LOGOPÈDIA NEONATAL escrit per Claudia Sánchez Redondo, logopeda de XiCaEs
Els logopedes que treballen en unitats de vigilància intensiva neonatal tenen un dels rols més desafiadors en tot el seu camp professional ja que contínuament han de justificar la seua labor en el treball amb nounats prematurs. Són molt pocs, al nostre país, els que desenvolupen la seua pràctica clínica diària en una UCIN.
Gran part dels nounats prematurs corren el risc d'experimentar dificultats per a alimentar-se. Quan aconsegueixen les 40 setmanes tots els músculs necessaris per a l'alimentació estan completament desenvolupats, i en alguns casos pot portar fins i tot més temps. La prematuritat és un indicador de risc d'afectació en l'àmbit motor, neurològic i cognitiu. Aquests problemes de neurodesenvolupament en bebès prematurs estan vinculats principalment a dos factors: el pes en el moment de nàixer i la setmana de gestació en la qual es va produir el part.
Sovint, els nounats són participants passius en el procés d'alimentació, per la qual cosa un logopeda en la UCIN pot oferir una prevenció i posterior intervenció tant en el nounat com en l'entorn familiar, el què es coneix com a pràctiques centrades en la família. El treball del logopeda amb els bebés prematurs comença per valorar la presència i eficàcia de reflexos orals, la força i el ritme de succió del bebé i la coordinació entre la succió-respiració-deglució, sent aquest últim el que determinarà el tipus de nutrició que rebrà el bebé i les condicions en les quals es durà a terme.
Per tant, les funcions del logopeda pediàtric son:
- Identificació dels recent nascut (RN) en risc i amb problemes existents en la comunicació, alimentació i/o cognició
- Avaluació del RN i de la família per a detectar problemes de comunicació, cognició, alimentació i deglució
- Realitzar una avaluació instrumental del RN per a una detecció precoç dels problemes
- Brindar suport i intervenció/tractament per a les dificultats en l'alimentació i deglució del RN
- Proporcionar educació, assessorament i suport a les famílies per a afavorir les habilitats de deglució
Consideracions prèvies al tractament logopèdic
S'ha demostrat que l'estimulació a nivell oromotor millora la capacitat d'alimentació, promouen l'augment de pes i disminueixen l'estada hospitalària. Per a això s'emprenen tècniques d'estimulació orofacial abans de les preses.
Tractament
- Posicionament: el cap té una grandària més gran que la resta del cos i per això es recomana que es trobe alineat durant l'alimentació. Es recomana que el nounat es trobe assegut sobre les cames de la mare o del professional, en cas que siga alimentat al pit, cal orientar a la família per a afavorir l'alimentació segura del prematur.
- Sensibilitat i to muscular: tècniques destinades a millorar el to muscular i afavorir la succió i la força en el moment de realitzar tant el segellament labial com la pressió en la succió.
- Correcció lingual: a causa dels períodes d'intubació i de sondes naso/orogàstriques els moviments adequats de llengua poden veure's afectats.
- Tancament labial: s'ha de mantindre un bon tancament labial per a evitar episodis de fatiga mentre s'alimenta. Cal facilitar la força i la posició amb la qual la llengua realitza la comprensió tant del mugró com de la tetina.
- Regulació del flux de llet: poden aparéixer dificultats a causa de la quantitat de llet que es vessa del biberó o del pit. Oferir el biberó en una posició de 90 graus respecte a la cara del RN.
- Control de la velocitat: quan el RN succiona amb un alt grau d'ansietat per a assaciar-se pot ocasionar problemes de fatiga, ennuegada i dificultats respiratòries. Cal afavorir la coordinació S-D-R.
- Selecció adequada de la tetina per al biberó.
Claudia Sánchez Redondo- Logopeda
Grau en Logopèdia en la Universitat de València. Especialitzada en logopèdia clínica en mal neurològic i en teràpia miofuncional.
Trajectòria professional: logopeda en una clínica amb xiquets/es amb dificultats d'aprenentatge.
Actualment treballa en Xicaes, tractant amb els xiquets/es que tenen alterada la comprensió i/o producció del llenguatge, la parla, la veu, trastorns orofacials mitjançant teràpia miofuncional i alteracions en la deglució.