DIA INTERNACIONAL CONTRA L'ASSETJAMENT ESCOLAR escrit per Estela Ferrero Marco, Psicóloga de XiCaEs
L'assetjament escolar és un fet cada vegada més freqüent en els centres d'ensenyament i es produeix quan un xiquet és agredit física i/o psíquicament de manera reiterada i continuada per un alumne o un grup d'alumnes.
Agressió, intimidació, aïllament, amenaces, insults, burles i altres actituds similars són diferents expressions de l'assetjament escolar que pateixen, fonamentalment, xiquets d'entre 6 i 17 anys.
TIPUS D'ASSETJAMENT ESCOLAR
- Físic: se centra en agressions físiques a la víctima (espentes, puntades, agressions amb objectes, etc.). Es dóna més freqüent en l'etapa de primària.
- Verbal: és el tipus d'assetjament més habitual i es basa en els insults i el menyspreu de la víctima en públic, intentant ridiculitzar-la en tot moment.
- Psicològic: tracta de generar la por en la víctima. Causa una pèrdua molt significativa en l'autoestima.
- Social: l'objectiu final és aïllar completament a la víctima de la resta dels seus companys, aconseguint la seua exclusió total de les activitats compartides dins del col·legi.
L'assetjament és una de les situacions més difícils que un xiquet pot viure. Suposa el rebuig del grup d'iguals en un moment en el qual s'està construint la base de la identitat i buscant satisfer la necessitat d'afiliació.
El Bullying és una forma d'assetjament persistent, que no respon a causes identificables i que genera un elevat grau d’estrès en qui ho viu. Per aquest motiu, es vincula a l'aparició de problemes afectius i conductuals la presència dels quals pot estendre's al llarg de tota la vida, encara que adoptant rostres diferents en cada període.
A conseqüència de tot això, la persona pot veure ressentida la seua salut emocional, els sentiments que alberga respecte a si mateixa i la manera concreta en el què es relaciona amb els altres, podent estendre's fins a l'edat adulta.
SEQÜELES PSICOLÒGIQUES DE L'ASSETJAMENT ESCOLAR
- Dèficit en les habilitats socials
Un desenvolupament òptim de les nostres habilitats socials requereix d'espais de seguretat en els quals es puga desplegar el joc simbòlic durant la infància o les primeres relacions d'intimitat i confidència en l'adolescència. Tots dos períodes vitals són una oportunitat per a l'autoconeixement i per a la pràctica dels aspectes bàsics de la reciprocitat social, inherents a qualsevol vincle d'amistat o companyonia. La irrupció del bullying limita les opcions de les quals el xiquet disposa per a posar en joc els fonaments de la cognició social la qual, posteriorment, permetrà construir habilitats bàsiques per a interactuar amb els altres. Aquestes dificultats poden precipitar que, en la vida adulta, es tinga por al rebuig o que es perceba la situació d'interacció social des d'una reserva preventiva que s'assemble a la timidesa.
- Rebuig del grup d'iguals
La necessitat d'afiliació és bàsica en l'ésser humà. Per això, el rebuig que poden experimentar els xiquets i/o adolescents genera una petjada indeleble i produeix sentiments de pèrdua de control i desemparament, que condicionen els fonaments de la inclinació que es va forjar durant la seua primera infància. Les víctimes de bullying són més vulnerables a experimentar noves situacions d'assetjament per part de companys diferents als que originalment van iniciar tot el problema.
Les noves tecnologies de la informació i de la comunicació, com els telèfons mòbils o les xarxes socials, propaguen aquestes agressions a escenaris diferents als de l'escola o l'institut i, fins i tot, la universitat. L'abús a través d'aquests mitjans pot travessar els límits dels centre educatius i immiscir-se profundament en la vida de la víctima convertint en potencials testimonis a un creixent nombre de persones anònimes.
- Baixa autoestima
La percepció que tenim sobre nosaltres mateixa és, durant tota la vida, susceptible a l'opinió dels altres sobre qui som. L'autoimatge és un procés molt complex, en el qual conflueixen dimensions individuals i socials per a orientar-nos en l'esforç per comprendre quin és el nostre paper i allò que ens diferencia com a éssers humans. No obstant això, la importància de la perspectiva aliena és particularment rellevant en el període d'edat en el qual solen viure's les situacions de bullying.
El menyspreu o l'insult, així com l'agressió física i el rebuig manifest, són percebuts com un senyal d'inadequació per part de qui els rep. Es tracta d'un conjunt de missatges que construeixen un sentit íntim de la vergonya i que, fins i tot, poden promoure el sentiment de culpa i el qüestionament permanent del que som o valem. Aquest dubte s'aferma a mesura que el temps passa, condicionant l'autopercepció i agredint l'autoestima en última instància.
L'autoeficàcia és una altra de les dimensions vinculades directament a l'autoestima, que es relaciona amb la creença en la capacitat de dur a terme amb èxit una tasca concreta. Una de les seqüeles del bullying és que les víctimes desenvolupen la indestructible certesa que no són “adequades” per a relacionar-se amb els altres, considerant que seran repudiades abans de res intent d'acostament i forjant una especial predisposició per al desenvolupament d'ansietat social.
- Fracàs acadèmic i rebuig a anar a l’escola
Una dels primers senyals suggeridors que alguna cosa ocorre és el rebuig a acudir a l'escola o l'institut. Molts dels xics i xiques que pateixen aquest tipus d'assetjament arriben a fingir trobar-se malament per a evitar la seua assistència a classe, simulant símptomes d'una suposada malaltia. Altres vegades, l'expectativa d'anar al col·legi genera sensacions físiques reals, compatibles amb una ansietat intensa i que inclouen cefalees, dolor difús o trastorns del sistema digestiu. Els nivells d'ansietat poden provocar un declivi dels recursos cognitius requerits per a enfrontar els desafiaments acadèmics més exigents. Al seu torn, l’absentisme persistent pot ocasionar que es perda el ritme dels continguts que s'ensenyen durant la classe, relacionant-se tot això amb l'obtenció de males qualificacions que impedeixen l'accés als itineraris curriculars que es desitgen per al futur.
La pèrdua de la motivació pels estudis no tarda a aparèixer, desitjant-se intensament abandonar aquest període vital per a incorporar-se a un mercat de treball en el qual les coses poden desenvolupar-se de manera diferent. No obstant això, el simple canvi d'escenari en el qual discorre el dia a dia és insuficient per a assaciar el dolor emocional que acompanya als qui van haver de viure tan desgraciada situació, estenent-se generalment a altres àmbits de la vida quan no s'articula un tractament adequat. Aquesta situació afecta tant a la víctima com a l'assetjador.
- Depressió i ansietat
Una de les seqüeles del bullying que genera més dificultats és el desenvolupament de trastorns de l'estat d'ànim i d'ansietat, sent especialment comú la depressió. L'expressió clínica d'aquest quadre adquireix un caire únic en aquest període d'edat, podent manifestar-se en forma d'irritabilitat. Per aquest motiu, la tristesa que l'acompanya tendeix a projectar-se cap a l'exterior, emmascarant-se com un problema diferent al que realment és (sovint la família els confon amb problemes de la conducta).
Més enllà de l'ansietat social, el bullying també pot precipitar una activació autonòmica constantment elevada. Així, la víctima es troba alterada fisiològicament de manera persistent, la qual cosa suposa un terreny adobat per als primers episodis de pànic. Aquesta circumstància requereix d'atenció immediata, perquè en cas contrari pot forjar-se en un trastorn més complex i durador.
Altres problemes que s'han descrit de manera consistent en els xiquets que pateixen bullying són el sentiment de soledat no desitjada i d'aïllament, així com canvis en el patró alimentari i en el somni. Si bé, tots els símptomes citats poden ocórrer en el context d'una depressió major adolescent, també es poden presentar aïlladament i requerir intervenció. La incapacitat per a gaudir de les coses que anteriorment eren gratificants és també un fenomen comú.
- Autolesions
Estudis molt recents han revelat que l'experiència de bullying a l'escola pot augmentar el risc de conductes autolesives durant l'adolescència tardana, sobretot en les xiques. La major part dels casos de mal autoinflingit persegueixen alleujar l’estrès o comunicar-lo a través de les vies punitives, sent pocs els casos que constitueixen un conat de suïcidi per si mateixa.
S'estima que les persones que van patir bullying tenen un risc cinc vegades major si es fes mal a si mateixa en un moment posterior de la vida.
- Ideació suïcida
Estudis de metaanàlisi indiquen que patir bullying incrementa la presència d'ideació suïcida i de conductes autolítiques.
El col·lectiu que pateix un risc major d'incórrer en aquesta mena de pensaments i accions és el dels joves que pateixen i exerceixen bullying (totes dues situacions simultàniament) que, a més, mostren una prevalença més important de trastorns emocionals (ansietat, depressió, consum de substàncies i maltractament dins de la llar).
S'ha descrit el risc accentuat d'ideació suïcida en xics i xiques adolescent que, a més de patir una situació de bullying, se senten incompresos en les seues llars o a l'escola. En aquests casos, s'usa el concepte de doble victimització per a referir un impacte agreujat per a la situació d'abús, com a resultat de la passivitat dels organisme que haurien de vetlar per la seguretat del xiquet, o per la desprotecció de les figures de cura.
Malgrat l'estesa creença que el bullying es dóna amb més freqüència en centres escolars situats en les zones i barris més desfavorits, des d'un punt de vista socioeconòmic, la veritat és que l'assetjament escolar no fa distincions socials, ni de sexe.
CONSEQÜÈNCIES DE L'ASSETJAMENT ESCOLAR PER A la VÍCTIMA
Aquests són els principals efectes negatius del bullying en els xiquets i xiquetes que ho pateixen:
- Baixa autoestima.
- Actituds passives.
- Problemes psicosomàtics.
- Depressió, ansietat i pensaments suïcides.
- Pèrdua d’interès pels estudis, menor rendiment i fracàs escolar.
- Aparició de trastorns fòbics.
- Sentiments de culpabilitat.
- Alteracions de la conducta: introversió, timidesa, aïllament social, soledat.
- Problemes en les relacions socials i familiars.
- Baixa satisfacció familiar.
- Baixa responsabilitat, activitat i eficàcia.
- Síndrome d’estrès posttraumàtic.
- Manifestacions neuròtiques i d'ira.
En casos extrems, l'assetjament ha conduït al suïcidi a algunes víctimes i els seus perniciosos efectes per a la salut física, mental i emocional de l'individu poden arribar a cronificar-se, acompanyant a la víctima durant tota la seua vida.
EFECTES DE L'ASSETJAMENT ESCOLAR EN L'AGRESSOR
Malgrat que no els provoca un sofriment directe com ocorre amb les víctimes, alguns estudis indiquen que els assetjadors poden trobar-se en l'avantsala de les conductes delictives. Encara que resulte paradoxal, amb la seua execrable actitud, els assetjadors aconsegueixen sovint l'aprovació i fins a l'admiració d'alguns dels seus companys, la qual cosa els fa reforçar les seues actituds intimidatòries en aconseguir, almenys momentàniament, l'èxit amb aquestes.
Aquest patró de comportament té les següents conseqüències:
- Falta de control.
- Actitud violenta irritable, impulsiva i intolerant.
- Mostres d'autoritat exagerada.
- Imposició dels seus punts de vista i consecució dels seus objectius mitjançant la força i l'amenaça.
- Relacions socials i familiars problemàtiques.
- Pèrdua d’interès pels estudis i fracàs escolar.
Les conseqüències per a la massa silenciosa, els xics i xiques que mantenen una actitud condescendent amb l'assetjament i passiva davant el sofriment aliè no són tan evidents. No obstant això, poden provocar en els subjectes passius la sensació o convenciment que no es pot o que és millor no fer res enfront de la injustícia, donant com a resultat al fiançament d'una personalitat temorosa, on valors com l'esforç, la tolerància i l'afany de superació, brillen per la seua absència.
Estela Ferrero Marco- Psicòloga i Pedagoga
Graduada en Psicologia i Pedagogia.
Trajectòria professional: des de fa 8 anys fa classes particulars a alumnes amb TDA-H, ajudant-los i proporcionant-los tècniques d'estudi.
Actualment treballa en XiCaEs realitzant intervencions de Psicologia amb els xiquets i les seues famílies.