25 setembre, DIA INTERNACIONAL DE L'ATÀXIA escrit per Claudia Sánchez, Estela Ferrero i Estela Garcia
L'atàxia és un trastorn que es caracteritza per la disminució de la capacitat de coordinar els moviments, apareixent un tremolor de parts del cos durant la realització de moviments voluntaris, així com una dificultat per a mantindre l'equilibri.
L'atàxia no és una malaltia en si mateixa, sinó un símptoma característic de processos degeneratius. La majoria són progressives, poden començar amb una falta d'equilibri en caminar. El grau de progressió varia en cada tipus d'atàxia, depenent també de cada persona i de la influència de factors externs.
L'atàxia persistent sol ser el resultat d'un mal en la part del cervell que controla la coordinació muscular (cerebel). L'abús d'alcohol, certs medicaments, accidents cerebrovasculars, tumors, paràlisi cerebral, degeneració cerebral i esclerosi múltiple o els gens defectuosos heretats són factors que poden causar l'afecció.
Existeixen diferents tipus d'atàxia, entre els quals podem trobar:
- Hereditàries
- Atàxia espinocerebel·losa
- Atàxia episòdica
- De transmissió autosòmica recessiva
- Atàxia de Friedreich
- Atàxia telangièctasi
- Atàxia cerebel·losa congènita
- Malaltia de Wilson
- No hereditàries
- Anormalitat congènita
- Metabòliques
- Per traumatisme
- Per infecció
- Per tumors
- Unes altres causes
Símptomes
L'atàxia pot manifestar-se amb el temps o presentar-se de manera sobtada. L'atàxia pot causar una sèrie de trastorns neurològics :
- Mala coordinació
- Caminar inestable i tendència a entropessar
- Dificultat amb tasques de motricitat fina com menjar, escriure o botonar-se una camisa
- Canvis en la parla
- Moviments involuntaris dels ulls cap avant i cap endarrere (nistagme)
- Dificultat per a engolir
El mal, la degeneració o pèrdua de neurones en la part del cervell que controla la coordinació muscular (cerebel) causa atàxia. El cerebel està compost per dues porcions de teixit plegat situat en la base del cervell, prop del tronc cerebral. Aquesta àrea del cervell ajuda amb l'equilibri, així com amb els moviments oculars, la deglució i la parla.
Les malalties que danyen la medul·la espinal i els nervis perifèrics que connecten el cerebel amb els músculs també poden causar atàxia. Les causes de l'atàxia inclouen: traumatisme cranial, accident cerebrovascular, paràlisi cerebral infantil o anomalies en el cervell, entre altres.
Funcions del logopeda en l'atàxia
Les dificultats que trobem a nivell de logopèdia en els pacients amb atàxia no són a nivell de llenguatge, però sí a nivell de parla, veu, masticació i deglució.
Per això, els símptomes que podem trobar són:
- Disàrtria, a causa de la feblesa de la musculatura encarregada dels moviments necessaris per a parlar i la falta de coordinació d'aquests.
- Disfàgia, per feblesa de la musculatura implicada durant tot el procés de deglució.
- Problemes en la fonació, a causa d'una descoordinació fono-respiratòria i a una deterioració de la postura corporal del pacient.
- Problemes en l'escriptura per descoordinació de les extremitats.
Per tant, els aspectes que haurem d'avaluar seran els següents:
- Musculatura orofacial
- Respostes vegetatives: riure, plor, tos i badall
- Activitat motriu. Diadococinèsies
- Respiració i bufe: atenció, percepció, discriminació i memòria seqüencial auditiva.
- Fonació i veu
- Òrgans articulatoris i pràxies: llengua, llavis, maxil·lars i paladar
- Articulació
- Vocabulari
- Estructures morfosintàctiques
- Pragmàtica
- Intel·ligibilitat
- Prosòdia
Realitzar una bona avaluació de tots aquests aspectes és molt important, ja que ens aportarà les dades necessàries per a dur a terme una bona intervenció. A més, s'haurà d'informar tant el pacient com a la família, les patologies i/o dificultats que poden aparéixer al llarg del temps.
S'haurà de fer una adaptació en la dieta, tenint en compte els aliments que asseguren una correcta nutrició i hidratació i aquells que siguen segurs, és a dir, que no hi haja risc d'aspiracions. Cal tindre molt en compte els consells que ofereix el logopeda a les famílies, ja que seguint-los es pot aconseguir la funcionalitat en la deglució.
Per tant, el rol del logopeda no serà el de rehabilitació del pacient, sinó la conservació i compensació de la resposta funcional, de la coordinació motriu i dels processos de producció verbal.
Funcions del fisioterapeuta i Terapeuta Ocupacional en l'atàxia
El tractament fisioteràpic varia depenent del seu origen: si són autoimmunes, d'origen tumoral o d'una altra índole, ja que a vegades realitzant cirurgia l'atàxia desapareix.
Generalment, els fisioterapeutes que intervenen amb persones amb atàxia tracten els símptomes realitzant prèviament una anamnesi completa a la persona.
L'objectiu principal serà mantindre el major nivell funcional, de manera que la persona siga capaç de mantindre la seua qualitat de vida.
- Una de les característiques principals de l'atàxia és l'aparició d'espasticitat. Per tant, el fisioterapeuta ajudarà amb exercicis d'estirament a la musculatura i mantindre el seu rang de mobilitat.
- Enfortiment de musculatura profunda, que és la que ens ajuda a mantindre'ns alçats, tant en caminar com en asseure'ns, ja que també és possible que cause feblesa en aquesta musculatura.
- Es treballa al seu torn la correcció postural, la coordinació dels moviments i l'equilibri, pel fet que són aspectes que a causa dels tremolors que produeix l'atàxia es veuen compromesos.
- En els últims anys s'ha demostrat que la teràpia aquàtica és beneficiosa per a realitzar els exercicis, ja que facilita els moviments per la resistència de l'aigua i a la persona li dóna sensació de seguretat, a més de ser una activitat molt motivadora generalment.
El fisioterapeuta treballa en coordinació amb terapeutes ocupacionals que valoraran la necessitat d'introduir productes de suport:
- Caminadors o bastons, per a ajudar al fet que la marxa de la persona amb atàxia siga més segura.
- Productes per a la neteja personal a la dutxa, per a pentinar-se, llavar-se les dents etc.
- Productes de suport per al menjar.
Funcions del psicòleg en l'atàxia
Des del punt de vista psicològic, no existeix una pauta general de comportament per a afrontar el diagnòstic i el procés de la malaltia. Cada persona depenent de la seua edat, de la seua personalitat, de com s'ha anat desenvolupant la seua vida, així com de la xarxa social que dispose, té una forma diferent d'enfrontar-se als problemes i esdeveniments que li aborden.
Consells per al malalt d'atàxia:
- Cada persona necessita un període de temps diferent per a acceptar la notícia que supose un gran impacte en la seua vida. Per tant, és necessari que us doneu a vosaltres mateix el TEMPS que necessiteu per a acceptar la malaltia.
- La malaltia es caracteritza per una pèrdua gradual de capacitats físiques. Cal aprendre a demanar ajuda i buscar les ajudes tècniques necessàries per a pal·liar les pèrdues.
- L'atàxia no afecta a les capacitats cognitives i intel·lectuals, per la qual cosa us permetrà continuar sent els qui sou i això és molt important.
- Cal aprendre a conéixer els límits físics per a evitar la frustració.
- A causa de les limitacions físiques i de mobilitat que existeixen es tendeix a l'aïllament, un dels majors i més importants enemics en l'equilibri psicològic. Per això és important demanar ajuda si és necessari, per a poder eixir d'aqueixa situació.
- Cal aprendre a conviure amb l'atàxia, perquè no es convertisca en el centre de la vostra vida.
Consells per als familiars de malalts d'atàxia:
- Aquesta situació, també provoca una situació de “duel” en el familiar. Per això, cal prendre's el temps necessari, demanar ajuda (si es necessita) per a poder afrontar la situació.
- Compteu sempre amb l'afectat abans de prendre qualsevol decisió, al cap i a la fi és la seua vida.
- No cal sobreprotegir-los.
- És molt important que mantingueu un entorn de normalitat, és a dir, no cal centrar la vida en l'afectat, cal seguir amb les rutines i la vida diària.
- Transmeteu l'afecte i la necessitat cap a l'afectat, això farà que augmente la seua autoestima.
- Respecteu la intimitat de l'afectat davant dels altres, ja que al no estar afectades les capacitats cognitives i intel·lectuals, s'adonen de tot el que hi ha al seu voltant.
- Deixar-vos ajudar si és necessari. No hi ha perquè sobrecarregar-se de treball o esforç, en referència a cura de l'afectat.
- Busqueu el vostre espai i temps per a no carregar-vos física i psicològicament.
- Abans de res i, el més important, NINGÚ ÉS CULPABLE DEL QUE PASSA. Així que, no cal tirar-se la culpa de res i per res.
