LES COMPARACIONS SÓN ODIOSES escrit per Pilar Rubert Saura, coordinadora de XiCaEs
Qui de nosaltres en ser comparat amb algú no s'ha sentit malament?
A vegades s'utilitza la comparació com una forma de motivació perquè el nostre fill/a adquirisca una habilitat, una conducta o una qualitat que nosaltres considerem que pot ser beneficiosa. Però en realitat els estem deixant entreveure com volem que siguen.
Cada ésser humà és diferent. Tots comptem amb les nostres virtuts i els nostres defectes. Quan es diu que les comparacions són odioses, es fa referència al fet que aquest tipus d'actuacions només generen inseguretats i problemes d'autoestima.
Comparar al nostre fill/a amb els seus amics/es, germans/es o companys/es, té conseqüències. A continuació exposem algunes de les conseqüències de les comparacions en el xiquet:
- Rivalitat amb altres xiquets
El xiquet comença a veure a l'altre amb el qual se’l compara com un rival, perquè li perceben com més acceptat i admirat.
- Apareixen les enveges i la gelosia
Quan les comparacions són entre germans o persones del seu entorn pròxim, els xiquets les perceben com una competència per l'amor dels seus pares, això crea enveges i gelosia entre ells.
- L'autoestima del xiquet es veu minvada
Encara que la finalitat de la comparació siga l'aprenentatge d'una cosa positiva, el que el xiquet entén és que valorem més aquelles qualitats que no tenen. Això deriva en el desenvolupament d'inseguretats que poden desencadenar una baixa autoestima.
- Nivell d'autoexigència massa elevat en mesurar els assoliments personals
Les comparacions amb uns altres poden crear un nivell d'autoexigència excessiu, ja que s'acostumarà a mesurar els seus èxits i fracassos sobre la base dels èxits dels altres i, no sobre la base dels seus assoliments, per la qual cosa mai se sentirà satisfet.
En lloc d'usar la comparació per a motivar als nostres fills, podem utilitzar el reforç. És a dir, motivar als nostres fills reforçant-los, lloant els seus esforços.
Finalment recordar que quan estem acostumats a que ens comparen constantment, podem arribar a sentir una certa dependència de les opinions de tercers. Per tant el xiquet podria créixer obsessionat per l'acceptació de tercers, amb la necessitat absoluta de ser millor que els altres per a poder ser acceptat.
Pilar Rubert Saura- Coordinadora
Integradora Social
Dilatada experiència en projectes destinats a xiquets/es que presenten necessitats educatives especials.
Coordinadora de la major part dels Campus Natura que s'han realitzat fins a l'actualitat.