DIA DE L'AFASIA escrit per Claudia Sánchez i Alicia Fonfría
Les afàsies són trastorns adquirits del llenguatge expressiu i/o receptiu a conseqüència d'una lesió cerebral localitzada en les àrees del llenguatge de l'hemisferi esquerre, tant en adults que ja han adquirit el llenguatge com en nens que es troben en procés de la seva adquisició. La causa de l'afàsia pot ser un ictus, un tumor, una infecció o un traumatisme cranioencefàlic.
A nivell personal, social i econòmic, l'afàsia té un gran impacte en la vida de la persona que la presenta. Una de les principals funcions del llenguatge és que ens permet canalitzar els pensaments i comunicar-nos amb l'entorn. És per això que la pèrdua immediata de les capacitats lingüístiques requereix d'adaptacions cognitives i emocionals per a afrontar la nova situació.
Avaluació logopèdica de l'afàsia
Abans de començar una intervenció, és necessari realitzar una exploració per a determinar quines dificultats presenta. És important que els familiars aportin documentació clínica com a informes neurològics que ens faciliten conèixer la zona de la lesió i per tant poder realitzar la intervenció més enfocada a la mena d'afàsia que presenten. L'avaluació del llenguatge no sols pretén recopilar els errors, si no identificar quins són els processos subjacents alterats i, en conseqüència, establir un pla de rehabilitació personalitzat que ha de revisar-se en la mesura en què es presentin canvis evolutius.
Dins de les dificultats en la parla i el llenguatge podem observar diverses manifestacions clíniques: dificultats per a accedir al lèxic, dificultats en l'organització dels elements d'una frase, errors gramaticals i morfològics, problemes en l'organització del discurs, problemes d'articulació (disàrtria)... Aquesta exploració es realitzarà mitjançant test d'avaluació que valoraran els aspectes que acabem d'esmentar.
Una vegada tinguem els resultats i coneguem les febleses i fortaleses del nostre pacient, podem elaborar uns objectius que s'aconseguiran després de realitzar un pla d'intervenció. És molt important tenir en compte el que el pacient vol/necessita, ja que és un treball conjunt amb la família i el pacient.
La intervenció és molt personalitzada, ja que no hi ha dues persones que tinguin una afàsia igual, difereixen en alguna característica o dificultat i les persones tenen necessitats o objectius diferents. L'objectiu final sempre serà recuperar la funcionalitat comunicativa. La recuperació requereix molt esforç i sol ser parcial, encara que és molt variable d'uns casos a uns altres. La participació de la família pot incrementar notablement els resultats de la rehabilitació. Per tant, a més del treball que es realitzarà en les sessions, es donen pautes a la família per a proporcionar una estimulació ambiental del llenguatge i col·laborar en el treball diari necessari per a optimitzar la recuperació.
Darley (1975) assenyala nou conclusions respecte a la teràpia del llenguatge en cas d'afàsia:
1. la teràpia intensiva exerceix un efecte positiu sobre la recuperació
2. com més d'hora s'instal·le la teràpia, millors seran els seus resultats
3. com més jove siga el pacient, millors els resultats que es poden esperar
4. els resultats obtinguts depenen sempre de l'etiologia del mal
5. els dèficits menors tenen una evolució més favorable
6. es poden esperar millors resultats si el pacient es troba lliure de complicacions associades
7. la motivació del pacient, la seva crítica i altres factors personals influeixen sobre els resultats
8. cap factor produeix per si només una influència negativa suficient per a desistir de la teràpia
9. el valor de la teràpia no es limita als progressos del pacient en l'àrea deficitària, influeix també sobre les seves actituds, valors i relacions socials en general
Avaluació neuropsicològica de l'afàsia
El llenguatge, com a funció cognitiva que és, no es pot separar de la resta de funcions cognitives (atenció, memòria operativa, funcions executives, etc.), de les quals es nodreix i exerceix influència. En aquest sentit, el paper del neuropsicòleg és de gran rellevància, ja que realitza un perfil cognitiu de les funcions mentals superiors de la persona després de la lesió cerebral que ha causat l'afàsia, essencial per a guiar la intervenció posterior.
Com s'ha esmentat anteriorment, per a elaborar un pla de rehabilitació individualitzat del pacient és molt important realitzar una adequada exploració de les funcions cognitives que puguin afectar el llenguatge i, específicament, identificar aquells subprocesos del llenguatge que es troben alterats i preservats.
Existeixen dos bateries d'avaluació per a realitzar l'exploració: la bateria BETA i la bateria EPLA.
Bateria per a l'exploració dels trastorns afàsics: BETA
La bateria BETA avalua els processos linguísticos de comprensió i producció en el llenguatge oral i escrit. Està composta per 30 tasques en total que s'agrupen en sis dominis: Comprensió Oral, Producció Oral, Lectura, Escriptura, Semàntica i Oracions, cadascuna d'elles està formada per cinc proves.
Bateria d'avaluació del processament lingüístic en l'afàsia: EPLA
La bateria EPLA avalua principalment processos lèxics. Aquesta formada per 58 tasques que s'agrupen en quatre factors: processament fonològic, lectura i escriptura, comprensió de dibuixos i paraules, processament d'oracions.
Rehabilitació de les afàsies
Existeix una tècnica de rehabilitació de l'afàsia denominada RÈGIA (Rehabilitació Grupla Intensiva de l'Afàsia) que consisteix en una teràpia grupal (2-3 pacients) que s'aplica de manera intensiva (sessions de tres hores diàries durant 10 dies consecutius) i l'objectiu dels quals és estimular el llenguatge oral i restringir altres modalitats de comunicació compensatòries.
Aquesta teràpia està formada per 1.100 targetes amb il·lustracions que representen les paraules i conceptes més útils de la vida diària dels pacients. Així la tècnica consisteix a intercanviar i aparellar aquestes targetes agrupades en 6 categories:
-Substantius
-Parells mínims
-Colors
-Números
-Adjectius
-Frases o accions
Aquesta teràpia estimula la reorganització cortical del processament del llenguatge.
