DIA MUNDIAL DE LA VEU escrit per Claudia Sánchez Redondo, logopeda de XiCaEs
En el post de l'any passat sobre el Dia mundial de la veu, vam parlar de què era la disfonia i es van establir pautes vocals que havíem de seguir per a tenir una bona higiene vocal.
Enguany, i celebrant aquest dia, passaré a explicar quines patologies poden portar-nos a patir una disfonia.
Com a recordatori dir que la disfonia és la pèrdua del timbre normal de la veu causat per un trastorn funcional o orgànic de la laringe, amb presència o no de lesions que la justifiquen. Aquest tipus de lesió pot aparèixer a qualsevol edat, tant en xiquets com adolescents i adults.
Podem diferenciar les patologies en dos grups: funcionals i orgàniques
Disfonies orgàniques per lesions adquirides
- Nòduls laringis: es tracta de lesions situades en la superfície de la mucosa laríngia. Poden adoptar una forma arrodonida o més allargada. Solen ser bilaterals, és a dir, en totes dues cordes vocals, encara que també poden aparèixer contralaterals a una altra lesió d'origen no funcional. La veu en aquestes persones és amb un timbre bufat, sense lluentor i amb sensació d'esforç.
- Edemes fusiformes: Són d'extensió major que els nòduls i també solen ser bilaterals. Van acompanyats d'un component inflamatori molt important. La veu és rasposa, bufada i amb sensació d'esforç.
- Pòlip laringi: Són lesions ben definides produïdes per abús vocal puntual amb tancaments i obertures repetides en sobrepressió. Acostumen a ser unilaterals. Són tributàries de cirurgia.
- Paràlisis laríngies: Paràlisi unilateral o bilateral dels plecs vocals deguda a la lesió total o parcial de les vies nervioses que aporten sensibilitat i ordre motora a la laringe.
Disfonies funcionals
- Disfonia funcional hipertònica: Es tracta d'un augment de la tonicitat muscular tant laríngia com cervical i postural en general. Apareix en persones amb una gran tensió muscular cervical provocant una mala coordinació fono-respiratòria, ja que aquests pacients es caracteritzen per una escassa capacitat de relaxació.
- Disfonia funcional hipotònica: Pacients amb un to muscular corporal disminuït en general i a nivell cervical específicament. La veu d'aquestes persones és feble i d'inici dificultós.
Encara que existeixen moltes més patologies que poden provocar la disfonia, aquestes són les més freqüents. Encara que moltes vegades és necessària la intervenció quirúrgica, aquesta patologia sempre ha d'anar acompanyada per rehabilitació vocal mitjançant un logopeda especialitzat.
Claudia Sánchez Redondo- Logopeda
Grau en Logopèdia en la Universitat de València. Especialitzada en logopèdia clínica en mal neurològic i en teràpia miofuncional.
Trajectòria professional: logopeda en una clínica amb xiquets/es amb dificultats d'aprenentatge.
Actualment treballa en Xicaes, tractant amb els xiquets/es que tenen alterada la comprensió i/o producció del llenguatge, la parla, la veu, trastorns orofacials mitjançant teràpia miofuncional i alteracions en la deglució.