MOTIVAR L'AUTOESTIMA I LA INSEGURETAT escrit per Estela Ferrero Marco, Psicóloga de XiCaEs
El xiquet insegur és un xiquet retret, temorós, un xiquet amb por de fracassar, a perdre l'atenció o l'afecte dels seus pares o adults de referència.
És un xiquet amb temor a fer el ridícul, un xiquet amb baixa autoestima que necessita recuperar la confiança en sí mateix per a poder desenvolupar-se personal, emocional i socialment.
El xiquet insegur se sent ‘torpe’ davant qualsevol tasca o activitat nova que haja de realitzar o a la qual ja s'haja enfrontat abans sense èxit. Els pares, mestres i altres educadors podem ajudar el xiquet insegur a recuperar aqueixa seguretat perduda o no desenvolupada que tant necessita.
Estratègies per a ajudar al xiquet insegur
- Elogiar en lloc de criticar-lo. Els adults hem d'oferir als xiquets la confiança suficient perquè siguen capaços d'enfrontar-se a qualsevol tasca, repte o circumstància que se li plantege. Les crítiques constants com “Què ‘torpe’ eres!”, “Una altra vegada has sigut tu!”, “Deixa això que ho trencaràs”, o altres frases similars, vulneren l'autoestima i l'autoconcepte dels xiquets minvant la seua seguretat i confiança en ells mateixos. Si volem un xiquet que confie en sí mateix, hem de començar per transmetre-li la nostra confiança en ell.
- Donar-li responsabilitats concordes a la seua edat. Un xiquet aprèn a confiar en sí mateix i en el que és capaç de fer en la mesura que té oportunitats d'enfrontar-se a diferents responsabilitats. Un xiquet sobreprotegit, al qual no se li permet fer res per sí mateix perquè sempre té qui li ho faça, és un xiquet que aprendrà a pensar que ell no és capaç de fer tot això que fa sa mare o son pare per ell. Si volem que el xiquet deixe de ser un xiquet insegur o que no es convertisca en un d'ells, hem de fomentar la seua autonomia i independència, oferint-li tasques i responsabilitats concordes a la seua edat.
- Jugar, riure, ballar, gaudir. En la majoria de casos, els xiquets insegurs són xiquets rígids en els seus comportaments, no es deixen portar per por al ridícul o a les crítiques, així que és important que aprenguen a gaudir jugant, rient o ballant en companyia d'altres xiquets o adults. Han de veure'ns a nosaltres mateixos, els seus pares o educadors, realitzant aquestes accions, observar que no passa res i que és divertit riure's d'un mateix.
- Minimitzar els fracassos. Perquè un xiquet recupere la seguretat en si mateix ha de viure els fracassos com a noves oportunitats d'èxit, no com una cosa paralitzant i frustrant. És necessari fracassar per a aprendre, és necessari caure moltes vegades abans d'aprendre a caminar, rebaixem expectatives i minimitzem els xicotets fracassos o errors que cometen els xiquets. Cada fracàs li ensenya a l'home alguna cosa que necessitava aprendre.
- Entrenar el pensament positiu. Aquesta proporciona als xiquets l'oportunitat de creure en ells mateixos, deuen aprenen a encoratjar-se, motivar-se, a dir-se coses positives, a canviar el seu discurs intern. Han de canviar el “Jo no ho sé fer” per un “Jo no ho sé fer, encara”, canviar el “Sé que no ho puc” per “i Què passa si ho intente?”, canviar el “Què mal que ho he fet” per un “Molt bé, ho he intentat, la pròxima vegada segur que anirà millor”,
- Permetre-li actuar. Quan el xiquet es trobe enfront d'una situació difícil, és important deixar-lo pensar, actuar i veure com pot solucionar-ho. Amb això estem col·laborant perquè, des de primerenca edat tinga la capacitat de donar solució a alguns problemes que se li poden presentar a mesura que va augmentant les responsabilitats per a la seua edat.
- Valorar els seus assoliments. Aplaudir els seus èxits encara que siguen molt elementals. Això els ajudarà a pensar que poden fer coses de valor i aprovació davant els ulls aliens.
- Confiar en les seues capacitats. No dubtar en la capacitat per a fer treballs xicotets com col·locar coses en el lloc correcte, alimentar a les mascotes, ajudar en qualsevol altre quefer senzill; això despertarà en ells sentiments de confiança.
- No comparar-los amb altres persones. Quan els xiquets cometen errors, hi ha pares que els comparen amb uns altres més talentosos; això no s'ha de fer MAI. El més savi és ajudar-los perquè no tornen a cometre les mateixes faltes i que puguen entendre que totes les persones cometen equivocacions.
- Tindre temps necessari per a escoltar-los. Així pensaran que els seus pensaments i opinions són importants per a nosaltres. El no escoltar als xiquets produeix aïllament i la comunicació amb ells serà molt pobra i difícil.
- Prendre decisions senzilles. És important ensenyar-los als xiquets a prendre decisions senzilles des de molt xicotets ja que, en la mesura que van creixent, podran fer-ho d'una millor forma. Quan se'ls impedeix, creixen amb un alt grau d'inseguretat i no fan res sense l'ajuda d'altres persones.
- No sobreprotegir-los. Un xiquet dependent, que requereix ajuda contínua, amb poca iniciativa, és a dir, un xiquet sobreprotegit, no tindrà un sa creixement emocional. La pau i el respecte mutu entre els membres de la família ajuden a crear un espai per a ajudar a fomentar la seguretat en els xiquets.
- Creativitat. La creativitat és una habilitat que necessita pràctica. El xiquet ha de sentir-se capaç de realitzar activitats per a sentir-se segur.
- I, el més important, al xiquet cal estimar-lo pel que és i quan es presenten limitacions en el seu desenvolupament emocional s'ha de buscar el mitjà, si és necessari, d'un professional qualificat, perquè puga desenvolupar un estat emocional adequat.
Estela Ferrero Marco- Psicòloga i Pedagoga
Graduada en Psicologia i Pedagogia.
Trajectòria professional: des de fa 8 anys fa classes particulars a alumnes amb TDA-H, ajudant-los i proporcionant-los tècniques d'estudi.
Actualment treballa en XiCaEs realitzant intervencions de Psicologia amb els xiquets i les seues famílies.