LES AL.LÈRGIES ALIMENTÀRIES EN ESTIU escrit per Pilar Rubert Saura, coordinadora de XiCaEs
Amb l'arribada del bon temps i les vacances són més freqüents els viatges, així com els menjars fora de casa, la qual cosa suposa un canvi en les rutines i una possible relaxació en les mesures de vigilància recomanades per a aquells xiquets amb al·lèrgies alimentàries.
És en els moments de descans o fora de l'ambient quotidià on poden sorgir situacions inesperades o exposicions no controlades a aquells aliments que hem d'evitar.
Per a evitar-ho i poder gaudir d'aquests moments, compartim pautes i consells del Comité d'Al·lèrgia a Aliments de SEAIC:
- Abans de viatjar és important informar-nos de si el mitjà de transport que usarem pot suposar algun tipus de risc perquè es repartisquen menjades en el seu interior. Algunes companyies ofereixen menús especials. Als hotels també és útil saber si ofereixen menús especials o mesures de seguretat en el menjador per a evitar contaminacions creuades.
- Si es viatja amb avió, tren o vaixell pot sol·licitar al seu al·lergòleg el document que acredita la necessitat de portar “adrenalina autoinjectable en mitjans de transport”. Un document confeccionat pel Comité d'Al·lèrgia a Himenòpters de la SEAIC en les seues versions en anglès, francès i espanyol.
- És aconsellable sempre portar, no sols la targeta sanitària sinó també, un informe que descriga el tipus d'al·lèrgia alimentària i el tractament recomanat en cas de reacció adversa. Pot ser útil per a poder sol·licitar els menús especials als hotels, així com si requerim assistència mèdica de qualsevol tipus, no sols en urgències sinó qualsevol altra que supose ingrés hospitalari.
- Farmaciola: és imprescindible portar sempre tot el tractament que necessitem en cas de reacció al·lèrgica (adrenalina, antihistamínics, corticoides…) segons la pauta de l'al·lergòleg. No sabem quan ens pot fer falta ni on i si podrem aconseguir-ho allí on estiguem.
- Si viatgem a l'estranger, a més de totes les recomanacions prèvies, hauriem de saber el nom dels aliments als quals som al·lèrgics en l'idioma del país que visitarem. Podem portar-los escrits en una targeta i ensenyar-los allí on anem a menjar per a assegurar-nos que entenguen les nostres al·lèrgies alimentàries.
La majoria de les reaccions al·lèrgiques a aliments són causades per nou grups d'aliments, quatre d'origen animal (llet de vaca, ou, peix i marisc) i cinc d'origen vegetal (llegums, fruits secs, cereals, fruites i verdures). Les legislacions de països desenvolupats tenen en comú la declaració obligatòria de huit “al·lergògens principals”: llet, ou, peix, mariscos crustacis, anous d'arbre, blat, cacauet i soja. La normativa europea és més exigent augmentant el número a 14 al·lergògens de declaració obligatòria: cereals que continguen glútens (blat, sègol, ordi, avena, espelta, camut o les seues varietats híbrides), crustacis, mol·luscos, ou, peix, cacauet, soja, llet, fruits de corfa (ametles, avellanes, anous, anacards, pacanes, castanyes de Parà, pistatxos/ alfòncigs i macadàmies o anous d'Austràlia), tramussos, api, mostassa, sèsam i diòxid de sofre.
Els restaurants
Durant les vacances no sols es freqüenten més els restaurants, sinó que solen ser uns altres diferents als habituals que ja coneixem. Quan mengem en un restaurant hem de llegir detingudament la carta i, davant el dubte, preguntar directament als empleats sobre els ingredients dels plats que consumirem abans de triar el menjar. Finalment, els pacients han d'estar familiaritzats amb situacions en les quals els aliments puguen contaminar-se amb uns altres com en la utilització de planxes, batedores… I tindre en compte que hi ha pacients molt sensibles, que presenten símptomes després del contacte cutani amb els aliments als quals són al·lèrgics, o traces d'aquests i després de la inhalació de vapors del seu cuinat, com és el cas dels alguns al·lèrgics als peixos. I mai han de compartir menjar ni utensilis.
L'enfrontar-nos a una carta diferent i amb personal que no coneixem dificulta la seguretat de la selecció, però hem de tindre la llibertat de preguntar sempre qualsevol dubte per a no cometre un error que pot tindre conseqüències no desitjables. Encara que existeix una normativa que regula la declaració en la carta de la presència dels 14 al·lergògens obligatoris, és important comprovar-ho preguntant al personal directament.
Campaments d'estiu
En aquesta època de l'any és quan es realitzen amb més freqüència aquest tipus d'experiències i generalment són de llarga duració. És important informar-nos de les mesures de seguretat que ens ofereixen, si hi ha persones responsables de la seua vigilància i si tenen algun protocol o experiència en el maneig d'aquests xiquets. La família ha d'aportar l'informe mèdic i la medicació per a la farmaciola d'emergència de la mateixa forma que ho ha fet en el centre escolar.
En definitiva, i com a recordatori:
Extremar les precaucions en els menjars que es realitzen fora de casa. Les reaccions més greus ocorren fora de la llar, en llocs públics, la majoria en restaurants, festes o reunions.
