La dependència dels xiquets a les pantalles – Fundació Caixa Rural Vila-real

LA DEPENDÈNCIA DELS XIQUETS A LES PANTALLES escrit per Pilar Rubert Saura, coordinadora de XiCaEs

La tecnologia ha envaït les nostres vides fins al punt que depenem d'ella per a moltes de les nostres activitats quotidianes. Aquesta tendència s'ha traslladat als més xicotets, que es poden dir que ja naixen amb un mòbil davall del braç.

La tecnologia fascina als xiquets. Les lluentors, els colors cridaners i la gratificació immediata de la majoria de les apps i videojocs són estímuls addictius contra els quals resulta difícil lluitar. Encara que els adults també hem d'entonar el ‘mea culpa’, perquè pot ser que durant els últims anys hem deixat que la tecnologia cuide als més xicotets com un cangur. Aquest efecte es denomina la tendència cangur de les noves tecnologies, on deixem que les pantalles es facen càrrec dels ‘berrinches’ dels nostres fills/es.

Fomentar l'ús de les pantalles com a entreteniment passiu pot acabar retallant un altre tipus de temps d'oci actiu com jugar o córrer, portant al sedentarisme i aïllament. El temps d'oci actiu hauria de ser el que més temps ocupe en les agendes dels nostres fills/es.

Els menors de 36 mesos són els més vulnerables a aquest temps en xarxa, ja que es troben en un moment en el qual la interacció amb els adults és determinant per al seu correcte desenvolupament, no es pot perdre la interacció amb els altres mentre s'està pendent de les pantalles. És important vigilar no sols el temps d'exposició, sinó també els continguts i amb qui es comparteixen.

Les dificultats per a posar límits cada vegada creixen més i provoquen moltes discussions en les llars. Limitar el temps d'ús és clau a l'hora d'exposar als xiquets/es a les pantalles. Passar més temps del normal enfront de les pantalles fa que es desenvolupen una sèrie de comportaments i/o conductes que acaben incidint en forma negativa en el dia a dia:

Irritabilitat: conseqüència directa de passar massa temps enfront d'una pantalla i no descansar de manera adequada.
Enuig i ira: sol produir-se quan se'ls limita el seu temps o se'ls retira el mòbil o una altra pantalla.
Aïllament social: en passar hores i hores enfront d'una pantalla el menor o el jove tendeix a aïllar-se socialment.
Problemes relacionats amb el somni: el jove o menor té serioses dificultats per a dormir de manera adequada i agafar el son. És habitual que els adolescents patisquen d'insomni, sobretot arran de passar hores i hores enfront de pantalles de tota mena.
Desinterès en la vida real: les pantalles mostren una realitat perfecta sobre la base del gust de cada usuari. L'ús excessiu genera insatisfacció, inconformisme i intolerància a la imperfecció, arribant a repercutir en les seues relacions interpersonals.

No es tracta d'estigmatitzar les pantalles. La tecnologia pot ser molt útil. Ens ajuda en el nostre treball, a estar en contacte amb els familiars o amics que viuen lluny i resulta una excel·lent eina educativa i d'oci. El problema apareix quan es converteix en una eina única i no plantegem altres alternatives. No podem renegar d'ella, però tampoc podem abusar. Cal realitzar un ús ponderat i responsable.

Tampoc serveix de res que vulguem desenganxar als nostres fills/es de les pantalles, si ells veuen que passem tot el dia apegats al mòbil i no deixem de consultar-lo ni en moments d'oci. El primer pas perquè ells deixen d'abusar de les pantalles és que vegen en els adults referents un exemple saludable del seu ús.

També podem:

Acordar un temps d'ús: no es tracta de prohibir-les, si no d'establir horaris de pantalla i fer rutines de l'ús de cada eina.
Crear noves rutines i costums: decretar espais i hores del dia com a lliures de pantalles. Aprofitar eixos moments per a parlar sobre temes d'interés, sobre la família, contar anècdotes, planificar eixides junts, etc.
Programa d’activitats en família. Cada dia una diferent: pintar, cuinar, passejar, jugar a un joc de taula, practicar esport, realitzar algun experiment...

Busqueu el vostre moment diari en el qual pugueu compartir moments allunyats de les pantalles. Qualsevol xiquet/a prefereix als seus pares abans que la tecnologia.

La nostra presència fins i tot quan estiguen jugant a algun joc o veient alguna pel·lícula o sèrie és molt important. Podem implicar-nos en el joc, parlar sobre la pel·lícula. Els nostres fills/es han de sentir que estem que estem amb ells/es, que ens interessen les seues activitats, que ens impliquem en la seua vida.

L'atenció dels pares és el major estímul per als fills/es.