UN DIAGNÒSTIC NO ÉS UNA ETIQUETA escrit per Pilar Rubert Saura, coordinadora de XiCaEs
Etiquetar limita i diagnosticar dona eines que ajuden a minimitzar i/o resoldre algun tipus de problemàtica.
La paraula diagnòstic prové del grec: dia – a través- i gnosi – coneixement-, per la qual cosa un diagnòstic és el procés de reconeixement, anàlisi i evolució d'una cosa o situació per a poder determinar les seues tendències i solucionar o minvar les seues “conseqüències”.
A diferència de diagnòstic, etiquetar és classificar alguna cosa o a algú. Quan es diu que el diagnòstic és una etiqueta, el que fem és mesclar conceptes. El diagnòstic no és una etiqueta per ser, l'etiqueta és el prejudici que s'associa a eixe diagnòstic.
Aclarits aquests conceptes, fem referència al fet que els diagnòstics són necessaris per a saber què ens passa, buscar solucions, suports, ajudar-nos a entendre què necessitem, per a posteriorment, si el cas el requereix, elaborar plans individualitzats atenent cada perfil. Quan s'acudeix a un professional no s'acudeix a la recerca d'etiquetes, sinó a la recerca d'ajuda per a millorar en la mesura que siga possible la qualitat de vida i posar fi al pelegrinatge, la incertesa i l'ansietat de les famílies que tenen fills/as amb problemes importants.
Molts pares i mares tenen por al diagnòstic perquè pensen que és posar al seu fill/a una etiqueta, però res més lluny de la realitat. El diagnòstic és necessari per a, a part d'entendre que està passant, sol·licitar els recursos i les ajudes necessàries que faran que els seus fills/as puguen aconseguir un major grau d'autonomia. L'etiqueta es posa en establir una relació entre una idea preconcebuda sobre la discapacitat. Per això, sostenim que el diagnòstic ha de ser una eina educativa, un punt de partida per a elaborar un pla de treball i coordinar actuacions. És fonamental que els professionals utilitzen els diagnòstics amb precaució i sensibilitat, tenint en compte el context individual de cada persona i promovent enfocaments que valoren la diversitat i la singularitat de cada cas.
Les paraules tenen el poder de crear però també de destruir, usem bé les paraules i parlem de diagnòstics no d'etiquetes. Un diagnòstic pot ser limitant si només et quedes amb l'etiqueta.
Pilar Rubert Saura- Coordinadora
Integradora Social
Dilatada experiència en projectes destinats a xiquets/es que presenten necessitats educatives especials.
Coordinadora de la major part dels Campus Natura que s'han realitzat fins a l'actualitat.