EL PAPER DE L'AUTOCONCEPTE EN XIQUETS escrit per Alicia Fonfría Moreno, psicòloga de XiCaEs
En l'anterior entrada en l'àrea de psicologia parlàvem del concepte de l'autoestima i de la importància de fomentar aquest constructe de manera positiva en els xiquets, ja que genera una visió amable d'un mateix i genera confiança en les pròpies capacitats d'aprenentatge.
Un terme íntimament relacionat amb l'autoestima és l'autoconcepte. Així, l’autonconcepte seria el constructe cognitiu de l'autoestima, això és, l'opinió que una persona té de si mateixa. L'autoconcepte de manera conscient comença a concretar-se entre els 4-5 anys (el xiquet pot diferenciar el que li agrada del que no) i té el seu desenvolupament fins als 10-11 anys, sent conscient del que vol i de com és. Així mateix, els diferent rols que exerceix un individu estan relaciones amb l'autoconcepte, en funció de les experiències asocioadas a cada rol.
El paper dels pares és d'especial importància perquè poden potenciar la seua capacitat per a reconéixer i valorar les seues pròpies capacitats i habilitats. És important deixar al xiquet que realitze el que puga per si mateix i no resoldre-li nosaltres els problemes. Transmetre-li confiança, sense pressions de temps per a realitzar qualsevol activitat, potenciarà la seua capacitat de resolució de problemes alhora que una visió realista de les dificultats que pot trobar-se en situacions de la vida diària.
A continuació us donem algunes pautes per a fomentar l'autoconcepte dels nostres xicotets:
- Quan vulguem castigar una conducta inadequada, és important donar una explicació de per què s'ha decidit actuar així.
- Estimular la creativitat, sense correccions ni al·lusions a errors
- Assignar tasques perquè desenvolupe la seua responsabilitat i se senta part de l'estructura familiar
- Ajudar i esatar ahí como a guia quan haja d'afrontar un problema. Si davant un problema que no veu solució, es posa a plorar, no ens burlarem ni infravalorarem la seua emoció. Escoltarem el motiu pel qual se sent així i intentarem fomentar la cerca de solucions, generant confiança per a gestionar la situació.
- Si els hem donat tasques que poden realitzar, és convenient que no les acabem per ells, i només s'intervindrà en cas que siga necessari
- Per últim, ressaltar els bons comportaments i els aspectes positius de la seua conducta
Alicia Fonfría Moreno- Psicòloga
Llicenciada en Psicologia en el 2008. Màster en Psicologia General Sanitària i Psicopatologia, Salut i Neuropsicologia.
Trajectòria professional: Investigadora de l'UJI durant quatre anys treballant amb pacients amb dany cerebral adquirit i malalties neurodegeneratives.
En l'actualitat treballa amb pacients amb esclerosi múltiple, persones amb discapacitat intel·lectual i xiquets amb trastorns del neurodesenvolupament en el projecte Xicaes.