'autoconcepte, l'autocontrol i l'empatia estaran així interrelacionats en el desenvolupament i qualitat de vida personal al llarg dels nostres anys, sent determinants en com cadascun de nosaltres ens percebem i valorem. És a dir, seran fonamentals en el que es coneix amb el nom d'autoestima i que abordarem en pròximes publicacions en el nostre Quadern de XiCaEs.
Intel·ligència emocional, Daniel Goleman. Ed.Kairós
Educació Emocional i Benestar, Rafael Bisquerra. Ed Praxi
Maria José Jorge Esteve- Psicòloga
Llicenciada en Psicologia a la Universitat Jaume I. Especialista en Desenvolupament Infantil i Atenció precoç.
Trajectòria professional: Àmplia experiència en suport a persones afectades de paràlisi cerebral i patologies afins.
Actualment treballa com a psicòloga en XiCaEs realitzant intervencions amb xiquets amb capacitats especials i les seues famílies.