Informació del recorregut de la XV Volta a peu pel terme

AUDIOGUIA INFORMATIVA:

  1. Plaça Major

Centre del rectangle hipodàmic de la vila, les primeres noticies sobre els porxes daten de 1276.  Sembla que hi havia bancs de pedra al voltant i en ella estava la Casa del Consell, les carnisseries i les tavernes, i se celebrava el mercat dels dissabtes fins al 1867.

  1. Carrer Sant Jaume

Rep el nom per la tradició que indica que en un cantó va estar la primitiva parròquia de la vila, ja dedicada a Sant Jaume (1276-1298), després emprada com capella per a una confraria i altres usos civils. La data de 1616 en una pedra sembla correspondre a una reforma posterior.

  1. Capella de la Sang

La data que consta en la façana conservada (1583) indica l’acabament de la construcció, sobre un solar de cases dels ja foragitats jueus de la vila. Va servir de parròquia durant el període de construcció del temple barroc (1772-1779).

  1. La murà

Les restes de tapial de l’antic mur son representatives del mode de construcció que envoltava la vila. La part exterior oriental no va ser ocupada per cases, sinó per horts, convertits a partir del 1791 en un passeig d’embelliment del poble.

  1. Torre Motxa

La darrera conservada de les quatre als angles de la vila, deu el nom a no haver tingut torreta o pinacle a la part superior. Després de patir diverses solsides al segle XV, va ser consolidada als principis de l’Edat Moderna.

  1. Sèquia Major

Concedida per Jaume I abans de la fundació de la nova vila, l’ús de les aigües està reconegut en la Carta Pobla, tant per als habitants i el bestiar com per a la higiene i el reg de l’horta. Des del ramal de la sequiola, alguns canals omplien els pous de la vila.

  1. Passeig Estació

S’urbanitza al 1920, amb l’increment de magatzems i obradors de comercialització de la taronja a l’entorn de l’estació del Nord, inaugurada al 1862.

  1. Passeig del Cedre

L’antic camí de Folch Miquel canvia de nom des del 1675, per la presència d’aquest arbre exòtic a l’hort del prevere Pau Benlloch, organista parroquial. La urbanització del camí com ampla avinguda es fa al període de la Segona República.

  1. Alqueria de Traver

Testimoni de les construccions d’estiueg a l’horta a finals del segle XIX, aquesta alqueria vora el camí d’Almassora està en risc de desaparició. La de Peiró, també a la partida de Solades ha estat protegida per la Comunitat de Regants.

  1. Torre de Sant Jordi

Una desapareguda alqueria, datada al 1348, va donar nom a aquest camí i a tota la contornada. Amagat entre els horts i amb greu perill d’enrunament queda el vestigi d’una torre de vigilància per la presència de pirates barbarescs bastida al segle XVII.

  1. Parc de la Majorasga

Ocupa l’espai de la residència d’estiu de la terratinent Consuelo Font de Mora Giner, (1867-1931), baronessa de Benicassim i Montornés, fundadora del Gran Casino.

  1. Pont del Millars

Tot i que la tradició atribueix la construcció a Pere Dahera, administrador de l’hospital de pobres de la vila, el pont sobre el Millars va ser acabat al primer terç del segle XIV, potser sobre algunes empremtes de l’època romana.

  1. Sèquia de les Argamasses

El primer traçat de la séquia Major va aprofitar les restes d’una probable canalització d’època romana. Els despreniments per la feblesa del material conglomerat i argilós van motivar la creació per la Comunitat de Regants d’una séquia minada al 1871.

  1. Molí de Bisbal

Molt a prop del refinador de la séquia que vessa els sobrants al riu, queden les runes del molí concedit al 1776 per Carles III de Borbó a l’escultor de Cabanes Manuel Bisbal, en el moment de l’expansió econòmica, demogràfica i agrària de la vila al segle XVIII.

  1. Villa Filomena

La urbanització vora el carrer Tramuntana, cap a la pinada del Termet, cobreix la zona on a principis del segle XIX es van fer excavacions que mostren la presència humana en el període Eneolític a l’entorn del riu Millars.

  1. Cementeri Municipal

Després del primer fossar extramurs al costat del temple parroquial, i del cementeri d’època borbònica (1816-1896) al camí l’ermita, l’Ajuntament va adquirir un solar de major amplària al veí Vicent Carda (Ferreres), ampliat amb un nou recinte al 1931.

  1. Pou de la Democràcia

Nom popular del pou de la Societat de Regs Villarreal al sedeny que uneix el camí del Fornet amb el de l’Ermita, símbol de les sènies de transformació del secà pels llauradors des de finals del segle XIX.

  1. La Bòvila

El fumeral de l’antiga fàbrica de maons dona testimoni de l’incipient entorn industrial a l’entorn de l’estació del ferrocarril de via estreta, la Panderola, que va funcionar entre 1888 i 1963.

  1. Caserna de la Guàrdia Civil

L’edifici, bastit al 1926 i amb el nom de General Burguete ,va entrar en funcionament al 1929, donant servei fins al seu tancament per reorganització del cos oficial i  retornat al patrimoni públic al 2008.

  1. Magatzem de Ros

Molt representatiu de l’arquitectura industrial per als magatzems de taronges i amb alguns aditaments d’estil modernista a la primera meitat del segle XX.

  1. Capella de l’Hospital

Creada com ampliació de l’antiga capella de Sant Miquel i Santa Llúcia, patrons de l’hospital de pobres de la vila, va ser bastida entre 1717 i 1732, acollint una imatge barroca del Crist Crucificat portada des de l’antic temple parroquial de Sant Jaume.

  1. Convent del Carme

Els primers carmelites a la vila van formar convent al 1593. De la seua presència fins al 1835 queda el claustre renaixentista i mostres artístiques a la nau. Ocupat per franciscans al 1878, aquests van ampliar el recinte amb una nova capella a primers del segle XX.