REHABILITACIÓ DE TURMELL I POST-ESGUINÇ escrit per Estela García Martín, Terapeuta Ocupacional i Fisioterapeuta de XiCaEs
Un esquinç de turmell és una lesió comuna que es produeix quan l'articulació tibioperonea-astragalina es torça, doblega o es gira d'alguna forma estranya. Aquests mecanismes de lesió produeixen que les bandes que mantenen els ossos units, els lligaments, s'estiren o fins i tot s'estripen per un estirament que va més enllà de la seua amplitud de moviment. Els més freqüents es produeixen en la cara lateral externa del turmell. El tractament del mateix depèn de la gravetat de l'esquinç, per això classifiquem la lesió en diferents graus.
Classificació:
Esquinços grau I: Lesió lleu, sobreestirament del lligament amb micro-romps.
Esquinços grau II: Lesió moderada, trencament parcial del lligament.
Esquinços grau III: Lesió greu, trencament complet del lligament.
Simptomatologia:
Els símptomes més freqüents quan es produeixen els esquinços són:
- Dolor de moderat a intens
- Feblesa articular fins i tot amb impossibilitat de suport del peu
- Inflamació
- Hematoma
- Rigidesa articular
Diagnòstic:
El metge realitza un examen físic examinant el turmell, el peu i la part inferior de la cama, a més realitzarà una palpació de la zona per a buscar punts sensibles dolorosos i mobilitzarà per a determinar i identificar els moviments dolorosos.
A més, es realitzen proves complementàries per a determinar la gravetat de la lesió, com per exemple radiografies útils per a descartar possibles fractures de l' ós.
En cas que considere una lesió greu pot realitzar proves com la ressonància magnètica que ens permet observar els teixits blans com els lligaments i tendons.
Si la lesió és molt greu pot determinar la necessitat de realitzar una operació per a reparar els lligaments que d'una altra forma no es recuperarien (esquinços grau III).
Tractament a seguir en esquinços de grau I i II:
Durant les primeres 72 hores després de la lesió, l'objectiu principal és aconseguir un efecte analgèsic i antiinflamatori.
- Repòs: evitar carregar el turmell lesionat.
-Gel: aplicar fred local en la zona lesionada durant 15 minuts, aplicar-ho amb una tela entre la pell i el gel.
- Compressió: Realitzar un embenatge des de just davall dels dits fins a meitat de la cama (meitat de la tíbia), en cas de no saber com realitzar-ho, fer ús d’una turmellera.
- Elevació: mantenir la cama enlaire per a afavorir la circulació de la sang i sobretot el retorn venós i així reduir la inflamació.
El temps de recuperació dependrà de la gravetat de la lesió i que no hagen complicacions durant la recuperació.
Tractament fisioteràpic d'un esquinç:
El tractament se centra en:
- Disminuir el dolor
- Disminuir la inflamació i l'edema
- Afavorir la recuperació del lligament afectat
- Afavorir la rehabilitació de la musculatura en cas que hi haja afectació
- Afavorir rehabilitació propioceptiva del turmell
És important que davant una lesió hi haja una valoració prèvia d'un metge i realitzar una rehabilitació sota la supervisió d'un professional.


Estela García Martín- Terapeuta Ocupacional i Fisioterapeuta
Graduada en Teràpia Ocupacional i Fisioteràpia per la Universitat Catòlica Sant Vicent Màrtir de València.
Trajectòria professional: terapeuta ocupacional en centres per a persones amb malalties mentals i en una escola infantil inclusiva. Fisioterapeuta en una clínica privada.
Actualment treballa en Xicaes realitzant intervencions de Teràpia Ocupacional i Fisioteràpia amb els xiquets i les seues famílies.