LOGOPÈDIA I MUSICOTERÀPIA escrit per Claudia Sánchez Redondo, logopeda de XiCaEs
Què és la musicoteràpia?
La musicoteràpia consisteix en la utilització de la música i dels sons amb finalitats terapèutiques per a afavorir el desenvolupament integral de la persona. Aquesta s'encamina cap a la salut en termes d'un complet equilibri o benestar: físic, mental, social i fins i tot espiritual. La música pot concebre's com a “instrument terapèutic sense deixar de ser una expressió íntima de tot quant conforma a l'individu (sentiments, emocions, estats i pensaments).
La musicoteràpia és un recurs habitual en els entorns sociosanitaris i educatius per la seua capacitat d'integrar el vessant recreatiu amb el terapèutic. Proporciona excel·lents resultats com a teràpia coadjuvant o complementària en el tractament de malalties neurodegeneratives que cursen amb deterioració cognitiva, com ocorre amb el Parkinson o l'Alzheimer. Són ben coneguts els seus beneficis en l'abordatge terapèutic en xiquets amb trastorns del neurodesenvolupament (Autisme, Síndrome d'Asperger, TDAH, Dislèxia, Disfèmia…) que requereixen reforçar les seues habilitats comunicatives, socials i afectives. Contribueix al benestar emocional i a la millora funcional de les persones amb discapacitat física o intel·lectual, així com dels qui pateixen patologies cròniques com la fibromiàlgia o la fatiga crònica. A més, és una opció altament recomanable per a qui desitja aprendre tècniques de relaxació o simplement emprendre un viatge introspectiu de retrobament amb sí mateix.
Musicoteràpia i logopèdia
La col·laboració entre el musicoterapeuta i el logopeda troba el seu fonament en les relacions estretes entre el llenguatge verbal i la música, la qual es fa evident en el text de les cançons. Entre alguns dels objectius que es planteja es troben:
- Afavorir el desenvolupament del llenguatge mitjançant exercicis rítmic-vocals, jocs amb la veu i interpretació de cançons.
- Control, desenvolupament i enfortiment dels músculs ore-faringis mitjançant la pràctica de prosòdies i cançons.
- Adquisició d'una pronunciació rítmica de la paraula àgil i clara.
El treball amb el llenguatge des de la música activa la diferenciació fonètica, auditiva i articulatòria, a més d'explorar les possibilitats sonores i musicals de la veu. A través de les cançons es milloren els aspectes tècnics del llenguatge: articulació, dicció, respiració i s'adquireix vocabulari. També es treballa l'aspecte expressiu d'aquest: la musicalitat del llenguatge, és a dir els elements o components sonor-musicals del llenguatge verbal. En ella s'inclouen les inflexions i variacions del contorn rítmic-melòdic de la parla, la velocitat i expressivitat verbal, les expressions onomatopeiques.
La música en l'autisme
Les xiquetes i xiquets que presenten un trastorn de l'espectre autista (TEA) solen tindre una connexió especial amb la música i els sons. Una característica molt comuna d'aquest trastorn és presentar un interès desmesurat per una activitat o àrea de coneixement. La música sol ser una d'aqueixes activitats, tenint a vegades una memòria musical excepcional i fins i tot una gran capacitat de compondre.
La música millora en aquests menors la comunicació amb les famílies, l'expressió de sentiments i el control de les crisis. Ajuda en situacions en les quals se senten incòmodes com l'espera en llocs públics o quan no poden predir el que passarà. En aquest cas no es parla només de musicoteràpia com a sessions d'intervenció, sinó de música com a element que forma part de la vida diària i que els serveix com a mitjà per a moltes de les seues activitats quotidianes i en les relacions socials i amb els iguals.
La música en el TDAH
Amb el trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat passa una cosa semblant que amb els TEA, encara que no té les mateixes característiques. Per a aquests xiquets i xiquetes la música és més un relaxant de la seua conducta que un mitjà de comunicació. S'utilitza com a sistema de relaxació en moments de falta de control d'impulsos. Tots hem experimentat els beneficis de la música sobre el nostre propi estat d'ànim. Qui no ha posat música abans d'eixir o ha plorat escoltant una cançó d'amor?
En general, la logopèdia i el llenguatge intervenen en el costat esquerre i la música i la creativitat en el dret. Per consegüent, en usar les dues parts del cervell, s'estimulen les connexions interhemisfèriques. Pel fet que les persones que estan diagnosticades dins del Trastorn de l'Espectre Autista (TEA) tenen alteracions en la prosòdia, aquestes tècniques poden resultar beneficioses per als tractaments.
A més, la musicoteràpia és capaç de modular els factors implicats en la cognició i la conducta: atrau l'atenció, provoca respostes emocionals i les modula, implica diverses funcions cognitives i evoca patrons de moviment. Per això, el tractament amb musicoteràpia és beneficiós per a millorar les alteracions conductuals, l'ansietat i l'agitació en pacients amb demència.
Claudia Sánchez Redondo- Logopeda
Grau en Logopèdia en la Universitat de València. Especialitzada en logopèdia clínica en mal neurològic i en teràpia miofuncional.
Trajectòria professional: logopeda en una clínica amb xiquets/es amb dificultats d'aprenentatge.
Actualment treballa en Xicaes, tractant amb els xiquets/es que tenen alterada la comprensió i/o producció del llenguatge, la parla, la veu, trastorns orofacials mitjançant teràpia miofuncional i alteracions en la deglució.