SUCCIÓ DIGITAL escrit per Claudia Sánchez Redondo, logopeda de XiCaEs
Quins problemes comporta la succió digital?
El creixement i desenvolupament maxil·lofacial d'una persona depèn de la seua disposició genètica però afecta en gran manera els hàbits orals que va adquirint durant la seua maduració.
Existeixen diferents hàbits orals que poden provocar un canvi en el creixement maxil·lofacial, entre ells trobem la succió digital. Malgrat que tots els nounats experimenten el reflex de succió com una reacció involuntària, s'ha observat que entre un 10 a un 20% de xiquets el continuen mantenint després dels 5 anys.
Què pot ocórrer si hi ha succió digital?
A nivell ossi:
- Paladar ogival: És un tipus de paladar alt que es forma també en respiradors bucals. Ocorre perquè el dit està exercint pressió contínuament sobre el paladar afavorint un creixement vertical d'aquest.
- Maxil·lar superior avançat: Això és pel fet que el dit espenta l'os superior.
- Mandíbula inferior retardada: Per contra, la posició del dit, estarà impedint el correcte creixement de la mandíbula.
A nivell dental:
- Mossegada oberta anterior: Apareix un espai entre les dents de dalt i les de baix, zona on es col·loca el dit.
- Mossegada creuada a conseqüència del paladar estret.
- Protrusió dels incisius superiors.
Alteracions en la respiració:
- Respirador oral: Sol ocórrer en xiquets amb mals hàbits orals com a deglució atípica, interposició lingual…
Deglució:
- Deglució atípica: En existir un espai entre les arcades, el xiquet es veu obligat a situar la llengua entre les dents quan engolirà. Per tant, estaríem parlant d'interposició lingual tant en la deglució com en repòs.
Alteracions en la parla:
- Fonemes fricatius com la /f/ o /s/: Quan articulem aquests fonemes hi ha un estrenyiment del pas d'aire i a causa de la separació existent entre les arcades no hi ha control de l'aire i ix de colp.
Corregir l'hàbit de succió del dit en el xiquet és una tasca que comporta molta paciència i esforç per part dels pares i els especialistes. És important destacar que no s'ajuda al xiquet a base de paraules fortes, càstigs o renys, es pot aconseguir l'eliminació de l'hàbit mitjançant un reforç conductual positiu. Sol aparèixer en moments d'avorriment o cansament.
Mitjançant teràpia miofuncional, duta a terme per logopedes especialitzats, podem treballar en la modificació de les estructures òssies a nivell crani-mandibular. A més, és important destacar la presència d'un ortodoncista mitjançant aparatologia i per descomptat, tractaments conductuals, duts a terme per psicòlegs per a modificar la conducta.
Claudia Sánchez Redondo- Logopeda
Grau en Logopèdia en la Universitat de València. Especialitzada en logopèdia clínica en mal neurològic i en teràpia miofuncional.
Trajectòria professional: logopeda en una clínica amb xiquets/es amb dificultats d'aprenentatge.
Actualment treballa en Xicaes, tractant amb els xiquets/es que tenen alterada la comprensió i/o producció del llenguatge, la parla, la veu, trastorns orofacials mitjançant teràpia miofuncional i alteracions en la deglució.