COM PARLAR ALS XIQUETS SOBRE LA DANA escrit per Pilar Rubert Saura, coordinadora de XiCaEs
La recent tragèdia causada per una DANA el 29 d'octubre a la Comunitat Valenciana ha impactat en nombroses famílies encara que no visquen en les zones afectades. Davant un fet de tan grans dimensions, qui no ha devorat notícies per al seguiment d'aquesta? Bé siga a través de televisió, ràdio, xarxes socials, la majoria de la població hem estat connectats d'una forma o una altra amb l'evolució d'aquesta gran tragèdia. En tots els llars s'ha fet referència al que ha ocorregut i s'han mantingut converses entre els membres adults de la família sobre l'esdevingut. És una situació complexa i dolorosa per als adults, però també per als xiquets/es que han pogut sentir les nostres converses, veure la televisió o altres canals amb gran preocupació.
Tots aquests fets poden generar confusió, por, tristesa, és més, alguns/es xiquets/es ja manifesten la seua por a eixir al carrer quan veuen ploure.
Com a adults hem de ser acurats amb allò que transmetem. És normal que estiguem apesarats, preocupats... Hem de parlar amb els nostres fills/es sobre això, ja que evitar parlar sobre el tema, després d'haver-nos escoltat, els crearà encara més preocupació.
Us deixem unes recomanacions que us poden ser d'utilitat:
- Controlar l'accés a notícies i informació repetitiva, ja que pot augmentar l'ansietat.
- Adoptar un llenguatge segons l'edat i la maduresa dels nostres fills/es. Xiquets/es més xicotets/es llenguatge senzill i fins i tot suports visuals, per exemple llegir amb ells dos contes infantils que han sigut escrits per a explicar el succeït als més xiquets: 'Valentina i la Dana' i 'Aurora'. Als més majors se li poden donar detalls més específics, fins i tot usar mapes i imatges per a posar-los en context.
- Evitar mentides o simplificacions excessives. Tard o d'hora ho sabran per tercers i és millor que ho sàpien per nosaltres.
- Validar les seues emocions, amb frases com: ‘és normal que et sentes preocupat/a, si vols podem parlar d'això’.
- Observar la seua conducta. Terrors nocturns, somatitzacions, canvi de conducta... davant qualsevol d'aquests símptomes busca ajuda de professionals.
- Ressaltar el valor de la resiliència i la solidaritat. Parlar-los de tota l'ona de voluntaris/es que han acudit des de diferents punts de la geografia espanyola disposats a ajudar en tot el que necessitaren, la majoria d'ells/es gent jove, amb moltes ganes de prestar el seu suport. També comentar-los la labor de les forces de seguretat, bombers, metges i altres professionals que ens ajuden en emergències. Això pot donar-los una sensació de seguretat.
- Fer-los sentir que poden aportar també el seu granet d'arena, que t'acompanyen a realitzar una compra de productes necessaris per a fer-los arribar a les zones afectades.
Molts xiquets/es de les zones afectades estan adoptant rols d'adult degut a la necessitat, exercint funcions que no es corresponen amb la seua edat. Aquests xiquets/es necessiten una normalitat, poder eixir d'eixes zones durant unes hores al dia, necessiten tornar al col·legi amb les seues rutines, estar entre iguals, tindre un espai per a compartir i sentir-se segurs. Fa a penes un parell de dies s'ha donat la notícia que s'obriran ja alguns col·legis, resultant sens dubte molt beneficiós per a tots aquests xiquets/es .
Finalment, us deixem enllaç a una guia que ha preparat Save the Children, que aporta pautes clares i breus per a l'acompanyament per part e els familiars davant l'impacte de els/as xiquets/as i adolescents per una situació de crisi o catàstrofes naturals.
Pilar Rubert Saura- Coordinadora
Integradora Social
Dilatada experiència en projectes destinats a xiquets/es que presenten necessitats educatives especials.
Coordinadora de la major part dels Campus Natura que s'han realitzat fins a l'actualitat.