UNA MIRADA EN POSITIU escrit per Pilar Rubert Saura, coordinadora de XiCaEs
En moments com els que estem travessant és normal sentir-se negatiu/a. Ens ha arribat en forma de “tsunami” una pandèmia a nivell mundial.
En totes les televisions, ràdios, premsa… apareixen notícies negatives que aombren a unes altres que també hem de tindre en compte.
Les crisis acceleren les transformacions socials. Això és una cosa inevitable i que hem d'assumir, com se sol dir “si no pots canviar la situació, canvia tu”… transforma't i mira també el costat positiu, perquè en la vida, igual que en el YIN i el YAN, sempre existeix una cosa positiva dins del negatiu i viceversa.
Mirarem també els aspectes positius, aquells que han florit al llarg d'aquests mesos i que hem de conservar.
Aquesta crisi ha permés “redescobrir” la importància del sector públic, els nostres sanitaris s'han convertit en herois i heroïnes, s'ha donat visibilitat al seu treball (encara que semble mentida després del que hem passat, per a molts era desconegut).
Els aplaudiments a les huit de la vesprada cada dia als balcons ens ha permés a molts de nosaltres conéixer als nostres veïns i fins i tot crear vincles d'amistat. Segons passaven les fases i es permetia fer eixides, aquests vincles s'han convertit en “quedades” amb gent que mai haguérem imaginat que ens podríem asseure a prendre alguna cosa, que viuen al costat o davant de la nostra casa, per la qual cosa hem ampliat el nostre cercle social.
Ha emergit una iniciativa ciutadana que està al peu del canó, ajudant als sectors més vulnerables. Són innombrables les accions que s'han dut a terme, com per exemple: portar compres a domicili als nostres majors, cosir màscares a casa intentant col·laborar per a pal·liar la falta de materials de protecció, aportar productes de necessitat bàsica perquè siguen repartits entre famílies a les quals la pandèmia ha devastat la seua ja precària economia familiar...
Ens hem adonat de l'importants que són els nostres majors, una generació que ha viscut per a nosaltres, que ha hagut de lluitar al llarg de la seua vida, que s'ha privat de moltes coses per a poder oferir als seus èssers estimats un “bon futur”, que ens regalen el seu incondicional afecte, que cuiden dels nostres fills i filles perquè nosaltres puguem complir amb les nostres obligacions laborals i que han sigut els més afectats en aquesta alerta sanitària.
El confinament ha fet que moltes famílies “es coneguen”.
Vivim atrapats en un ritme accelerat, en constant estrés per tot allò que hem de fer i complir. Entrem i eixim de casa a tota velocitat. Qui no ha dit alguna vegada: tinc tantes coses que fer que hui no arribe a tot? Aquest ritme afecta a les nostres relacions familiars, moltes famílies es “coneixen” solament en vacances. Aquests mesos per a algunes famílies han sigut com un retrobament amb els seus.
Els nostres menors s'han mantés estoicament confinats a casa, no és fàcil retienir la seua energia, les seues ganes de relacionar-se amb els seus iguals, la seua necessitat de contacte amb el món exterior. Ells no han pogut fer res del que es considera “normal” per a la seua edat i, així i tot, han aguantat donant-nos una lliçó positiva comportant-se com a autèntics campions.
El nostre Planeta ha obtingut un respir, li hem donat un descans per a agafar un necessari impuls. Això no hem d'oblidar-ho, és més, hem de fomentar-ho, ja que la Terra és la nostra llar.
Segurament a nivell personal, si es paren a pensar, també podran trobar aspectes positius del viscut durant aquests mesos.
Pilar Rubert Saura- Coordinadora
Integradora Social
Dilatada experiència en projectes destinats a xiquets/es que presenten necessitats educatives especials.
Coordinadora de la major part dels Campus Natura que s'han realitzat fins a l'actualitat.