TERÀPIA EN XIQUETS I XIQUETES AMB NECESSITATS ESPECIALS escrit per Pilar Rubert Saura, coordinadora de XiCaEs
Teràpia és un terme que s'utilitza quan un professional (pot ser de diferents àmbits) treballa de manera individual (usualment) i fora del context escolar.
La seua finalitat és ensenyar i/o treballar destreses i estratègies, que ajuden al xiquet o xiqueta, en el maneig de les seues dificultats.
Els terapeutes poden aportar significativament perquè el xiquet o xiqueta millore en diverses àrees com: la comunicació, l'àrea física, emocional, social i el desenvolupament màxim de les seues capacitats.
Les teràpies hauran de ser sempre plantejades i dissenyades per a treballar les necessitats específiques de cada xiquet o xiqueta, avaluant el progrés del procés, fent partícip a la família com a part fonamental del procés evolutiu.
Aclarit el primer punt del concepte de teràpia, presentem les diferents teràpies que estem desenvolupant en XiCaEs, així com què ens pot oferir cadascuna de les següents especialitats.
Logopèdia:
És una disciplina sanitària i educativa que diagnostica, avalua i intervé sobre els trastorns de la comunicació i les funcions alterades com: parla, llenguatge, veu o audició.
També actua sobre les funcions no verbals, entre les quals es troben: masticació, deglució i respiració.
La logopeda no sols se centra en la persona, també se centra en les necessitats del seu entorn.
Psicologia:
La professional de la Psicologia treballa en un àmbit ampli i variat com: l'estimulació cognitiva, les emocions, la resolució de conflictes, les habilitats socials, la conducta, l'acceptació, l’afrontament de situacions i els diferents aspectes a treballar en la família. Avalua i diagnostica, potencia capacitats.
Ofereix al cercle pròxim del xiquet o xiqueta les eines que faciliten, en major mesura, el seu acompliment per a assegurar un mitjà facilitador i saludable.
Fisioteràpia:
Permet al xiquet augmentar la consciència sobre si mateix (propiocepció). El contacte físic també pot ajudar a fomentar la concentració, l'atenció i l'escolta.
La fisioterapeuta desenvolupa un treball d'intervenció directa sobre el xiquet, per a previndre i corregir problemes estructurals i funcionals. Minimitza i prevé alteracions en el desenvolupament motor. Abasta també àmbits menys coneguts com la fisioteràpia respiratòria.
Tracta tant la hipotonia com l'espasticitat, permetent una millor integració de les funcions motores. La correcció postural també és tasca de l'o de la fisioterapeuta, una bona higiene postural evita conseqüències posteriors com l'escoliosi.
Teràpia Ocupacional:
L'objectiu de la Teràpia Ocupacional, és que el xiquet desenvolupe les seues ocupacions diàries i significatives amb la màxima independència possible.
Les seues intervencions es basen en l'anàlisi del comportament, de les ocupacions i el context en el qual es desenvolupen.
Utilitza les activitats de la vida diària, adaptant la tasca de manera que el xiquet maximitze la seua independència i participació.
Instaura rutines proporcionant oportunitats per a desenvolupar i practicar destreses motores, sensorials, cognitives i de socialització.
Valora la necessitat de proporcionar ajudes tècniques o adaptacions.
Desitgem haver contribuït al fet que conegueu millor cadascuna d'aquestes especialitats, així com també acostar-vos més al que fem en XiCaEs.
Pilar Rubert Saura- Coordinadora
Integradora Social
Dilatada experiència en projectes destinats a xiquets/es que presenten necessitats educatives especials.
Coordinadora de la major part dels Campus Natura que s'han realitzat fins a l'actualitat.